M’ha sorprès en general la lectura de l’assaig Contra els poetes de Witold Gombrowicz (assaig traduït al català per Anna Rubió i Jerzy Sławomirski). Amb un títol tan contundent, no era d’estranyar un atac tan directe i agosarat en contra de la poesia, sobretot de la «poesia rimada», com assenyala l’autor polonès, amb uns arguments de vegades raonables, de vegades —segons la meua modesta opinió— contradictoris. Però en concret una de les idees que més m’ha xocat de l’escrit és aquella que afirma que «l’actitud religiosa» dels poetes també ha fet «grans estralls en la prosa». I posa com a exemples les obres següents: La mort de Virgili de Broch, l’Ulisses de Joyce i «alguns llibres» de Kafka. La «celebritat» i la «grandesa» d’aquestes obres, a parer de Gombrowicz, «es concreten en un buit», ja que van ser escrites «de genolls, i no amb vista al lector, sinó amb vista a l’Art o a una altra abstracció».
Com que no queda clar a quins llibres de Kafka es refereix, se’m fa difícil imaginar-me’n els títols, però ningú no em negarà que l’autor txec en la major part de la seua obra fa servir un estil més aviat senzill i sense grans floritures, un estil fins i tot bastant comprensible per al lector mitjà, tot i que, això sí, la temàtica de les seues obres és en general absurda, irreal, onírica, en un intent de barrejar realitat i somni.
La pista sobre els “llibres” de Kafka a què fa esment Gombrowicz potser l’obtindrem en un fragment del seu Dietari de 1954, en què ens assabenta que ha tornat a “fullejar” El procés, i acaba dient que «aquesta vegada tampoc no he acabat de llegir honestament aquest llibre». I tot seguit, com una mena d’explicació de la seua incapacitat lectora, assenyala que «algun dia se sabrà per què tants grans artistes han escrit al llarg del nostre segle tantes obres il·legibles. I per quin motiu miraculós aquests llibres il·legibles i no llegits han marcat tanmateix aquests cent anys i s’han fet famosos».
Sincerament, em resulta desconcertant que un escriptor com Gombrowicz no fóra capaç, en el seu temps, d’acabar de llegir El procés de Kafka, una novel·la profunda, inquietant, però amb un argument gens complicat i d’una lectura bastant fluïda, però em resulta més desconcertant encara que l’autor polonès insinuara (o afirmara implícitament sense entrebancar-se) que la novel·la de Kafka és un llibre “il·legible”. Il·legible? Potser la seua insondable estètica, la seua estranya poesia, àdhuc la seua fina ironia, s’escapen a més d’un lector, però no per això es pot qualificar d’“il·legible” aquesta magnífica novel·la que s’ha convertit en un dels puntals narratius més importants del segle XX i en una de les obres que més ha influït en els narradors d’aquest segle.
Pel que fa a les altres dues novel·les que assenyala Gombrowicz, La mort de Virgili i Ulisses, ignore si s’han escrit «de genolls» o «a la gatzoneta», però sí que és cert que podríem etiquetar-les, sense por d’equivocar-nos, d’“il·legibles”, o, almenys, que bona part del seu contingut és de difícil lectura. Ara bé, això no significa, com bé s’apressa a afirmar l’autor de Ferdydurke, que no siguen unes «grans obres» ni que, segons afirme jo mateix, la seua qualitat siga innegable ni indiscutible. Una cosa és la qualitat i una altra de ben diferent la llegibilitat. I aquest concepte, òbviament, no implica el primer, ni viceversa. Que a algú li coste Déu i ajuda llegir una novel·la concreta o que siga incapaç d’acabar-ne la lectura no significa a priori que aquesta novel·la siga dolenta. Al contrari, molts dels best-sellers que circulen a hores d’ara pels aparadors de les llibreries dels grans centres comercials contenen, com a ingredients indispensables i ineludibles, rius de frases i paraules d’una fluïdesa efectiva, a més de belles escenes cinematogràfiques i inicis i finals francament colpidors, i tot això, necessàriament, no implica qualitat. Implica, si més no, la intenció d’esdevenir producte de masses, que és una altra cosa.
