L’Ajuntament d’Altea va convocar un concurs d’idees per ampliar la Casa Consistorial i cohesionar la trama urbana de Dalt i Baix de la vila. Després de rebre vint-i-cinc propostes, analitzem amb els participants les seues propostes i perquè el concurs ha quedat desert
ALICANTE. La línia del tramvia s’amaga per la fotografiada talaia d’Altea cap al nord fins a la desembocadura del riu Algar. L’àrea on la ciutat marinera va concentrar el seu creixement durant el passat segle. La principal prova: la construcció de l’ajuntament fa ara cinquanta anys. La línia del tramvia creua les esquenes de l’edifici, convertint la plaça de l’ajuntament en una complexa ròtula entre l’Altea de Dalt i la de Baix.
Amb motiu de l’aniversari de la casa consistorial, el govern de la ciutat va decidir convocar un concurs d’idees amb una doble estratègia. Per una banda, modernitzar i ampliar l’edifici municipal i per altra banda, millorar l’accessibilitat entre la ciutat litoral i el nucli històric salvant les vies del tramvia.
Al concurs, convocat el passat estiu amb unes bases detallades i un procés de participació previ, es van presentar 25 propostes. Però mig any després, l’ajuntament anunciava que quedava desert. “Es considera que vàries propostes poden desenvolupar-se fins a resoldre satisfactòriament els diversos reptes plantejats”, declarava el responsable municipal d’Urbanisme a Alicante Plaza. Però el jurat, promogut per l’ajuntament i el Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant, va decidir que cap proposta podia desenvolupar-se.
“El procés va ser ràpid i ens va permetre tindre en compte la intel·ligència col·lectiva de la ciutadania. Però deixar desert el primer premi suposa frenar el projecte i impedir que un equip guanyador negocie amb l’Ajuntament i la ciutadania la millor solució”, apunten Delso, Cañadas i Sánchez. “Ens plantegem què és el que ha de guanyar en un concurs com aquest, que es puga construir o que siga el més idíl·lic?”, apunten des de Montis Sastre. “Al meu entendre, vist el resultat, considere que en cap moment hi havia una intenció de procedir a la seua construcció i ha consistit en un concurs de postureo polític social. Si fóra cert, em semblaria una falta de respecte cap a la nostra professió, ja que molts de nosaltres segurament hem invertit uns diners i temps per aconseguir un objectiu que possiblement mai va existir”.
“Entenem que el concurs en les seues bases, no deixava clar l'objectiu buscat pels organitzadors, ja que cap de les propostes ha estat mereixedora del primer premi”, apunten des de l’equip de Rojo Ferrer, Landete Pascual i Cortés Saura. “Les propostes premiades giren totes d'acord amb una mateixa idea. Els concursos d'idees són concursos oberts a diferents reflexions i propostes, a diferents solucions a un mateix problema, per la qual cosa fa pensar que ja hi havia una idea preconcebuda com a idea guanyadora”. “El resultat és descoratjador. Massa gent implicada i massa hores per un resultat desert”, concorden també a l’equip de Joaquín Alvado, Jorge Flores, Eva Candela i Paco de Juanes. I ara què? L’Ajuntament anuncia la intenció de continuar amb el projecte, però els participants desconeixen què passarà amb les seues propostes, cap elegida.
“El projecte no només connecta les dos Altea, sortejant el buit de la via ferroviària, sinó que crea una connexió amb dimensió pública pròpia a través de dos auditoris-graderies. Estructurem l'espai públic en quatre àrees de característiques diferents (reunió, descans, trobada, mercat) augmentant la seua flexibilitat i complexitat urbana. Amb un total de set estratègies, la proposta contempla la divisió de la intervenció en tres fases independents (espai públic, reforma i ampliació) per créixer orgànicament i ser informat per la ciutadania”.
“En la nostra proposta, volem recuperar l'hemicicle en la seua forma bàsica tant per motius simbòlics com per exigències pràctiques. Busquem convertir el saló de plens en el cor de la intervenció i recuperar el pati de l'ajuntament actual perquè acolla tant al poble, convertint-lo en una extensió de la plaça pública, com als seus representants. Per això, proposem una peça semicircular que ocupa el pati en planta primera i l’allibera en planta baixa. Aquesta peça, de construcció lleugera, s'adossa a l'edifici existent i compta amb il·luminació natural zenital. Pretenem que l'ampliació de superfície de l'ajuntament no penalitze de cap manera la superfície d'espai públic i per això, la nostra proposta colonitza l'espai actualment infrautilitzat de les terrasses, aconseguint d'aquesta manera la superfície necessària sense alterar l'empremta exterior de l'edifici”.
“La plaça de Jose Maria Planelles s'introdueix cap al pati de l'ajuntament convertint-lo en la plaça d'accés a la mateixa i recuperant per als ciutadans. Mitjançant l'estudi de la incidència solar de la plaça, vam crear unes jardineres per a la col·locació de vegetació amb espècies autòctones que ens proporcionen ombra. La passarel·la actual per a l'encreuament de les vies del tren es demoleix, creant una sèrie de plataformes que ens permeten una transició més natural amb la part alta”.
“La proposta consisteix en una extensió de l'edifici existent racional, a més d'un volum exempt de geometria orgànica. De la relació entre aquests dos volums, sorgeix la connexió de trànsit de vianants entre les dos zones de la ciutat. Un paviment comú de vianants, més arbres i un porxo arcat perimetral a l'edifici de l'ajuntament són alguns dels elements compositius que ens garantiran una integració urbana i arquitectònica. La proposta ofereix una nova façana permeable, mentres que la coberta queda condicionada per a esdeveniments. El pati existent envairà els espais comuns interiors gràcies a un mur cortina, emfatitzant-com es mereix”.
“Aquest concurs resultava especialment atractiu per a nosaltres perquè havíem de solucionar d'un gest espai urbà i ampliació d'un edifici de xicoteta escala. Vam decidir apostar per un pas a nivell en el qual el nou tramvia travessara la plaça, com passa en altres ciutats europees com Berlin o Amsterdam, i també en la província d'Alacant, creant al mateix temps un nou eix verd transitable per a vianants, i que cosira Altea d'Alt i Baix. D'aquesta manera se solucionarien de cop els problemes d'accessibilitat”.
“La nostra proposta arquitectònica gravitava cap a la importància d'eix verd, creant una nova cara de l'ajuntament, quedant així l'edifici dotat d'una doble orientació. La planta baixa de l'edifici quedaria totalment oberta al nou espai públic, sobretot a escala de carrer, desdibuixant el límit entre espai públic i institució, i donant una imatge més transparent de l'activitat que l’ajuntament alberga”.
“La proposta se centra en integrar tres idees principals del punt de partida per la millora integral de l’àmbit urbà i la creació d’una nova centralitat a Altea de Baix. La primera és fer zona de vianants la plaça front l’ajuntament i les artèries que hi arriben o se’n van mitjançant el reconeixement de l’entorn de la Casa Consistorial, tot facilitant les connexions entre les dos parts d’Altea. Considerem que la revitalització de l’espai ha de centrar-se a crear espais on les persones s’emplacen sota ombres i espais diàfans per a celebració d’ esdeveniments”.
“La segona, emfasitza i integra l’eix de comunicació de la passarel·la connectant la plaça actual entre dos espais a diferents altures per a gaudir de l’espai urbà de distinta manera tal com passa ara entre les dos partes de la vila. Finalment, cal caracteritzar l’edifici de la Casa Consistorial amb l’ampliació. Proposem un element que no desentone amb l’entorn residencial però destaque la seua funció institucional pel buidatge d’encristalats i el balcó de representació, combinat amb nous espais enfocats més versàtils que suggerisquen transparència entre el govern municipal i la població. S’hi opta per la construcció d’una nova planta completament pública per a la celebració d’esdeveniments socials, zona d’exposicions que inclouen una gran terrassa basada en criteris sostenibles amb vistes privilegiades cap a la Serra de Bèrnia, Altea Dalt i la mar”.
L’objectiu del projecte és “desdibuixar l’Altea de Dalt i la de Baix projectant un nou referent local com a zona d'esplai, per a actes públics, nous usos i activitats, creant un ajuntament obert, transparent, generador d'espai de convivència agradable, integrat i accessible”.
“Vegetació autòctona com harmonitzadora del paisatge urbà, connectant la Casa de Cultura amb la Plaça de l'Ajuntament fins al carrer Generalitat Valenciana, a través d'un eix verd i la construcció d'una nova plaça sobre l'estació, dissenyant un museu d'escultura a l'aire lliure, millorant les condicions microclimàtiques i el confort acústic sota criteris de sostenibilitat, optimitzant els recursos municipals i aconseguint un espai urbà versàtil, prioritzant la mobilitat de vianants davant de la de vehicles en tot l'entorn de l'edifici, incloent-hi els carrers veïns i l'Av. Rei Jaume I”.
“La cistella cau sobre la retícula: dins, un Ajuntament completament nou. Fora,
mantenim la imatge, la memòria del lloc. Nomenem cistella a una peculiar façana dintre de la retícula, amb làmines horitzontals milloren el comportament bioclimàtic dels vidres de control solar. Aquesta cistella puja una planta per a allotjar un gran saló de plens, multiusos i ampliable”.
“Sobre la cistella, una nova coberta lleugera ventilada de control i captació solar,
amb vols d'ombra en estiu. Transparència encara més patent en la planta baixa, concebuda com una sala hipòstila clara i lliure. Proposem que allotge l’atenció al públic i la informació al ciutadà, per minimitzar l’accés a plantes superiors. En la resta de plantes prima la claredat i flexibilitat. En edificis administratius el que és permanent és el canvi, per això s’organitza mitjançant particions modulars amb xarxes d’instal·lacions registrables per sostre. L'única cosa rígida, la trama de pilars i el bloc servidor, que enfonsa en la planta soterrània els dipòsits necessaris i permet la connexió amb l’aparcament”.
“El projecte s'estructura sobre tres eixos estratègics principals com elements urbans sostenibles i integradors. Aquests eixos han de vertebrar amb la intervenció de la ciutadania en un procés públic. La passarel·la es converteix en una estructura que vertebra el territori. Un connector accessible i transformador cap a un model urbà sostenible, en connexió amb les bosses d'aparcament de la ciutat”.
“La proposta del programa i les divisions funcionals de l'edifici, en les seues successives plantes, hauran de formar part d'un procés de participació ciutadana, que permeta transformacions en el temps. S'han proposat transparents (translúcides de vegades) i modulades, per absorbir successives necessitats al llarg del temps”.
“La nostra proposta partia d'entendre que era un remei més que una solució el reemplaçament de la passarel·la existent per una nova més accessible i, que això, no donava resposta a llarg termini als problemes d'aquesta zona d'Altea. Considerem que era necessària una intervenció a escala més global per aconseguir eliminar la bretxa que suposa actualment el tramvia en el teixit urbà. Per a això, proposàvem la reconversió d'aquesta infraestructura en un eix verd compatible amb el seu ús, plantejant una desjerarquització i dispersió de creus a nivell que cosen el teixit urbà i eliminen aquest límit”.
“Això ens oferia, al seu torn, la possibilitat d'una segona lectura d'espais actualment residuals com a àrees d'oportunitat on poder introduir jardins i zones d'esbarjo. Havent configurat aquest eix verd i donades les circumstàncies de l'existència d'un aparcament subterrani que impedia l'arbrat, plantegem la plaça de l'Ajuntament com un espai purament urbà, un buit necessari com a lloc de representació ciutadana, lliure de tota servitud i obert a infinites possibilitats d'ús. A aquest espai s'accediria per diferents camins, sense una jerarquia establerta de recorregut”.
“Una única operació resoldria la connexió accessible amb l'edifici i l'avinguda de València, creant un accés nou a l'Ajuntament, que ja no donaria l'esquena a Altea de Dalt, multiplicant l'espai d'atenció directa als ciutadans. Creem una plaça elevada contigua al nou accés que serà la coberta de la parada del tram”.
“Es genera un espai de plens de doble alçada, accessible tant des de la plaça de Baix a través de pati, com de la plaça de Dalt, i visible des de l'exterior al llarg del recorregut de vianants de connexió entre les dos places. Apostem per un sistema constructiu industrialitzat, per la seua sostenibilitat i eficiència en l'execució. La proposta material és respectuosa amb la tradició d'Altea, sent el blanc el color predominant, només jugant amb volums i vegetació en façana, ritmes i textures generades per marquesines de control solar dinàmic i adaptable”.
Jorge Juan Roy Pérez, Sonia García-Delicado Pérez, Elisa García Capilla, Sergio González Estruch, Pasqual Herrero Vicent, Yasmina Juan Osa, Sara Juanes Herrera, Laura Guiomar Mantecón Tagarro, Anna Morro Peña, Víctor Muñoz Macián, Fernando Navarro Carmona, Francisco Piñó Alcaide, María Pitarch Roig, Paco Ortí Ballester
“Aquest projecte s'entén com un corrent d'aigua que flueix entre la Altea de Dalt i la Altea de Baix. En el seu recorregut, el curs d'aquest eix catalitzador aprofita els obstacles que presenta la geometria compacta de la ciutat com a excusa per a la regeneració d'un espai urbà que es torna més accessible i estimulant per al vianant”.
“La idea del projecte sorgeix de l'erosió produïda per l'aigua després del seu pas, configurant formes corbes i amables característiques del litoral alteà, com són els còdols, que permeten adaptar-se a l'entorn de forma respectuosa. Aquests còdols es veuen materialitzats literalment gràcies a l'especejament del paviment, típic del nucli històric, com metafòricament a través d'elements de mobiliari urbà o el mateix Ajuntament”.
“El naixement d'aquesta erosió aflora al safareig municipal, generant la primera
escena de la proposta. El seu caràcter obert i preferentment de vianants converteixen aquest lloc en un espai públic actiu, capaç d'acollir concerts, espectacles, intervencions efímeres, etc. En el seu curs mitjà, apareix el segon enclavament del recorregut, una passarel·la que, a manera de meandre, permet l'accés a la plaça de l'Ajuntament i comunica sinuosament les dos Altea”.
“La configuració i morfologia d'aquesta plaça impulsarà la revitalització de la mateixa a
través de possibles activitats i actes públics. L'edifici de l'Ajuntament s'entén com la materialització d'un dels còdols que configuren el recorregut. El seu caràcter i posició dins de l'actual buit urbà responen a l'erosió que generaria el corrent sobre el volum existent”.
“El flux que configura el projecte culmina en el front marítim, sent aquest l'últim escenari de la intervenció. Aquí, els còdols recuperen la seua escala i context original, completant així aquesta metafòrica ruta de l'aigua que flueix pel cor comercial d'Altea”.
L’oficina de José Ángel Ruiz Cáceres planteja un nou 'saló urbà' elevat amb nom: la plaça Nova. “Una nova topografia urbana -continua, d'accessibilitat universal i d'escolta per l’existent- resol la necessitada connexió i enllaç planimètric entre Altea de Dalt i Altea de Baix: proporcionem una única Altea amb dos places públiques obertes interconnectades, la plaça de Baix i la nova plaça de Dalt. La nostra proposta ofereix una nova plaça elevada -la plaça Nova- que s'ofereix a la ciutadania com espai multifuncional complet a l'aire lliure, amb l'ànim de proposar a la integració i participació social, on celebrar les Festes Locals, sobre la qual facilitar les reunions Veïnals, on albergar Concerts, per projectar al Cinema d'Estiu, per reduir el soroll de la via i millorar l'acústica de l'entorn i una infinitat d'alternatives més.
“La proposta tracta d'oferir una resposta global als problemes que es donen actualment a la casa de la vila i els seus voltants, tractant sempre de respectar la imatge i funcionalitat d'un municipi que posseeix una forta tradició i costums mediterrànies”.
“La voluntat de connectar les diferents parts del municipi és un problema que s'ha abordat amb anterioritat amb respostes com l'actual passarel·la o la recirculació del trànsit. Cap d'elles ha atorgat una solució contundent, per tant, en un intent d'aprendre dels errors del passat, es proposa una connexió total de les dos parts de la vila a través de la tramviarització de l'actual TRAM, aixecant les vies fins a la cota de la plaça de l'ajuntament i permetent d'aquesta manera una connexió de més de 50 metres, generant un nou eix al municipi”.
"Semblarà estrany o d'un altre temps participar en un concurs d'arquitectura en plena era de l'espectacle amb l'únic objectiu d'esborrar el que sobra per buscar l'essència del que sempre va estar aquí i li és propi a Altea: els característics porxos. Aquests passatges de domini públic entesos com a espais de sociabilitat on passejar o comprar, a l'abric de les inclemències de el temps".
"L'estratègia és simple: recuperar els porxos de planta baixa i repetir-los en totes les plantes. El resultat: una nova façana, com una galeria perimetral de 3,75 m d'ample, que assumeix funcions que són útils a les necessitats programàtiques del conjunt i que permet incorporar estratègies climàtiques passives, característiques de les construccions vernacles de la zona. La façana s'allunya d'artificis i amb la mínima massa possible, en un gest potent, confia en la geometria dels arcs propis dels porxos i la seua repetició, el caràcter neutral necessari per dotar el conjunt d'una iconicitat suposada. Es busca una imatge llunyana rotunda però continguda com convé a una institució pública".