'Amic Frankie': consumir i fer cultura també és una forma de créixer

ALACANT.  El teatre per a tots els públics és sinònim de família, les ofertes actuals possibiliten gaudir a xiquets i xiquetes amb joves i adults. Ara, quan s’apropen els Nadals, sembla que l’oferta farcida d’oportunisme –espectacles que habitualment es realitzen a sala plena– és el recurs per  d’alguna vesprada o matí amb l’únic objectiu de passar l’estona i complir amb aquesta època de l’any. No és aquest l’objectiu de les companyies que fan espectacles familiars, i de segur, que tampoc ho és fer el públic del futur i garantir sales plenes d’ací a uns anys. Aquests són l’objectiu de polítiques destinades a la creació i fidelització de públic.

El teatre per a tots els públics no és això. És una magnífica oportunitat per compartir el que no té preu: el temps. El temps amb els nostres. Moltes iniciatives de programació i la majoria d’espectacles així ho demostren. Teatre pensat per deixar a tota la família interpretar l’obra i fer-la seua, estimular a públic de diferents edats permetent reflexionar, comentar i gaudir de l’obra durant i després de l’espectacle, subratllant tota una sèrie de valors que no deurien de tindre edat.

Aquest és el cas d’Amic Frankie, de JM Gestió Teatral, un espectacle sobre com combatre pors i prejudicis basats en l’aspecte físic i la desconeixença de l’altre. L’autor i director Julio Martí Zahonero ens deixa una història amb molts valors pedagògics. A través de diferents tècniques teatrals –ombres, titella, audiovisual o música– desenvolupades per quatre actors, l’espectacle estimula les sensibilitats i les paraules i la música –amb les coreografies– es converteixen per al públic –per a tot el públic– en sinònims de somnis i complicitats. Complicitat fins i tot amb la por sentida pels protagonismes davant la casa de les afores del poble i sobretot davant el monstre que allí s’amaga.

Com en aquella inoblidable pel·lícula Matar un Rossinyol protagonitzada per Gregory Peck –encara que per diferents motius– tres joves alimenten la seua imaginació sobre el “monstre” de la casa i elaboren fantasies i plans sobre la seua figura, descobrint la seua tendresa i els seus valors entre cançons, amagatalls i pors –que no deixen de ser pors personals–. Poc podia imaginar Mary Shelley quan va escriure Frankenstein –als 18 anys, ara en fa 200–  que el seu monstre continuaria provocant literatura al servei no només del debat i la reflexió en l’àmbit de la ciència i la filosofia, sinó reflexions sobre linxaments i rebuig social tan actuals –quina llàstima– en els nostres temps.

Prompte es va convertir en el prototip de les històries de terror –com el nostre Home del sac, Queixalets, L’home dels nassos, El Butoni o La Cucafera– en l’imaginari popular. I és que l’obra Amic Frankie també va d’això: de pors populars, de la por a personatges desconeguts, de les pors infundades que algunes vegades hem sentit, una por al desconegut, o a la diferencia. Temor, que es convertit en l’espectacle en una por innocent, una por que provoca el somriure de grans i menuts i que convoca a deixar-se dur entre rialles.

Amb una escenografia funcional i visual que ajuda a fer dinàmiques les diferents transicions, l’espectacle no és només un transit a través de la por i el descobriment; és alegria, amistat, dubte, gelosia o la innocència de tres personatges a la recerca d’aventura. Juanfran Sáez, Alberto Jiménez de Dios, Roberto Costa y Diego Monzón son els actors que donen vida als diferents personatges entre balls, cançons originals –autoria de Paco Garnelo– i fresques complicitats, creant un ambient, un llenguatge, un codi, adaptat als xiquets i xiquetes. No debades l’obra fou seleccionada per als Premis Max 2021 en la categoria de Millor Espectacle Infantil i Familiar.

No ho dubteu, els espectacles familiars també son “ESPECTACLES” amb majúscules –atenció al cicle Som Menuts al Teatre Arniches durant tot l’any– pensats per compartir el nostre temps amb la millor companyia. Amic Frankie ho és. Deixeu les vostres pors, aneu a conèixer una immillorable forma de consumir cultura i una meravellosa forma d’acompanyar i “tornar” a créixer, descobrint (el nostre particular Frankie) entre les nostres pors, sí, però també entre les nostres rialles i somnis més increïbles.

I ja ho crec; no és una mala manera de retrobar monstres terribles que al remat no ho foren tant i contribuir a crear una societat més culta, participativa i cohesionada mitjançant el teatre familiar.

Fitxa artística

• Claudio: Roberto Costa
• Ernesto: Juanfran Saéz
• Luís: Alberto Jiménez de Déu
• Narrador / Frankie: Diego Montsó

Fitxa tècnica

• Guió i Direcció: Julio Martí Zahonero
• Música i Cançons: Paco Garnelo
• Producció: JM Gestió Teatral
• Producció Executiva: Juanfran Sáez
• Diseño d'Il·luminació: César Marza
• Disseny de Vestuari: Juanfran Sáez
• Diseño i Construcció Frankie: Muppetece
• Disseny Escenografia: Julio Martí Zahonero
• Construcció Escenografia: El Pot Verd
• Audiovisuals: Chema Síscar – Videomappingpro
• Fotografia: Juan Ramón Aragó Impremta i Disseny