ALICANTE. A principis del 2017 la ciutat activava “el passeig marítim de vianants més llarg d’Europa” amb la convocatòria d’un concurs d’idees. Dos anys i dos fases després, dos estudis alacantins han passat tots els filtres amb el projecte ‘El meu arxipèlag connectat’. Però la proposta va començar a rodar fa ara onze anys: “Alacant Aftersun van ser uns tallers que vam muntar amb CAMON on van participar arquitectes i estudiants i molts hem acabat redactant les bases o competint en este curs”, conta desvanit Francisco Leiva, arquitecte al Grupo Aranea. “Va ser un moment d’il·lusió i deu anys després alguna cosa ha quallat: este és el primer concurs d’idees a escala de ciutat i ha aconseguit rescatar eixa ambició”.
“El concurs el vam entendre com un pas més dins d’una sèrie d’accions que comencen el 2008 per iniciativa pròpia, on comencem a proposar situacions potencials per a la ciutat, sense vinculació amb cap voluntat política”, conta Andrés Silanes, arquitecte de Subarquitectura. “Teníem l’obligació de presentar-nos”, afegeix el seu soci Fernando Valderrama. “Este és un pla ambiciós i a llarg termini”, adverteix Marta Garcia, enginyera agrònoma a Grupo Aranea.
Amb estes bases, fa dos setmanes el jurat triava la proposta d’estos equips per dissenyar el litoral de la ciutat. El projecte es conta a partir de tres llibrets: al primer es redefineix el marc del Corredor Litoral dibuixant una nova cartografia del litoral alacantí a partir de 15 illes, al segon es detalla la mobilitat entre les illes i al tercer s’explica com el Corredor Litoral ja va fent-se.
Un front marítim per a rescatar Alacant
Enfront dela idea del passeig marítim més llarg d’Europa -“ens semblava un perill tractar la continuïtat com un valor quantitatiu però no qualitatiu”-, el projecte ‘El meu arxipèlag connectat’ proposa “redefinir el marc de treball, perquè el que volíem era connectar espais interessants, uno darrere d’un altre, no tindre 21 quilòmetres perquè sí”, assenyala Leiva. “Hem fet una fabricació d’identitats en eixos quilòmetres, definint-los amb quinze illes per entendre que no es tracta només d’un passeig lineal i homogeni. Parlem d’espais distints que mereixen ser revisats i reivindicats”.
“També hem treballat la transversalitat: la costa és un límit molt més fluid que la línia que separa la terra i la mar. Conflueixen molts ecosistemes, entenem que açò no és un pas estret sinó un àmbit molt més ample”, conta Silanes. “Apliquem les premisses del PATIVEL on es busca que el privilegi de la costa es multiplique. Per exemple, a la platja de Sant Joan es fabrica la primera línia i la resta és secundari. Les possibilitats econòmiques provoquen un allunyament d’un valor que s’ha anat privatitzant”.
El projecte dibuixa punts atractors on l’experiència de la costa va multiplicant-se: “les llacunes de Rabassa podrien ser un nou mar interior i el Parc Central seria una altra porta al Corredor Litoral, com l’Albufereta i l’antiga Horta de la Condomina o el Bulevar del Pla”, a cinc minuts de la mar quan s’habilite el pas entre la Serra Grossa i la Británica.
