ALICANTE. La tragèdia patida en algunes comarques valencianes amb la DANA ha fet recordar les riuades que han afectat Alacant al llarg de la seua història. La desaparició de barris com el de la Caritat, que s’ubicava als peus del Raval Roig; o la toponímia d’alguns carrers de la ciutat, tal com ha documentat Alfredo Campello, demostren com de presents tenim aquests episodis d’angoixa.

Una de les infraestructures que es van crear a Alacant per a pal·liar les conseqüències de les riuades va ser la de la rambla d’Orgègia, que pren el nom de la partida rural homònima que consta com a barri dins de la divisió administrativa de l’Ajuntament d’Alacant. La seua fisonomia, en canvi, fa difícil identificar-la com un barri a l’ús. Les infraestructures modernes tals com carreteres, accessos, escoles de referència com l’Aire Lliure o l’antic «complejo» –que se situava al costat de l’actual hotel Daniya i que acollia la joventut de famílies acomodades amb ganes d’ajuntar-se– resten envoltades d’una horta decadent –però horta, al cap i a la fi–, amb xalets de preu elevat i instal·lacions que només són desplegables als afores més recòndits de qualsevol terme municipal. Allà on la protesta veïnal és més remota.

La rambla va ser rehabilitada en temps de l’alcalde Luis Díaz Alperi i va ser la resposta als temporals dels huitanta i dels noranta, que van generar danys i morts i van commocionar inevitablement la societat alacantina. Orgègia remodelava un espai per a canalitzar l’aigua en zones inundables i conduir-la fins l’Albufereta. Allà és on havia de desembocar, tot just on l’analfabetisme urbanístic havia permès l’emplaçament d’un càmping que va acabar arrossegat en un d’aquells episodis.

Els llauradors que queden a Orgègia celebren l’existència de la rambla, un autèntic escut contra tragèdies previsibles que actualment són molt més ràpides. I és que, segons expliquen, antigament la torrencialitat era conseqüència de les pluges de llarga durada, durant dies, i no de temporals sobtats com el que ha fet perdre-ho tot en qüestió d’hores a les comarques de l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel.

El vincle d’Orgègia amb l’aigua no s’acaba amb la rambla. L’aigua, un bé cada vegada més escàs, continua sent preuat en una partida que compta amb una basa reguladora gràcies al seu alcavó, garantia del reg de finques com la de Morote, que disposa d’una almàssera i d’un escenari agrícola visitable per a tots aquells que vulguen tornar a la ruralia que va definir Alacant durant segles i que encara dona servei a la gent de la partida i als pobles del voltant.