ALACANT. "En realitat, tot comença perquè el pare de l’artista Gastón Castelló era mecànic a la fàbrica de conserves Les Palmes de la platja de Baver. Amb el seu enginy, va dissenyar ninots amb moviment provocat per artefactes mecànics", conta el professor Armando Parodi Arróniz. "El moviment a les Falles de València dels anys 30 estava ja casi en extinció, però Castelló va provar amb ell durant alguns anys consecutius", apunta Iván Esbri, tècnic del Centre de Documentació de les Falles.

"Era com una palanca de canvi d’agulles del tren, accionaven la palanca i es desbloquejava el moviment. Era un sistema de politges i engranatges: es posaven els ninots en un pedestal redó i amb un cordell l’engranatge estirava cap a un costat o l’altre, provocant el moviment en bucle!, detalla Esbri.

"El primer any de les Fogueres com les coneixem hui, el 1928, la foguera de la plaça Isabel II -hui la Gabriel Miró- era una sàtira a un advocat que era president de tot: el Club de Regates, el Tir de coloms, la Creu Roja...", avança Parodi. "Cada costat de la foguera era un d’estos escenaris on ell era president. I el remat al capdamunt era el president assegut sobre una butaca que rodava 360 graus per tots els escenaris amb uns engranatges".