VALÈNCIA. Xafardera facts:
“Xica, xica, xica, vine cap ací que m’han contat una cosa, NO T’HO CREURÀS”. I així, creant més expectació que Iker Jiménez i Glòria Serra junts, escomença qualsevol relat, per molt quotidià que siga. Perquè per a ella tot és increïble, és capaç d’elevar a la màxima potència dramàtica qualsevol esdeveniment habitual.
-Li han ficat una multa per aparcar malament a la Paquita!!! Quina pocavergonya!!!
-Ahir a migdia estava fent-se un café Toni el del carrer Nou, al bar de la plaça, deu ser que l’han despatxat de la faena!!! Ara com faran per menjar de calent!!!
-Diuen que l’Ajuntament vol fer per als vianants el carrer Major!!! On clavarem els cotxes!!?
És la Meryl Streep local, una patidora de categoria especial, la reina del drama, sobretot patix pels habitants del seu poble que són com la seua família. Així que, si alguna cosa li passa a algun membre del poble o del barri, és com si li passara a ella, que és molt sentida, i s’ho pren tot molt a la valenta. Així que vol saber-ho tot, no perquè siga criticadora, curiosa, xarradora, finestrera o furona, NO. És perquè es preocupa de la gent.
Per això el que més li agrada a la xafardera són els esdeveniments. Ella té la seua cadira reservada davant de l'església on sintonitza la seua particular televisió, sempre À punt, està La Primera, quan hi ha alguna BBC (bodes, batejos i comunions). Intenta no estar mai a soles, perquè ella és com els comentaristes de Teledeporte, necessita algú que li done la rèplica. Quin sentit té passar el dia estudiant qui va amb qui i qui “NOVA”, com van vestits, qui està absent, qui es fica en primera fila i qui en La Sexta, i qui es queda en la plaça bevent cerveses durant la boda... si després no pots comentar-ho? Perquè comentar-ho és el Plus, és reviure els fets La Segona volta quan el relat es fica interessant.
Per això com Batman i Robin, la xafardera sempre té alguna amiga que l’acompanya en les seues aventures pel mercat del poble. Quan són una colla d’amigues amb les quals fer la moviola, semblen Les Venjadores. Són eixe grupet que a l’estiu està a la fresca, i quan falta alguna veïna la pelen tant que es queda com un conill abans d’entrar en la paella: fina, fina. És la venjança per no haver acudit en ajuda del seu grup de xafarderes. Encara que si li preguntes a la xafardera, ella mai dirà que critica, ella comenta les coses. I el que més li agrada comentar de tot en este món és la RED, i no parle d’internet, parle de Ruptures, Embarassos i Defuncions. Quan arriba als seus oïts que fulanito i menganita ho han deixat… es torna carabassa, és com si s’haguera fet un parell de grams de colpets d’anís, i li haguera pujat l’eufòria al cap.
En canvi quan hi ha una defunció, torna el seu vessant Meryl Streep per interpretar el paper de la seua vida. Potser no es parlara amb la viuda del mort, potser ha criticat tota la vida al matrimoni, potser ha posat a caldo als fills del difunt… però eixe dia estarà allí la primera en el vetlatori, de dol, plorant rius, parlant meravelles del finat, i consolant a tota la família. Perquè això sí, de cara a la galeria ella és molt complida, no siga cas que després algú la critique per darrere per no haver fet les coses com cal. Com cal segons el seu estricte codi moral.
Si tens de veïna a la xafardera - finestrera tens una sèrie d’avantatges i d’inconvenients.
Perquè la /De totus santera/ és la sultana de la verduleria, la monarca del forn, la regina de la paradeta d’envinagrats i la sobirana de la carnisseria, on sempre li tenen preparat el seu “putxeret per a dos” abans que passe per allí. L’atenen sempre la primera, li donen el gènere de millor qualitat, li regalen alguna ceba i el julivert, i li fan descompte en el preu. Perquè és bona clienta? Potser, però principalment ho fan perquè estiga poc de temps avalotant a la resta de gallines del corral, i per a que no els fique a parir només girar el cantó. Ja que després de tant de temps, tots la tenen calada, i igual que fa ella, la critiquen a l’esquena.