Il·lustració de Raúl Salazar per a Culturplaza. VALÈNCIA. La Jenny i el Kevin ja no són els quinquis del barri que mengen pipes al banc del parc, fan el cavallet amb la motet i quan deixen de ser noviets s’assabenta tot el barri pels crits que peguen pel veïnat. No, ara la Jenny aspira a ser influencer, escolta trap i duu un tatuatge enorme damunt del cul. Mentre que el Kevin ha canviat la seua scooter per una hoverboard o una tabla de long, s’ha apuntat a crossfit i ha participat en dos Spartan Race. I quan ho deixen simplement han de pujar quatre fotos a l’Instagram fent com que estan trists, per a rebre molts privats de desenes de seguidors que estan a l'aguait a vore si toquen pèl.
El xonisme s’ha apoderat de la societat, el xandall està de moda, les ungles quilomètriques són un “must”, no eres ningú si no portes el cos ple de tatuatges carceraris, fins i tot els monyos de colors coents apareixen per tot arreu. Cada volta és més difícil distingir els “tetes” o “canis” i a les “xonis” d’entre la resta de jóvens del seu voltant. Tots porten tatuatges, els mateixos pentinats trets d’un capítol dels Peaky Blinders i els mateixos pantalons de camalet curt. Per cert, no entenc eixa moda de dur els turmells a l’aire en hivern i de ficar-se calcetins fins al genoll en estiu; és un destrellat i algú ho havia de dir.
Però no per dur el monyo verd, per portar més tatuatges que un mariner de Hawaii, o per vestir-se amb el xandall de segona mà que has comprat en Santo Spirito eres un tete, que va! Ser un tete, cani, xoni, poligoner, xandaler.. ara té més relació amb el postureig que una altra cosa. Com que està de moda molta gent vol ser un Sergio Ramos de la vida, però ser un tete o una xoni no és fàcil, així que si vols convertir-te en un d’ells hauràs de tindre en compte les 10 normes bàsiques del xonisme des-il·lustrat.
-El treball... llunt. Cal tindre-li al·lèrgia a la lligona, la corbella, i doblar el llom. Un tete com Déu mana no pot xafar mai un bancal i si treballa és només per a poder gastar, però el seu objectiu és treballar poc i gastar molt.
-Sempre VIP. Anar a Marina Beach és molt de tetes, ara bé, anar al reservat és realment el que et convertix en un tete com toca. I pagar botelles d’alcohol i que tot el món veja que tens “cartera alegre”.
-Visitar la Meca del xonisme. Una volta en la vida has d’anar a Ushuaia en Eivissa (un tete dirà sempre Ibiza), és l’equivalent al Primavera Sound per als moderns, o el Sahara Occidental per als votants d’Esquerra Unida. Un lloc de pelegrinatge.
-Passar de la política. Això de votar està bé, però té poc glamur i total ningú farà que abaixe el preu del gimnàs! I si algú et diu que sí, perquè precisament l’IVA dels gimnasos el va pujar el govern anterior, cal rebel·lar-se contra eixe argument polític rebutjant-lo amb tres frases: “són tots iguals”, “jo passe de la política” i “em cau bé Albert Rivera”.
-Anar al gimnàs. Cal estar en forma, no és precís córrer la marató, però sí tindre bíceps i glutis durs. El nivell ciclat et convertix en referent, però no cal ser Rafa Mora, n’hi haurà prou amb poder passar per un futbolista a la disco o poder fer enveja quan et poses un biquini de tanga.
-La cultura només si és de masses. Això del teatre és un poc avorrit, els museus només cal visitar-los si tenen un quadre famós amb el qual poder fer-te un selfie i al cine es va a vore pel·lícules de Marvel, res de subtítols, que ja has de llegir prou en l’Instagram. Els festivals són llocs meravellosos per al postureig, no importen els grups, cal anar a fer stories i avant.
-La teua vida són les xarxes socials. El concepte no és publicar la teua vida a les xarxes, no, les xonis i els canis fan coses per a poder publicar-les a les xarxes. Quan compres una camisa, demanes un plat de menjar, o vas a un concert… ho has de fer pensant en la foto, no en la qualitat del producte ni en si t’agrada més o menys. Perquè la teua vida no és només teua, és també dels teus seguidors.
-Com més seguidors, millor eres. Tants followers tens, tant vals. Per això els teus referents són les Kardasian, els futbolistes i els tronistes, gent amb molts seguidors i un missatge normalment més buit i trivial que els debats de Telecinco.
- Anar sempre a la moda i arreglat. No pots eixir de casa sense pintar-te els morros i la ratlleta de l’ull, o sense pentinar-te amb bona cosa de cera. Perquè la imatge ho és tot per als tetes i les xonis, i cal cuidar-la al màxim. I si la moda és dur bigotet, metxes decolorades, les ungles del peu amb manicura francesa, o camises extrallargues, cal fer-s’ho sense pensar si et queda bé, mal o fatal.
-Camiseta sense mànegues d’eixes que si et miren de costat et veuen la pitera = 10 xoni-punts.
-Haver pujat ja en juny una foto dels teus peus a la platja = 15 xoni-punts
-Tatuatge realista i gran de la cara d’alguna persona important de la teua vida = 50 xoni-punts
-Fumar en shisha als pubs = 20 xoni-punts
-Dur collars daurats i arracades ben grans = 35 xoni-punts
-Conéixer els noms dels tronistes de la tele =25 xoni-punts
-Escoltar reggaeton al cotxe amb les finestres baixades = 30 xoni-punts
-Mirar amb superioritat a tot el qui passe per davant = 20 xoni-punts per l’efecte Dunning-Kruger (pensar-se millor que la mitjana)
-Haver amenaçat a algú amb pegar-li dos nyesples l’últim mes = 30 xoni-punts
-Haver-te pegat amb algú l’últim mes = 100 xoni-punts
-Depilar-te de dalt a baix sense ser esportista = 20 xoni-punts
-Portar el coll del polo pujat = 15 xoni-punts
-Haver tingut uns escalfadors de turmell com els de Fama = 30 xoni-punts
-Semblar un habitant del sud d’Itàlia = 20 xoni-punts
-Camiseta de “Los Ramones” sense haver escoltat mai a Los Ramones = 15 xoni-punts (la de Nirvana en són 25)
-Beure batuts de proteïnes setmanalment = 25 xoni-punts, diàriament 50 xoni-punts.
-Fer-te sessions de rajos UVA = 25 xoni-punts
-Dir-li “gordi” a la teua parella = 30 xoni-punts
-Vacances en Punta Cana amb polsereta = 30 xoni-punts (si era viatge fi de curs només 10)
-Ficar morros a les fotos de l’Instragram = 10 xoni-punts
-Dur pestanyes postisses = 20 xoni-punts
-Dir-li “tete o teta” als teus amics (que no són cosins o familiars) = 10 xoni-punts
-Ser monolingüe = 20 xoni-punts
-Haver fet un concurs de dominades = 30 xoni-punts
-Fer crossfit = 20 xoni-punts
-Haver fet la dieta de Dukan = 30 xoni-punts
-Fer més olor de colònia que un Druni = 25 xoni-punts
-Demanar gintònics amb llavoretes quan en realitat no t’agrada la tònica = 15 xoni-punt
-Cotxe descapotable = 60 xoni-punts
-Tindre un golf i ficar-li la “o” darrere perquè es puga llegir “golfo” = 200 xoni-punts
-Tindre molta roba antiga amb tela estampada de lleopard = 60 xoni-punts
-Haver tingut una camiseta amb el símbol de playboy = 35 xoni-punts
-Haver tingut una camiseta amb el símbol de Pacha = 25 xoni-punts
-Haver tingut una camiseta de la marca “de puta madre” = 40 xoni-punts
-Dir “por el culo te la hinco” cada volta que escoltes “cinco” = 80 xoni-punts i una mentalitat de xiquet de 6 anys
-Vore Supervivientes i Gran Hermano VIP = 20 xoni-punts cadascú d’ells
-Haver anat de festa a Mikonos = 40 xoni-punts
-Menjar sushi de Miss Sushi = 30 xoni-punts
-Portar el casc de la moto al braç = 20 xoni-punts i falta d’una “fornà”
-Tindre un buldog francés com mascota = 35 xoni-punts
-Dir-li “hermano” al teus amics = 20 xoni-punts
-Dur roba interior “push up” = 30 xoni-punts
-Comprar el vi Hu-Ha i dir que està bo = 35 xoni-punts
-Portar gorreta de NY quan no fa sol = 25 xoni-punts
-Dur sabates de mudar blanques = 40 xoni-punts
-Haver tingut compte de Badoo = 30 xoni-punts
Si sumeu més de 200 punts sou uns tetes-xonis de manual. Ara bé, una cosa vos dic: deixar-se portar per a la superficialitat i la banalitat pot estar molt bé per a escapar dels reptes angoixants del dia a dia. Però només si se n’és conscient que estem consumint el que volen que consumim i deixant-nos portar pel corrent social imperant. Perquè si no som conscients de les nostres decisions, no som crítics i abracem sense qüestionar-la la frivolitat insubstancial d’esta societat de consum: ens convertim en titelles del consumisme ferotge. I aleshores ser tetes o xonis esdevé una irresponsabilitat i ens convertix en un problema per a la resta de persones crítiques que fan un esforç per millorar la salut, l’educació i la qualitat de vida de la societat de manera sostenible.
