X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

bestiari valencià

Els estudiants /dijous semper festa/

21/05/2019 - 

VALÈNCIA.

-Aquells que passen per la universitat recorden els dies d'estudiants com alegres, memorables i inclús un poc salvatges.

-Els que estan en ple procés de cursar els estudis, estan angoixats, sobrepassats i capficats en la faena, que sembla no acaba mai.

-Els que encara no han anat o els que mai no han anat a la universitat es pensen que allò és Sodoma i Gomorra.

La realitat està lluny de les expectatives i la universitat no és "Sodoma i Gomorra", però tampoc és un viacrucis. El que passa és que cadascú conta la fira segons li va. El que sí que està clar és que els estudiants valencians tenen una dificultat afegida per a poder acabar la carrera. I no parle del nivell dels estudis, ni de la calor que impedix que es concentren en època d'exàmens, parle d'uns altres perills:

Primer perill: el dijous

És un dia molt perillós en el qual, incomprensiblement, acaben sempre embolicant-se més del que seria recomanable. Festa de la cervesa, festa de la tapa, festa al pis de Mario (o era de Maria?)... la qüestió és que el dijous fa més por que una pedregà. I, clar, el divendres no hi ha qui s'alce, et perds les classes, i les pràctiques, i acabes repetint curs per culpa del dijous, maleït dijous universitari.

Segon perill: els Erasmus

València és el primer destí espanyol d'estudiants Erasmus i, clar, ja se sap que entre les dificultats amb l'idioma, l'alteració hormonal que provoca tot el personal desconegut o exòtic i les festes Erasmus de dimarts, dimecres o dijous... no hi ha manera de concentrar-se i estudiar. Déu gràcies que tot i que són molts i molt joves i templats, normalment també són bastant endogàmics. Però tots coneixem algun Erasmus que s'ha quedat ací a viure per amor o que ha anat a França i no ha tornat. Perquè la beca orgasmus té com a objectiu practicar llengües, i tant que en practiquen... de llengües.

Tercer perill: el tren / metro

Els que heu agafat el tren/metro per a anar a la Universitat, sabeu que se't lleven les ganes d'anar-hi. Entre els endarreriments, l'olor de "ja em dutxaré" esta nit si fóra menester, el pesat que està jugant al candy crush amb el volum a tope, i que et trobes cada dia al mateix veí de seient insuportable, t'entren ganes d'agafar el cotxe. Després recordes que aparcar és impossible i acabes abandonant els estudis per causa major. O pots continuar però amb un trajecte diari amenitzat per música o llibres sense els quals seria impossible suportar el camí. Per cert, una idea: igual que hi ha vagons del silenci, també podrien crear als trens vagons de la higiene.

Quart perill: el preu de la cervesa

"3 euros 5 quintos" anuncia el cartell penjat a l'eixida de classe. I, clar, després d'escoltar dues hores a un senyor de 60 anys que parla com si fos un retor, i que vol que recites a l'examen cada paraula que ha soltat.... ixes de classe i maleït dijous, ja t'has tornat a embolicar. Posa la cervesa per llei a 10 euros als voltants de les universitats i voràs com abaixa el fracàs escolar.

En les universitats valencianes a més es dona un fet bastant curiós, els grups d'amics se separen entre els de poble i els de ciutat. Hi ha excepcions però sol complir-se eixa màxima de "mira la taula dels pijos de la capi" en contraposició de "mira els peluts del poble". A excepció d'Alcoi, on tots són del poble, o a Gandia, on sempre és dijous... El cas és que solen ajuntar-se aquells que no han xafat mai un bancal d’una banda (els de la capi), i aquells que encara no tenen clares les direccions del metro, d’una altra (els rurals).

Dir que en la facultat de dret hi ha moltes perletes i cavallets, en la de filosofia es fumen molts cigarrets de la risa, en IVEF fan olor de Rexona, o al seminari hi ha molts estudiants reprimits, seria una generalització exagerada. Com és exagerat afirmar que, quan hi ha examen, certs estudiants s'arreglen com per a anar a un bateig... en l'examen i en la revisió. Perquè l'època d'estudiants és l'època de l'exageració:

-"No he estudiat gens!", I després trau un 9.

-"M'ha passat un mes estudiant, no entenc com no he aprovat!" Un mes estudiant els filtres de Snapchat.

-"En pegàrem huit en una nit!" Com no foren cartells electorals, no sé jo.

-"El professor em té mania!" A tu i als 60 més que han suspés.

-"Cada dia m'alce a les 5 del matí per a arribar a classe!", qui diu les 5 diu les 7.

Una època en què els diners són pocs però efectius, el temps passa volant entre l’olor a fluorescents i la llum de l'ordinador, i en què es fan amistats de vegades passatgeres, d’altres, de per vida. I que els estudiants valencians, molt menys estilosos que els italians, menys disciplinats que els anglesos, menys prepotents que els madrilenys membres de les germandats americanes, més festerets que els alemanys, menys esportistes que els nòrdics i més xarradors que els polonesos, passen entre tarongers i paelles.

Noticias relacionadas

next
x