El futur de Panoramis, la porta de la ciutat a la mar

La generació d’imatges és fonamental per a consolidar qualsevol canvi polític. Així va passar a València quan l’alcalde Ribó va obrir el balcó de l’Ajuntament els primers dies del govern de la Nau. I probablement va ser un dels errors de l’extint tripartit a l’Ajuntament d’Alacant, incapaç de materialitzar físicament xicotetes decisions que foren la punta de llança d’un relat de govern.

Potser el nou equip de govern encapçalat per Luis Barcala ho té més clar i per això fa una setmana proposava redefinir els usos de Panoramis, el centre comercial del Moll de Ponent immers en un procés de subhasta. A banda d’assumir els projectes pendents de l’anterior executiu, el projecte de Barcala necessita generar noves imatges per seduir a les eleccions municipals de l’any que ve.

El nou assessor d’Alcaldia i també col·laborador d’esta casa, Pablo Sánchez Chillón, publicava fa tan sols un mes un article en el que analitzava la complexa relació entre el Port i la ciutat i el marasme institucional i concessional que dificulta qualsevol canvi en un espai públic tan important per a Alacant. D’alguna manera, Sánchez Chillón avançava la nova proposta de l’Ajuntament quan li exigia al Port visió de futur més enllà de les dinàmiques partidistes.

A dia de hui, el Moll de Ponent està cedit a una empresa privada fins al 2028 i el jutjat mercantil pilota la subhasta perquè una nova empresa gestione la concessió els pròxims deu anys. Amb estos arguments, l’Autoritat Portuària denegava la proposta del govern de la ciutat que implicava desestimar l’única oferta presentada, declarar deserta la subhasta i redefinir els usos del centre comercial, que ara funciona a mig gas amb cinemes, gimnàs i locals d’hostaleria.

La proposta d’ubicar a Panoramis un hub tecnològic i cultural és encara laxa, més quan la Generalitat anunciava en març que el Districte Digital planejat per a la Ciudad de la Luz tindria una subseu a l’Estació Marítima de creuers, ubicada al Moll 14, només a cinc-cents metres de Panoramis. El Districte Digital ha pentinat el mercat d’oficines de la ciutat i ha sondejat empreses i inversors. Sense oblidar el projecte d’incubadora tecnològica a l’antic escorxador d’Aiguamarga, la Capçalera d’Impulsalacant, basat també en un estudi de la Universitat d’Alacant.

Amb este panorama sembla que cada administració fa la guerra pel seu compte. Hi ha mercat per a un Districte Digital entre el Moll 14, Panoramis, la Capçalera i la Ciudad de la Luz? Quina és el full de ruta per a la Zona Volvo mentres no s’instal·le el Village de la competició? Cal abandonar les dinàmiques partidistes i que totes les institucions emprenguen un diàleg per a apropar el Port a la ciutadania.

Fa uns mesos parlàvem sobre com convertir el Port d’Alacant en la plaça més gran de la ciutat, un model molt semblant al de la Marina de València, un consorci entre administracions pilotat per Ramon Marrades i Vicent Llorens que està executant un procés d’activació productiva i apropiació ciutadana planificat fins a 2022.

Però al cas d’Alacant, l’eix de transformació no és només el Port. El litoral de la ciutat imbrica de nord a sud delicats ecosistemes i patrimoni industrial desaprofitat. El Saladar d’Aiguamarga, la Capçalera d’Impulsalacant a l’antic Escorxador, el futur de la Ciudad de la Luz, la recuperació de la refineria de La Britànica o el concurs del corredor litoral són altres projectes pendents que transformarien per complet el litoral de la ciutat i que depenen de l’Ajuntament i la Generalitat.

La situació del Port és un trencaclosques de concessionàries i administracions que complica la seua governança, però la ciutat no pot esperar deu anys a recuperar el cor del front marítim d’Alacant. Cal una visió estratègica que articule la transformació de tot l’eix litoral d’Alacant i el Port és el seu epicentre.

Carlos Pastor

@carlospastor__