ALACANT. La valona és la part de la palmera que uneix el tronc amb les palmes. I ara tambéés l’edifici que el campus d’Elx de la Universitat Miguel Hernández fa servir com a fita en el seu cantó més preuat: l’encreuament entre les avingudes de la Universitat i de la UNESCO a Altabix.
Serà el centre cultural de referència per a la universitat i acollirà també l’Escola de Doctorat, entre l’edifici Quorom i el col·legi Clara Campoamor. La seua forma està estructurada per diferents planxes modelades amb contorns corbs, que es van desplegant i superposant conformant terrasses que serveixen a l'interior.
L’elecció dels colors és probablement el menys interessant de l’edifici, amb tonalitats verdes i marrons que pretenen rememorar l’articulació que corona les palmeres, alhora que deixen entreveure l’interior de l’edifici gràcies a la xapa perforada. Dins destaquen els materials metàl·lics que fan vibrar la il·luminació.
El vestíbul d’entrada, amb dos altures, dona pas a les sales més concorregudes pel públic, amb cafeteria, sala d’exposicions i sala de conferències. El nivell superior compta amb diferents aules i una cinemateca, així com una novedosa sala negra per acollir exposicions que requerisquen d’una obscuritat total.
L’edifici ha estat signat per l’arquitecte madrileny Antonio Arrachea Fuster de la oficina Arquivir Arquitectos i espera entrar en funcionament complet durant els pròxims mesos.
Un pati que articula nous laboratoris
Al 85% de l’ocupació es troba ja la nova incubadora d’empreses del Parc Científic d’Alacant, promogut per la UA. El projecte està signat per l’arquitecte Vázquez Consuegra i va estar dissenyat el 2008 com a edifici integrament de laboratoris, que ara s’ha reprogramat per acollir també noves iniciatives empresarials.
L’edifici consta d’una planta subterrània, planta baixa i tres plantes superiors i es divideix funcionalment en dos parts. La primera, un volum situat al sud, acull el programa de les zones comunes. La segona serà “un bloc monolític que es desdobla en dos cossos amb un pati central”, segons explica Vázquez Consuegra, encara que a esta fase de la construcció només s’ha edificat el pati i el bloc nord. De moment és ací on s’ubica el Centre de Creació d'Empreses, amb despatxos i laboratoris des dels 50 fins als 300 metres quadrats per a les empreses de base cientificotecnològica.
“La majoria d'edificis de laboratoris són grans blocs on apareixen xicotets patis, en aquest cas en lloc de crear petits patis, vam proposar un espai central on els conductes baixen per les façanes, protegides per gelosies. El pati està escalat i permet portar llum i ventilació cap a la zona d’aules”.
A més, a la cara oest s’ubiquen quatre naus pilot que es comunicaran amb l’edifici principal. “Un punt fonamental del projecte és el llarg pati excavat pensat per donar llum i ventilació a les plantes soterrani i baixa, convertint-se, a partir de la primera planta, en un gran contenidor d'instal·lacions”, relata Vázquez Consuegra.
“Les dos façanes tècniques incorporen totes les instal·lacions especials de l'edifici que escometen als laboratoris i estan compostes per una modulació de panells de formigó prefabricat”. El pati està creuat de dalt a baix per escales que posen en comunicació les passarel·les per a tot el manteniment. Estes circulacions aporten una imatge suggeridora de l'edifici al seu perímetre, configurant-se formalment com un gran voladís.