Hoy es 12 de julio

HABITEM

Daniel Millor Vela: "La vulnerabilitat urbana és un problema de salut pública"

L’arquitecte alacantí rebrà en unes setmanes el Premi Princesa de Girona 2024 per desenvolupar i investigar projectes d’acció comunitària a quatre barris d’Alacant

9/06/2024 - 

ALACANT. És adequat parlar de barris vulnerables? “Millor barris vulnerats. Tot el món és vulnerable, però quan emfatitzem la vulnerabilitat d’un barri és perquè està patint un dany extern”, llança Dani Millor. Fa unes setmanes va protagonitzar totes les portades de la premsa social quan es va anunciar que era el guanyador del premi Princesa de Girona als projectes socials. Ara es prepara per a recollir-lo a principis de juliol mentres atén a AlicantePlaza quatre anys després.

“El premi va ser per casualitat. Estic fent una tesi doctoral en Salut Pública a la UA i acabe aquest any. Intente buscar finançament, tant per a produir els projectes que investigue, com per a finançar la mateixa investigació. Dins la universitat m'envien convocatòries i va sorgir la possibilitat de presentar-me a aquest, perquè m'ajustava al perfil. Això sí, premiava un recorregut personal i per a mi era un poc absurd. Jo no em trec mèrit, però no treballe individualment. No té cap sentit premiar individualment, és reductor”.

“Però era una oportunitat brutal per la visibilitat i perquè m'ajustava a la categoria social, que premiava gent menor de 35 anys que portara temps amb projectes d'impacte social”. Però el que més destaca Millor Vela no és el xut de finançament per al final de la tesi. “Em van enviar felicitacions de diverses institucions i grans empreses. De sobte, t'asseus a parlar amb gent que no m'haurien rebut ni demanant-ho per favor. Tots tenim veu, però no tothom té altaveu.

“Quan vaig començar a moure Asertos al 2017 no teníem finançament i ara estem en 700.000 euros anuals. Ens va permetre sembrar perquè no hi havia res. Al principi, les persones amb més interès venien de l’àrea de Salut Pública de la UA, interessats pels treballs a barris mitjançant arquitectura participativa”. De les primeres accions per millorar les condicions de vida al barri del Cementeri, Asertos treballa ara amb Arquitectura Sense Fronteres a dos grans àrees més: la Zona Nord amb Verge del Remei, Joan XXIII i Colònia Requena i Carolines amb San Antón.

Ara ja no diuen que fan arquitectura participativa. Després d’estudiar-ho bé i aprendre dels conceptes de Salut Pública, “parlem de regeneració urbana comunitària, dins de l’àrea de Salutogènesi —generar salut— i Models d'Actius”. I s’explica: “hi ha consens a la Salut Pública que per a tindre bona salut cal oblidar-se de la malaltia. Si ens concentrem en allò que la gent necessita per tindre una vida bona —una vida saludable, física socialment i mentalment—, aleshores mai arriba la malaltia. Quan parlen de prevenció o d'assistència ja és arribar tard”.

Enguany este arquitecte graduat per la UA llegirà la seua tesi doctoral en Salut Pública. “M'he anat donant que és interessant creuar la salut pública amb la dimensió física i espacial, des d'un punt de vista del disseny, atenent l'arquitectura i l'urbanisme. Va ser el moment en què vaig pensar que quan fèiem arquitectura participativa, quan poses el disseny al servei de la comunitat —un taller, un recorregut participatiu— no només n'extraus un coneixement de gent més experta —els que habiten l'espai. Sinó que a més els grups es cohesionen. Aleshores el propi procés participatiu és un desenvolupament comunitari”.

És a dir: amb l’excusa d'una nova plaça, un procés participatiu genera una transformació més important que la reforma de la mateixa plaça. “Això és important perquè la gent acudeix i fa un esforç per treballar. I si eres capaç de monitoritzar-lo des del desenvolupament comunitari —no només per les seves interessos i inquietuds sinó pels recursos que comparteixen— si ets capaç de posicionar això dins del projecte, aquests llaços que es formen són molt forts i perduren més enllà de l'execució del projecte”.

En definitiva: es tracta de reconèixer les fortaleses del barri i connectar-les entre elles perquè la gent puga viure millor. “Per exemple, al barri del Cementiri hem fet mapeigs a 90 persones, que identifiquen 2000 recursos. La majoria són recursos lligats a cuidar ­—cuinar, criança, ajuda mútua, suport familiar… Això vol dir que hi ha un enorme potencial de talent, encara que individualment hi ha una riquesa brutal. Però seguim identificant que no hi ha connexió”.

Encarant un problema concret: “hi ha un problema en la reinserció de les dones perquè no poden conciliar amb cuidar de la resta de la família. Per tant, hi ha un territori ric en recursos de cures i al mateix temps, la forma convencional de cuidar més enllà de la família —pagar una guarderia, pagar algú per netejar— no s’ho poden permetre”, explica Millor Vela.

“L'altre exemple és que tenim barris que es cauen a pedaços, però estan plens d’obrers. La majoria dels que treballaven en la construcció, ara són aturats de llarga durada, molts no s'han reciclat. Mentrestant els edificis tenen més de cinquanta anys i presenten patologies a cobertes, baixants, finestres que ja no compleixen normativa… No s'està articulant una connexió entre aquesta necessitat i aquest recurs que està al barri. Aquí estàs perdent un potencial amb tots els recursos que hi ha dins i tu no ho veus”.

“Fem servir la teoria del canvi per mesurar l'impacte social dels projectes que desenvolupem”. Estan transformant les cases d’estos barris, però també les places, els carrers i la vida de la gent. “Tenim indicadors per al mesurament de l’impacte de l’habitatge. El que funciona millor és la salut percebuda. N'hi ha un altre que és el sentit de coherència que mesura la salutogènesi, com la gent percep que és capaç de comprendre, manejar i donar sentit a les coses que li estan passant. És un indicador interessant a nivell comunitari, percebre com un subjecte passiu a qui li estan passant coses ha de demanar ajuda. Això seria un baix sentit de coherència per activar uns mecanismes amb els quals pots manejar la situació. Està correlacionat amb el benestar físic, mental i social”.

El volum de projectes va creixent aplicant esta nova metodologia. “Amb la Conselleria d’Habitatge enguany ens hem mantingut. I amb la Unió Europea i el Govern d’Espanya anem a més. Però amb l’Ajuntament d’Alacant no hi ha moltes converses. Hem d'aconseguir urgentment una aliança que siga positiva per a totes les parts. Volem mesurar molt bé l'impacte, com es millora la vida del veïnat. Però ja és un projecte referent a nivell internacional. En uns anys, quan afinem a mesurar els resultats, ja podrem parlar d'escalabilitat i de replicabilitat a altres geografies”.

Noticias relacionadas

next
x