Foto: EVA MÁÑEZVALÈNCIA. Parlen de perifèries literàries. Si ets dona, migrant, parles en una llengua minoritzada, escrius contra el capital i el poder, tens una discapacitat, ets pobre o provens de classe baixa... Qualsevol etiqueta que et puga identificar serveix per a arraconar la literatura i deixar-la a un marge. També a la comunitat lectora d'aquesta. Hi ha tanta literatura al marge, que ja no se sap quin espai és més gran. I amb la primavera lectora que va florir amb el confinament i que el pas de temps no ha desunflat tant com s'esperava, una bona notícia és que els màrgens literaris estan ara més acompanyats que mai.
És darrer dimarts de mes la llibreria La Repartidora de Benimaclet està de gom a gom. Al toc de les 19:00, vàries persones esperen revisant les prestatgeries de llibres, la secció de novetat, potser parlant amb altra persona del llibre que té en pendents i del que li han parlat tant, d'allò que va veure a Twitter i de la polèmica literària de la setmana. Estan a punt d'entrar a l'annex del local, on cada mes es reuneixen prop de 40 persones per a parlar de llibres d'autores catalanes.
És un dels grups de lectura més actius i concorreguts de la ciutat. En un barri perifèric, per a parlar de literatura al marge, però amb un potencial d'un centenar de persones apuntades a un grup de Telegram i la capacitat de convocatòria de la meitat d'aquests per a fer el debat presencial.
Un cercle de cadires, el llibre del qual van a parlar i poc més. Només la calor d'un debat per a multiplicar la lectura. "Vivim un moment en el que estem quasi desbordades per les novetats editorials. Ja sabem el boom de llegir i de compartir lectures en xarxes socials, però a més de la importància creixent que li estem donant a la literatura, ens faltava compartir lectures", explica Mercé Pérez, editora de Sembra Llibres i impulsora de la iniciativa junt amb Mar Català, de la llibreria.
"N'hi ha molta producció editorial molt interessant de literatura en català, escrita per dones, i de qualitat, però moltes vegades la informació d'aquests llibres està més amagada. En Barcelona és molt habitual els grups de lectura, però en València hi ha molt pocs. Parlant d'eixe boom de la gent parlant del que està llegint a Twitter, vàrem pensar que el següent pas era fer-ho en català i en col·lectiu", afegeix Pérez.
El perfil de les persones del grup és molt heterogeni, tant per edat (habitualment en la forquilla dels 20-45 anys), de diferents barris de València (fins i tot hi ha apuntada gent d'altres poblacions) i la presència tant d'homes com de dones. Per a evitar el mansplainning, s'audita quan i quant prenen la paraula ells i elles. Encara que la reunió és quasi acabant el mes, la iniciativa comença la primera setmana, quan Mercé Pérez fa la proposta de lectura: "a mesura que va passant el temps, suggerim temes en els quals fixar-se, altres llibres que poden estar relacionats, ressenyes que s'han fet... La idea és la que cada persona puga fer la lectura, però també el pensament, en casa i en La Repartidora hi haja el debat".
El perfil dels llibres sol ser una novetat editorial, acotada a que estiga escrita per una dona i en català (siga de manera original o una traducció) i que la producció literària siga un signe de la diversitat del territori de parla catalana. Pel grup ja ha passat Els dies bons, d'Aina Fullana (Bromera); Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke (Viena); i El món es torna senzill, de Laura Gost (Empúries). El pròxim, que ja s'està llegint el grup, és Matèria de Bretanya, el clàssic de Carmelina Sánchez-Cutillas.
"Ajuntar-nos amb més gent per a parlar de les lectures que fem les fa més interessant. Van passant les sessions i ja s'està creant una confiança entre les persones que acudim", termina per reflexionar Pérez. Diuen que les perifèries són més incòmodes, i segurament ho són, però això no impedeix que es puga generar calor en els màrgens, en un cercle de cadires, amb un llibre en la mà.
