La plaça Major del Raval d'Elx.Al 1265, els musulmans expulsats pels cristians de la Vila Murada fundaren el Raval d’Elx. Amb ajuntament propi fins al 1835 i llavor dels moviments obrers al segle XX, el barri ara vibra amb la cultura
ELX. Són les quatre d’una vesprada de juliol i Teresa, Andrea i Carmelo es prenen un cafè per encarar la vesprada. Viuen a Crevillent i porten setze anys regentant Los Arcos, al cor del Raval d’Elx. "Passem més temps a esta plaça que a casa", apunta Carmelo. "Obrim de les huit del matí fins al tancament, sense parar. Plenem amb els desdejunis, dissabtes de vesprada...", "i cada volta que fan un teatre o un concert a la plaça", afegeix Andrea, la seua filla.
"El Raval és un barri obrer i tranquil", comença Carmelo explicant la seua relació amb el barri, "i la seua Plaça Major és emblemàtica, com si passares a una altra ciutat diferent". Conta el Raval com si visquera realment ací: "La memòria del barri està marcada pel 1955, quan va ocórrer el pitjor que podia ocórrer. Baix la plaça hi ha un refugi de la Guerra Civil, i una vesprada l’equip de futbol es va reunir per a fer una recol·lecta i ajudar a un dels seus jugadors". "Les arrels de l’eucaliptus, la font que havia filtraria aigua... No sé perquè però la plaça es va esfondrar i van morir cinc xicons del barri. Això la gent jove no ho sap, una història tan important", es lamenta Carmelo.
El seu bar està a les arcades de l’antic Ajuntament del Raval, actual Museu d’Art Contemporani d’Elx. Encara que fa basca a tota la ciutat, la temperatura a la plaça és agradable: "Estar ací és com estar a una finestra cara al mar". Mentre, l’interior de l’edifici custodia obres de Miró, Tàpies, Arcadi Blasco, l’Equipo Crónica o el Grup d’Elx, el col·lectiu d’artistes que va impulsar la seua fundació al 1978 format pels pintors avantguardistes Joan Castejón, Antoni Coll, Sixto Marco i Albert Agulló. "Agulló de tant en tant encara visita el Museu. Als catorze anys va començar a treballar de fuster i ens explica com treballava la fusta als seus quadres", conta Silvia a la recepció del museu.
Conforme va passant la vesprada, l’ambient a la plaça va creixent. A una de les taules baix de les arcades ara seu Jose Manuel Marín, president de la Fundació Ciaris, que gestiona el MUPE, l’únic museu paleontològic de les comarques d’Alacant, al costat del Museu d’Art Contemporani d’Elx. "Un grup d’aficionats vam formar una associació el 1995 amb la intenció de fundar un museu: els fòssils són un bé patrimonial que no tenia sentit guardar a casa", explica Marín. Dotze anys després de la seua inauguració, un dinosaure africà atrau al Raval d’Elx científics d’arreu del món.
La fundació va organitzar una expedició humanitària i arqueològica a Níger, "ens van deixar excavar i vam construir allí un xicotet museu i una escola nòmada". El resultat: el descobriment d’una nova espècie. "No s’ha trobat cap altre Spinophosaurus Nigerensis al món", explica Ainara Aberasturi, directora del museu. "Forma part de la família dels sauròpodes, és una espècie molt primitiva i tenim el 85% de l’esquelet complet i articulat".
Ara, els 170 milions d’anys de l’esquelet estan al laboratori sotmesos a una anàlisi biomecànica, l’últim pas per poder exhibir-lo. "Hi ha possibilitats de perdre la peça i no poder exposar-la a Elx", advertix Marín sobre la falta d’espai i finançament. Un viatge en el temps al cor del Raval entre fòssils, minerals i conxes: "Tenim pedres precioses com l’ambre més antic d’Europa i un gran esquelet de mosasaure, un rèptil marí trobat al Marroc", destaca Aberasturi.
Encara apreta la calor però una festa infantil acaba d’animar la plaça. Al caure la nit, molts locals organitzen concerts i activitats literàries. Ademés de noves iniciatives com la galeria Ángel Castaño Art Space. Encara i tot, arquitectes com Gaspar Jaén denuncien des de fa anys la desaparició de l’arquitectura popular, amb arrels àrabs. "La pobresa secular del barri ha permés que arribaren fins avui, però durant els darrers vint anys, la política Urbana ha impulsat una profundíssima renovació Urbana, en no permetre la menor reparació i en fer un planejament destructiu amb el barri preexistent. Tradicionalment ha estat la zona pobra d'Elx".
Potser la seua història ha forjat un caràcter diferent al Raval, que viu el dia a dia al voltant de la seua Plaça Major: "Este barri, la plaça, té alguna màgia... T’imagines que va a passar alguna cosa especial. Els museus, els bars culturals, el veïnat: van tots a pinya", assegura Aberasturi.
Carlos Pastor
@cpastor_
