Colònies, santuaris, marbre i aigua salada caracteritzen la geografia de l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà
ALACANT. Colònies, santuaris, marbre i aigua salada caracteritzen la geografia de l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.
Escala aprox.: 1/9000 691.134,21 m, 4.283.860,40m
Al seu escut dos mans s’entrellacen com a símbol de pacte, ja que el 1244 Jaume I i Alfons de Castella -posteriorment Alfons X el Savi- pactaren el Tractat d'Almizra. Amb este pacte de pau es va posar límit durant unes dècades a l’expansió del Regne de València fins a la frontera conformada per Biar, Busoti la Vila Joiosa. L’últim cap de setmana d’agost, a les festes de Moros i Cristians, es commemora la signatura del pacte.
Escala aprox.: 1/18.000 682.106,08 m, 4.277.162,19 m
Entre el ferrocarril Madrid-Alacant i la serra de Sant Cristòfol, Villena ha sigut ciutat fronterera entre Castella, València i Múrcia des de fa segles. Vertebrada per l’avinguda de la Constitució -on la setmana que ve passarà una de les entrades de Moros i Cristians més multitudinàries- la ciutat va nàixer arremolinada al voltant del castell de la Talaia fins que es va expandir cap al nord, on s’ha concentrat el creixement els últims seixanta anys.
Escala aprox.: 1/5000 684.345,94 m, 4.272.391,87 m
Al voltant només hi ha bancals i s’accedeix per un camí rural, el que va deslluir la inauguració el 2013 de l’estació d’alta velocitat de Villena. La intenció era atraure viatgers de l’Alcoià, les valls del Vinalopó i fins i tot de les ciutats murcianes de Iecla i Jumella.
Escala aprox.: 1/18.000 681.274,36 m, 4.263.090,85 m
El 1751, unes inundacions al poble propiciaren un procés de dessecació de la llacuna de Salinas que va durar casi dos segles. Ara, l’ajuntament està regenerant part del llac perquè es cree una nova zona humida que augmente la biodiversitat de la zona. Al tractar-se d’una conca endorreica -per davall del nivell de la mar-, l’aigua no troba eixida i s’acumula sobre la superfície, un fenòmen que es concentra sobretot a Àfrica i Àsia.
Escala aprox.: 1/5000 687.735,17 m, 4.241.861,86 m
Entre la serra de Crevillent i la de l’Algaiat, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares dominen la vall coberta per vinyes i per algunes promocions immobiliàries. Encara que allunyada de la costa, el clima del Fondó també ha atret migrants europeus. A l’est de la vila, les casetes en planta baixa del carrer Major es transformen en coves que aprofiten la topografia de la zona per ser habitades.
Escala aprox.: 1/2000 687.044,02 m, 4.270.840,35 m
Escenari exterior de l’Alqueria Blanca, la colònia de Santa Eulàlia és un experiment de socialisme utòpic compartit entre els termes de Saix i Villena. El Palau dels Comtes, el Casino, cellers, fàbriques i fins i tot un teatre resten abandonats a l’espera de la rehabilitació d’esta colònia que aprofitava la terra fèrtil al pas del Vinalopó.
Escala aprox.: 1/18.000 671.391,75 m, 4.245.840,16 m
A mig camí de l’Alguenya i el Pinós, el tossal de Coto está sent explotat des de fa unes dècades com el major jaciment del món de marbre color crema marfil, servint a les fàbriques concentrades entre Novelda, Montfort, la Romana, l’Alguenya i el Pinós.
Escala aprox.: 1/9000 690.519,04 m, 4.253.756,23 m
Inspirat per la seua etapa com a estudiant a Barcelona, l’enginyer novelder José Sala Sala va dissenyar el santuari de Santa Maria Magdalena seguint un gust pel modernisme proper a Gaudí. Per això, no és difícil traçar semblances amb la Sagrada Família de Barcelona. Ben prop està el castell de la Mola, d’origen almohade, mentres que cap a Monòver resseguint el Vinalopó naixen uns tolls d’aigua salada.
Escala aprox.: 1/9000 691.713,81 m, 4.267.056,84m
El caràcter fronterer de les Valls del Vinalopó fa que el traçat del riu estiga salpicat de fortaleses, herència directa de la cultura àrab. Villena, Biar, Banyeres, Castalla, Elda, Petrer, Monòver, Novelda o Saix en este cas semblen bastions inexpugnables.
Escala aprox.: 1/5000 701.487,87 m, 4.249.817,64 m
Esta pedania de Montfort a cavall entre l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà celebra una vegada a l’any una fira que adés era punt de trobada massiva d’estes comarques. La romeria i la fira de Sant Pasqual aplegava tots els 17 de maig centenars de peregrins a peu o en carro.
Poblets de colors i emblanquits, penya-segats vertiginosos i castells abandonats conformen el paisatge de la Marina.
Deu fotografies aèries de 1956 i 2019 permeten analitzar les transformacions sobre el territori de l’Horta d’Alacant