Taules Teatre / 'Refugiats i fugitius'ALICANTE. El grup Taules Teatre del Pinós sintetitza de manera contundent les paraules de José Luís Alonso de Santos respecte a que una afició teatral és molt més que una vocació, és una passió que neix i creix dins d’algunes persones arrastrat-les a viure per al teatre, l’escenari i els espectadors. Ja ho deia també Lope de Vega, en les seues cartes: unes taules, dos actors i una passió és l’únic que fa falta per llançar-se a exercir la nostra vocació.
La passió teatral paga tots els esforços. Això degueren sentir aquell grup de joves del Pinós fa 40 anys quan decidiren que volien donar respostes a les provocacions de la vida, respostes als seus somnis i obsessions, deixant-se la pell, hores, dubtes i sacrificis diversos –fins i tot disputes entre ells– en l’intent d’atrapar un tros de vida i mostrar-lo a l’escenari. Però no només de passió i entusiasme es realitza una trajectòria en l’àmbit aficionat com la de Taules. Se’ns dubte al llarg d’aquests curts 40 anys ha demostrat que la creació i l’entrega es poden realitzar i també formen part de qualsevol de les diferents formes en que el teatre es manifesta –produccions professionals, teatre alternatiu, grups independents, teatre infantil o juvenil– per que només així es pot complir una tasca durant tants anys.
José Antonio Pérez Fresco, Belén Jara, Victòria Muñoz, Ximo Ruiz i Xavier Monzó foren els creadors d’aquest grup que sempre ha mantingut un contacte directe i personal amb el nucli social del que va sorgir, El Pinós. Si d’alguna manera el teatre va néixer per contar als més pròxims tot un imaginari comú, així al llarg dels anys Taules ha estat imbricat en la vida quotidiana del seu poble i seria una tasca feixuga nomenar cadascun dels veïns que han participat en les nombroses produccions que han realitzat, o les diferents participacions o col·laboracions en diversos actes, complint amb una de les meravelloses tasques del teatre d’aficionats –tindre un valor concret per a una comunitat– eixamplar les manifestacions culturals i artístiques i contribuir a l’aprenentatge humà dels seus membres.
A aquest irreductible objectiu de pertinença s’ha afegit: el propòsit de contar amb col·laboracions externes que han anat teixint i farcint els seus espectacles de noves sensibilitats i experiències –vingudes des de l’àmbit professional o altres territoris– contribuint a crear tota una xarxa de complicitats i simpaties que amb els anys s’han convertint en respecte i admiració; també la voluntat irreductible de la participació en Mostres i Certàmens –amb gran èxit– així com en la visita d’altres països o cultures –com la Índia o Mèxic– i la contribució a despertar el verí del teatre i la professionalització d’algun membre del seu extens elenc actoral.
S’afegeix també un indubtable i reconegut segell de qualitat en els seus diversos muntatges que no haguera estat possible sense el treball, la creativitat, la disciplina, la responsabilitat, l’esforç, l’esperit de col·laboració i altres aspectes també inherents al fet teatral –tot i no tindre voluntat de professionalització– com són una proposta estètica i la recerca de bellesa a partit d’una selecta elecció de textos de la més diversa i reeixida autoria, a través dels seus diversos gèneres i formes.
Enguany en el seu quaranta aniversari l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert programa algunes funcions del grup en diverses poblacions de la Província d’Alacant, organitza una mesa rodona al voltant de la trajectòria del grup i mostra l’exposició itinerant José Estruch. Vida y teatro en el Pinós per coincidir amb la propera Trobada nacional de Companyies de Teatre Amateur, que tindrà lloc al març. Benvingudes siguen aquestes iniciatives i celebrem quaranta anys tant fructífers i desitgem que la il·lusió, el teatre i el seu art continuen conduint i formant part de les nostres vides. Com vaig llegir en algun lloc: “És un signe de grandesa de l’art: que mai deixa de tindre conseqüències”.
