ALTEA. Altea, 21 d’octubre de 2004, amb un aire festiu, però tota la serietat de les agitacions vinclades a un esperit revolucionari, la paraula va anar ocupant els carrers de la vila, i aquí s’hi va quedar, fins al dia 24 del mateix mes. Era la primera convocatòria que, amb el nom d’Encontes, pretenia omplir les places i racons singulars del poble antic ( i no només el poble antic), de llegendes, faules, rondalles, contes i històries.
Un jove Blai Senabre ja comença a despuntar en el món dels rondallaires i contacontes, amb la seua companyia Aktes Teatre, amb la què des de 1995 pega voltes per diferents geografies, Castilla-La Mancha, Comunitat Valenciana, Catalunya, Madrid, Andalucia, Menorca, acompanyat de la seua maleta plena de contes. Biblioteques, col·legis, festes, festivals, fires, bars, cafés, teatres, centres comercials, presons, places, allà on li deixen i, de vegades, fins i tot allà on no, han gaudit del seu talent per a la narració oral, tant per a infants, com per a adults. 14 anys més tard, continua al capdavant d’este relat anomenat Encontes.
-Com comença la història?
-Bé, a primers de 2004, tornant cap a casa després de participar en un festival de narració on es feien activitats al carrer, vaig pensar que Altea, el meu poble, amb les seues places i racons tan encantadors, era un lloc ideal per a fer un festival de narració oral i fer-lo majoritariament al carrer. En vaig posar a preparar un projecte i li ho vaig presentar a la Regidora de Cultura, que en aquella legislatura era Mari Pepa Rostoll. Li va semblar interessant la proposta i, amb la col·laboració del director de la Casa de cultura, Ignasi Beltran, vam anar polint els detalls i en octubre d'eixe mateix any veia la llum la prmera edició de l'Encontes.
-Després de 14 anys, què coses han canviat, quines s’han mantingut?
-Al llarg d'aquests 14 anys, l'Encontes, com si fos un ésser viu, ha anat evolucionant, adaptant-se a la realitat de cada moment, però mantenint la seua essència. Han canviat algunes coses com la data de celebració, passant de la tardor a la primavera. A cada edició intentem provar activitats noves i les que funcionen bé es queden a la programació estable. El que no ha canviat són les seues caraterístiques principals i que constitueixen les seues senyes d'identitat: la utilització del carrer, de l'espai públic com a espai cultural on passen coses, així com el programar activitats per a que puga gaudir tota la població, des dels xiquets fins als iaios.
-On està el secret de la longevitat?
-Bona pregunta. En el nostre cas pense que és la coincidència de diversos factors: si agafem el support incondicional de tot l'equip de la Casa de Cultura i la Biblioteca, el recolzament dels responsables de cultura de l'Ajuntament i l'acolliment d‘un públic entregat, ho adobem amb la passió i les ganes de fer allò que més ens agrada i ho anem macerant amb il·lusió, doncs ja ho tenim: catorze anys d'Encontes i els que vindran.
-A este pas, Encontes Altea pot arribar a ser l’Encontes de la Marina?
-Doncs cap ahí volem anar. Actualment l'Encontes és l'únic festival de narració oral de la Marina i estem intentant donar-li eixa dimensió comarcal que creiem que pot abastar. Enguany s'ha afegit l'Alfàs, on farem dos espectacles que estem convençuts seran una llavor que anirà creixent, i seguirem treballant per intentar sumar més pobles de la comarca, poquet a poquet, passet a passet.
-La paraula de viva veu té alguna cosa especial que no tenen altres manifestacions artístiques? Trobes que sobrepassa eixa frontera de l’art per ser alguna cosa més arrelada en el propi ser humà, que provoca fascinació?
-La paraula de viva veu, la paraula contada té eixa capacitat d'atrapar, de seduir, d'emocionar, de captivar. Una història ben contada arriba al més íntim de cadascú. Quan tu contes no ho fas per al públic, contes per a cadascuna de les persones que tens davant i és eixa proximitat, eixa relació de tu a tu entre el narrador i l'oient, el que la diferencia d'altres arts. La narració oral com a art i ofici és relativament jove però, des de sempre, el fet de contar i que ens conten ha provocat fascinació. M'agrada pensar, per què no, que ja a les cavernes es contaven històries, “contes” amb el suport de les pintures rupestres....
-Com es pot innovar amb la narració oral?
-Pense que en la narració oral, la innovació es produeix per diferents vies. Per un costat està el treball de laboratori, d'experimentació que cada narrador i narradora fa a l'hora de prepar-se el repertori, buscant solucions i recursos narratius propis que son xicotetes innovacions. I per un altre costat està la fusió, la interacció amb altres arts creant propostes noves.
-Les noves tecnologies han ajudat per a alguna cosa?
-Básicament les noves tenologies han ajudat i ajuden a donar-li difusió, a fer visible la narració oral com a fet artístic, com a espectacle, tot i que encara queda molt de camí per fer. Hui en dia crec que no hi ha ningú que no conega l'existència dels contacontes però ara el que cal és esforçar-nos per a que es valore i respecte en tota la seua dimensió i, sobretot, en eliminar eixa distracció mental que ens fa pensar que els contacontes són per a xiquetes i xiquets, ja que els contyes contats no tenen edat, qualsevol persona pot gaudir-ne.
-La llengua, que és intrínseca a l’oralitat, en este cas es converteix més en una ferramenta d’intercanvi que en una barrera, donada la internacionalització de tots els esdeveniments que es realitzen?
-La nostra materia prima és la llengua, les paraules que, evidentment son ferramentes per trencar barreres. Per a coneixer llengues noves sovint s'utilitzen contes populars coneguts que faciliten la comprensió. Personalment he fet alguna prova de contar un conte tradicional a dues veus i en dos idiomes diferents però sense traduir i es curios vore com els assistents van seguint tota la història.
-Que en penses de la introducció del concepte d’storytelling en el món de la política i l’empresa? N’és una via laboral pels rondallaires?
-El storytelling, com el coach i altres anglicismes està de moda en la política i en l'empresa tot i que sota el paraigües d'eixe concepte s'inclou un ventall molt ample d'activitats. Conec alguns companys rondallaires que s'han decantat cap a eixa opció. Jo, quan pense en l'associació de l'storytelling i la política, em ve al cap aquella expressió que diu “viure del conte...” (riu).
-Explica’ns una mica els detalls d’esta edició de 2017.
-Enguany seguim amb totes les activitats de narració consolidades així com la formació, amb el III curs de Literatura Popular, però m'agradaria destacar les novetas, ja que tenim el privilegi d'estrenar dos espais nous com a llocs escènics: el Pouador del Pontent i la platja de l'Espigó, tot un luxe. I també dir que, per primera vegada hi haura contes en francès amb traducció al castellà. Es pot trobar tota la informació i la programació en la web del festival www.encontes.es i en la web de l'ajuntament www.altea.es així com en www.facebook.com/encontes.