Des de fa vint anys una cascada de documents ocupa portades intentant transformar la ciutat... però realment funcionen? Tres arquitectes il·licitans imaginen la ciutat dins de cent anys
ELX. FuturElx I, Elche Proyecto Ciudad, FuturElx II, Elx Ciutat Verda Europea, Pla Estratègic Elx 2030… En 1996 Elx va ser una ciutat capdavantera a l’iniciar una planificació estratègica del futur de la ciutat. Vint anys després, s’acumulen les marques, les estadístiques i els documents.
Però la situació a escala regional encara és més de déja vu. El 1993, es plantejava el Triángulo Alicante-Elche-Santa Pola, impulsat pel Club de Inversores para el Desarrollo de la Provincia de Alicante. Un pla que va quedar en orris amb el canvi polític del Consell, que fins al 2005 no presentava el Pla d’Acció Territorial de l’Entorn Metropolità d’Alacant, al qual se li afegiria posteriorment la E d’Elx amb una reedició del pla en 2009. A eixe mateix any, la Diputació presentava un altre pla redactat per la Fundación Metrópolis.
Després de tot, el PATEMAE va acabar integrant-se en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (2011) que ha donat peu a la redacció del Pla d’Acció Territorial Alacant-Elx, actualment en redacció. “Hoy es el día de la Marmota... Otra vez”. Entre els vaivens partidistes i els plans buits, només el primer FuturElx va tindre seguiment i continuïtat.
Estos plans estratègics van ser ideats al Regne Unit dels anys 80, en substitució dels governs metropolitans que feien contrapés al poder central de Margaret Tatcher. Es tractava d’un model més flexible que involucrava a agents privats: societats com la Thames Gateway London Partnership van participar d’un model que l’urbanista Antonio Font califica de “liberal” enfront dels plans-llei típics de l’ordenació territorial continental, els nostres Plans Generals d’Ordenació Urbana.
Com apunten Ramon Marrades –qui participa dimarts en el fòrum Elche en el siglo XXI. Estrategias de futuro organitzat per Alicante Plaza- i Chema Segovia en la Revista Diagonal, el 75% de les 22 àreas urbanes espanyoles més importants havien aprovat ja un pla estratègic l’any 2012. La majoria d’ells basats en llocs comuns com “Impulsar l’economia del coneixement”, la “formació de clústers innovadors”, la “diversificació de l’economia” o la “millora de les infraestructures”.
La materialització d’objectius concrets com ser Capital Verda Europea el 2030 dota al pla estratègic d’Elx 2030 d’un relat i un context genuí, arrelat al territori. El futur d’Elx no pot ser genèric, vàlid per a qualsevol ciutat, sinó ben estudiat per aprofitar de les fortaleses de la ciutat de la Dama: el Vinalopó com a vertebrador metropolità, el Fondo com a ròtula natural, el pol del Parc Industrial, IFA i l’Aeroport conjugat amb el Districte Digital d’Aiguamarga...
Com la llei valenciana d’ordenació del territori ha alleugerit els Plans Generals Estructurals, s’obri un nou moment per repensar com planifiquem les ciutats. Un lideratge tècnic allunyat de les dinàmiques electorals i triat amb un projecte transparent o elaborar plans d’actuació delimitats sobre territoris discontinus -ciutats del calcer, conca del Vinalopó- són algunes de les pistes per al futur.
Mirada llarga i idees clares, preguntem a tres arquitectes d’Elx com imaginen ells el futur de la ciutat a cent anys vista. Ixen a la palestra Diana Forner, arquitecta i membre d’Àgora d’Elx, Antonio Maciá, coordinador d’Arquitectura a la UA i ex-president del Col·legi d’Arquitectes d’Alacant i Patricia Navarro, arquitecta a arn arquitectos:
Diana Forner, al fons a la dreta, en la reunió que va mantindre Àgora Elx amb l'alcalde CArlos González.Com ara és la Dama, el calcer o el Palmerar, quines serien les tres icones d’Elx en 2117?
Forner: M’agradaria que estos tres perduraren; encara que afegiria la importància històrica de la cultura de l’aigua lligada al palmerar i a la ciutat en totes les èpoques. Les icones serien els horts de palmeres amb ús agrícola, la xarxa de séquies, i en honor a la Dama d’Elx, protegiria ineludiblement l’àmbit on va nàixer i jauen els inicis de la nostra ciutat: les entranyes de l’actual Mercat Central.
Maciá: Jo afegiria com a icona actual d’Elx el Misteri, i atenent a la resistència al desgast del pas del temps que mostra, crec que seguirà sent una de les tres icones de l’Elx del 2117. És molt possible que la Dama i el Palmerar ho siguen sent però imagine que apareixeran altres nous associats a l’evolució i creixement de la ciutat.
Navarro: Fent un exercici de creació d’un futur “desitjat”, vull creure que la ciutat d’Elx serà una ciutat que valora, potencia i manté el seu patrimoni tant històric, com ambiental i cultural, per tant les grans icones com la Dama d’Elx, el Palmerar o el Misteri seguiran sent peces claus a la identitat de la ciutat. Estos elements culturals que, de certa forma, expliquen com l’home ha transformat el mitjà per habitar-o, deuran seguir sent el vehicle per a desenvolupar un contingut cultural potent, situant la ciutat al mapa com a vertader destí cultural i paisatgístic contemporani.
Patricia Navarro, segon por l'esquerra, amb l'equip de Arn Arquitectos.Quin relat planteges per a l’Elx de 2117? Com te l’imagines?
Forner: Suposant un canvi idíl·lic de mentalitat dels nostres polítics... La ciutat del futur m’agradaria imaginar-la verda, sostenible, on es rehabilite enlloc de derrocar, amable amb els ciutadans, confortable i rica. Rica en un ampli espectre: en el que predominara el xicotet comerç, el tracte personal, la passió per la cultura i la tradició. M’agradaria somniar amb una ciutat que conserve la seua identitat i siga suficientment sensible com per apreciar i conservar el poc que ens queda de la seua història.
Maciá: Efectivament ha de ser un relat imaginari perquè si avançar un futur a cinc anys és molt difícil, atenent la velocitat amb la qual es produeixen els canvis actualment, parlat de l’Elx de 2117 és una ficció. No obstant això i atentent als avanços tecnològics -genètica, intel·ligència artificial, comunicacions...- que s’estan produint i que encara no han aplegat, imagine un increment de la població -humana o no- que plantejarà noves necessitats i on les ciutats com Elx hauran de créixer de forma que s’entenguen com nuclis de ciutats de major dimensió, producte de l’associació entre actuals ciutats i pobles del seu entorn. Eixa futura ciutat tindria en la relació tecnologia-indústria i en el turisme els seus principals actius. Eixa seria una possible ficció.
Navarro: En esta visualització creativa d’un futur desitjat m’imagine dibuixant una ciutat amb un projecte clar i consolidat de desenvolupament, tant a escala urbana com industrial i cultural. Perquè és objectiu clau de l’Elx del present començar a donar forma eixa Elx del 2117 a través de mesures a curt, mitjà i llarg termini, que d’una manera programada i planificada vaguen donant resposta a necessitats futures. Una ciutat que deurà ser més “intel·ligent”, apostant per una ciutat ecològica que preserva el seu medi natural i el converteix en el seu mode de vida. Un Elx que ha reinventat el seu centre històric amb carrers per a vianants i recuperant el patrimoni arquitectònic. Una ciutat “creativa” que utilitza el seu potencial industrial per erigir-se en capital de la moda del calcer i la creativitat, generant una xarxa que vincule comerç, educació, cultura i indústria, fent-se visible en la mateixa ciutat.
Antonio Macià.Quina acció ràpida i fàcil plantejaries demà mateix encaminada a la consecució d’eixe relat?
Forner: Si seguim somniant... Açò que propose podria ser fàcil si realment s’aposta per un canvi de model de ciutat: m’encantaria trencar el contracte del Mercat Central i plantejar un projecte per a vertebrar tot l’exposat anteriorment. Em reserve els detalls per si encara algú vol deixar volar la seua imaginació.
Maciá: Sent coherents amb el relat anterior, faria una aposta pel desenvolupament tecnològic: definir les bases i directrius necessàries perquè el Parc Industrial d’Elx tendisca a ser un referent en tecnologia, basat en el desenvolupament que mostren en eixes matèries les universitats d’Elx i Alacant.
Navarro: Imagine una sèrie d’accions culturals divulgatives i expositives, aprofitant el propi patrimoni com els palmerars o edificis i espais sense ús per conscienciar al ciutadà de la importància d’establir unes pautes per al desenvolupament urbà i del paisatge que definisquen l’Elx del futur.
Carlos Pastor
@cpastor_
*discontinuitats.blogspot.com <http://discontinuitats.blogspot.com>*
