Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

CARTOGRAFIES DOMESTICADES

Pinyates dissenyades per a encriptar missatges a la ciutat

Entre les palmeres de la Glorieta d’Elx, unes exuberants pinyates han portat a l’espai públic artesania digital per a divulgar com s’entén l’arquitectura sostenible des de la nova càtedra de la Universitat d’Alacant

17/01/2021 - 

ALICANTE. Van començar amb olles de fang i ara són enormes artefacts que volen els colors. No se sap amb certa el seu origen, però la pinyata és una de les tradicions festives més arrelades arreu del món. Pot ser que Marco Polo exportara una tradició de l’Any Nou xinés al Mediterrani, que els asteques celebraren al Déu Sol batent una pinyata o que els evangelistes castellans les utilitzaren per seduir als colonitzats.

En qualsevol cas, la pinyata és un símbol universal de la sorpresa: és clau colpejar-la als aniversaris —ací també es colpejava una olla el primer diumenge de Quaresma— per fer caure dolços i confeti. Un imaginari ideal per ser reconfigurat i convertir-lo en un objecte de divulgació que encripta missatges per a la ciutat.

Amb esta premissa, l’oficina Garrastudio de l’arquitecta Rosana Galián García amb l’ajuda de Bernardo López Galián van convertir durant uns dies a la Glorieta d’Elx en un manifest urbà. L’objectiu: visibilitzar les línies de pensament i actuació de la nova Càtedra d’Arquitectura Sostenible de la Universitat d’Alacant i discutir-les a l’espai públic.

L’arquitecte Gonzalo Herrero Delicado —ara comissari a la Royal Academy of Arts de Londres— va ajudar primer a seleccionar el contingut que amaga cada pinyata. “Mitjançant converses, entrevistes i qüestionaris amb docents i alumnes de la càtedra vam extreure els lemes que sintetitzarien el Manifest Pinyata”, expliquen des de l’equip d’arquitectura. “Cites, teoremes, dades i narracions afectives descriuen com s’entén l'arquitectura sostenible des de la Universitat d’Alacant”.

Una classificació inicial que els va permetre generar una naturalesa gràfica i material per a la intervenció urbana. Integració, Digital, Organicitat i Energia van ser els quatre temes que van aplegar l’allau d’informació: conceptes sobre l’aire que respirem, l’impacte energètic de la tecnologia o la biofília quedaren recollits en quatre models diferents de pinyates.

“Hem dissenyat un sistema de penjat -el més invisible possible- amb una xarxa de cables i tensors, protegits amb mànegues per cuidar el tronc de les palmeres. L'entorn de massa vegetal va potenciar l'efecte de flotació de les pinyates i el vent de la plaça va produir un efecte màgic de moviment i so que no esperàvem”, asseguren des de Garrastudio.

Un ball al vent que era inevitable percebre estos dies al centre d’Elx per les vistoses formes de les pinyates, que des de l’oficina defineixen com a artesania digital. “Sempre està present en els processos de treball, tant com arquitecta com dissenyadora d’objectes”, explica Rosana Galián García, que també dissenya joies, instal·lacions temporals o performances. “Tan sols canvia l'escala de treball. Amb això no només em referisc a utilitzar una màquina de tall làser, seguit d'un muntatge manual”. 

Dibuixar un ornament en Autocad o visualitzar dades digitals per a arrancar un projecte ja és un procés d'artesania digital”. Després de generar els universos visuals per a cadascuna de les quatre temàtiques, l’equip va dibuixar i modelar en tres dimensions els artefactes. Per això es van basar en quatre llenguatges gràfics diferents, a partir dels quals van escollir diferents formes de materialització i estratègies per inserir les controvèrsies plantejades per la Càtedra d’Arquitectura Sostenible. 

Metacrilats, metalls o plantes van substituir el paper i el brilli brilli per a estes particulars pinyates. La tecnologia làser facilita un tall minuciós per a dissenys tan acurats com els d’estes pinyates. Una vegada preparats, es van assemblar tots els artefactes, incloses les cintes impreses amb els textos que ballaven sobre el cel d’Elx mentres canviava l’any.

Noticias relacionadas

next
x