ALIICANTE. Esta setmana l’Ajuntament d’Alacant presenta la nova proposta que indica què es pot fer sobre els bens més preuats de la ciutat. El regidor d’Urbanisme i els tècnics aclareixen dubtes sobre el document i posen noves qüestions sobre la taula.
No són tan celebrats com els de IKEA o els de joguets en Nadal, però els catàlegs de protecció són un dels documents que han de formar part del Pla General Estructural d’un municipi, el plànol sobre el que es va construint la ciutat. Per a redactar estos catàlegs, primer es fa un inventari de les peces que ja estan protegides automàticament per altres lleis i inventaris com l’Inventari del Patrimoni Cultural Valencià. I després s’afegeix la resta del patrimoni que es vol blindar de les màquines.
Per això, el catàleg és el primer document que s’ha d’aprovar abans de començar a redactar un Pla General Estructural. Abans no funcionava igual, però ara primer es delimita el que s’ha de protegir -al catàleg- i després es dibuixa on sí es pot construir -al Pla General Estructural-. Per això, l’aprovació del catàleg és indispensable per començar a dissenyar el PGE... i a Alacant fa tres anys que no s’aprova.
La llei valenciana d’Ordenació del Territori (també coneguda com la LOTUP) especifica que hi ha tres seccions que tots els municipis han de contemplar al seu catàleg: el patrimoni cultural, el natural i el paisatgístic. Després cada municipi pot afegir més categories segons la seua idiosincràsia. A cada categoria hi ha un inventari dels elements que es cataloguen, una anàlisi del conjunt, una memòria per justificar la selecció i una fitxa individualitzada de cada element.
A Alacant, l’any 2017 el plenari va rebutjar el catàleg de proteccions que va redactar el govern municipal. Ara es torna a presentar actualitzat, perquè l’any passat les Corts Valencianes van modificar la LOTUP i les fitxes que protegeixen cada peça s’han modificat. “Encara que aparentment són paregudes, tenen variacions i s’han corregit una per una per adaptar-les al canvi normatiu. El temps s’esgotava perquè la tramitació del catàleg ja estava en marxa i tenia una data de caducitat”, explica el regidor d’Urbanisme Adrián Santos Pérez. Per a fer-ho, han recorregut a l’assistència tècnica de l’estudi d’arquitectura alacantí Grupo Aranea.
“El nostre treball ha tingut una limitació molt clara. Era un encàrrec concret d’adaptar un treball preexistent a la nova legislació”, explica Francisco Leiva, arquitecte a Aranea. “És un projecte que haguera requerit mesos per a tindre certa consciència sobre el patrimoni de la ciutat, perquè cal justificar el motiu per a protegir cadascuna de les peces”. “En qualsevol cas, nosaltres vam entregar una proposta de catàleg que ara està sotmesa a negociacions polítiques. No sabem si serà el mateix document”, apunta Leiva.
Cada fitxa marca què es pot fer i què no a cada edifici, moble o paisatge. Però la principal classificació és a tres nivells. La protecció integral preserva totes les característiques de l’espai, la conservació estructural protegeix els principals elements que defineixen la forma i la protecció ambiental conserva l’harmonia del carrer.
I si ma casa està protegida? Primer cal veure cada cas amb detall des de la fitxa, on s’especifica quins elements de cada edifici es poden modificar, substituir, canviar, renovar... Després la Comissió de Patrimoni avaluarà la proposta de l’arquitecta. Però si la teua casa està a un edifici amb protecció integral, no es pot canviar pràcticament res. Si la protecció és estructural, es pot tocar alguna cosa i si és ambiental, es pot fer qualsevol canvi que no pervertisca “l’ambient” original del carrer. També hi ha casos on només es protegeixen elements concrets de l’edifici.
Durant estos quaranta anys, la Generalitat ha catalogat Bens d’Interés Cultural i Bens de Rellevància Local a petició pròpia o per iniciativa d’ajuntaments o col·lectius. Estos béns estan automàticament als catàlegs: els BIC tenen protecció integral i els BRL depenen de la seua fitxa.
Segons adelanta Santos Pérez, la proposta de catàleg que es presenta ara és menys restrictiva que la del 2017: “si bloqueges totes les possibilitats de creixement, molta gent no pot rehabilitar perquè no té diners per invertir”. Al document que es presentarà esta setmana hi ha una gran diferència amb la versió del 2017: molts edificis protegits podran esgotar la seua edificabilitat.
Segons el que diga el catàleg de protecció, alguns edificis no podran créixer en altura i altres podran créixer, encara que siga de forma limitada. Però estan a solars que el Pla General del 1987 concedeix un aprofitament urbanístic més alt. És a dir: on tens una casa, en caben set. Esta edificabilitat li ha donat un valor afegit al solar que s’ha acumulat durant anys: una expectativa de creixement que la protecció dels edificis frusta. Perquè on l’administració diu que es podien construir cinc plantes, ara no es podran construir més cases.
Quan una propietat deixa de tindre profit econòmic per una decisió política, l’ordenament jurídic contempla les indemnitzacions. Per limitar-les al màxim, el document permetrà construir més plantes a alguns dels edificis catalogats. “Si no permetem que aprofiten l’edificabilitat, els edificis acaben en ruina tècnica, s’enderroquen i es construeix un edifici de nova planta que sí esgota tota l’edificabilitat”, argumenta el regidor d’Urbanisme.
Però quins criteris s’ha seguit per decidir quins edificis protegits poden ampliar-se cap amunt? “Hem fet un treball fitxa per fitxa. Per exemple, si l’edifici protegit té dos altures i pot esgotar l’edificabilitat amb cinc més, no té sentit que l’ampliació tinga més plantes que l’existent”, conta Santos Pérez. “Només hem ampliat el permís per créixer -respecte al catàleg del 2017- en aquells edificis on no hi ha una pèrdua patrimonial. I en tot cas, segons la tipologia de l’edifici es marca un criteri perquè es puga discernir l’ampliació sobre l’edifici original”.
“Per a mi, no es tracta d’afavorir als constructors sinó als propietaris, perquè tinguen armes per poder rehabilitar els seus edificis”, apunta el regidor d’Urbanisme. El catàleg també contempla una nova ferramenta per a projectes singulars que proposen actuacions no permeses al catàleg... però que tenen un caràcter “de disseny”. “Hi haurà una comissió tècnica que avalua si el projecte que es planteja no posa en risc els condicionants genèrics que marca la fitxa de l’edifici i es plantejarà un Estudi de Detall per a modificar eixe planejament”, conta Santos Pérez a AlicantePlaza.
El text del Catàleg no marca qui formarà part d’eixa comissió tècnica, només esmenta als “col·legis professionals”. Una situació delicada pendent de resoldre, perquè pot obrir la porta a projectes singulars que posen en valor el caràcter del projecte, però també a decisions discrecionals sobre promocions especulatives.
A principis d’any explicàvem que 2020 canviaria el plànol dels edificis més antics de les nostres ciutats. Les Torres de l’Horta, la Farinera de Benalúa o el Cinema Ideal estan sobre la lupa per evitar més desastres a una ciutat que ha perdut tresors durant l’últim segle.
“El Cinema Ideal és BRL des que la Generalitat el va inscriure a l’inventari del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil. Quan la promotora de l’hotel corregisca uns errors pendents, seran els tècnics de la Conselleria de Cultura els que avaluen el projecte”, explica Adrián Santos Pérez.
“Al cas de les Torres de l’Horta, no hi havia una fitxa que protegira tota la Condomina. Es localitzaven totes les torres, que ja són BIC, sobre un plànol, però no s’afegia més protecció que la que ja hi ha”, assegura el regidor. “Al nou catàleg, totes tenen un radi de protecció de 250 metres al seu entorn. Però ens preocupava deixar fora d’ordenació les urbanitzacions que hi ha dins d’eixe perímetre. Ni podem desprotegir eixos propietaris, ni els podem indemnitzar si enderroquem eixe perímetre”.
“A partir d’ara, tot el que cresca en eixe radi anirà condicionat pel Pla Especial de la Condomina, també el que ja està urbanitzat”. Però eixe pla encara no està redactat. “Les previsions de la regidoria és aprovar el Catàleg de Protecció i els plans especials de la Santa Faç i Tabarca, que estan ja en redacció. Els treballs per al Pla Especial de l’Horta en principi aniran inclosos a la licitació del Pla General Estructural, i volem aprovar els seus plecs abans d’acabar 2020”.
“La nostra intenció era generar protagonistes urbans que articulen relats de ciutat”, conta l’arquitecte Paco Leiva. “Certs elements que tenen la capcitat de generar imatge i horitzó de salvació per a una ciutat optimista. I un d’eixos punts és l’Horta de la Condomina, amb les torres com un motiu que permeten articular un territori valuós més ample. Un espai horitzontal que va ser un dels motors de la ciutat, vinculat al sistema hídric del Monnegre, el Pantà de Tibi...”.
“Per això les Torres de l’Horta no són un problema, són una oportunitat. Hem d’aprofitar el que tenim més prop, igual és possible desenvolupar algun model d’aprofitament urbanístic diferent. Però sense depredar, consumir ni destruir. Sembla que es veuen com una qüestió molesta, com una pedra en la sabata dels promotors. Però deuria de ser una carta de presentació de la ciutat”, defensa Leiva. “No ens podem permetre un altre PAU amb les torres enmig de rotondes. Però per això necessiten una visió de conjunt, entendre que formen part d’una horta”.
L’oficina madrilenya Impepinable Studio estrena un gimnàs i unes oficines a l’Alacantí amb una arquitectura atrevida
A diferents nivells, però amb solucions basades en la tecnologia, diferents col·lectius d’arquitectura es mobilitzen per atendre les necessitats post-DANA