Arribada ja l’olor de l’estiu, amb la seua flaire de cremes solars perfumades, de còctels etílics i batuts saludables, d’insomnis i becaetes, és moment d’un clàssic de la premsa que la digitalització no hauria d’abandonar, més si tenim en compte la seua fàcil modularitat i actualització. Estic parlant, evidentment, del canvi de continguts, del to dels articles, dels arguments que ens apropen al ferragosto i a una lectura molt més diletant, que no descuidada. Aquesta secció adoptarà, durant el mes d’agost, i des de ja, un nou format, més acurat a la languidesa dels cossos estirats a la sorra, llegint. Ara ja és arribat el moment de les llistes. La seua llargària i el nombre de punts dependrà totalment de l’arbitrarietat de qui escriu, de les ganes, el tema, el sol i les hores de son.
La primera enumeració d’aquesta temporada estival està dedicada a la recent celebració a la ciutat d’Alacant de la manifestació de l’Orgull LGTBIQ, en paral·lel a la consolidació del festival DIVERSA d’Elx com a referent de transversalitat entre festa i didàctica de les sexualitats.
10 raons per les quals una persona cisgènere pot participar de l’Orgull LGTBIQ
1. Hi ha centenars d’adaptacions del conegut poema del pastor Niemoller, aquell que comença amb el vers “Quan els nazis vingueren per portar-se els comunistes” i acaba amb el “ja no hi havia ningú per protestar”. Sempre s’ha de fer costat a aquell que protesta o reivindica els seus drets, perquè els seus drets són els drets de tots.
2. S’ha de participar perquè és fotudament divertit caminar al costat d’aquell que gaudeix d’una experiència i una estètica diferent a la pròpia, la capacitat de sorpresa és el primer pas cap a la intel·ligència.
3. Si ets un home cisgènere, per gratitud a la quantitat de desinhibicions que la lluita dels gais ens ha fet guanyar. Els homes sí ballen, siga quin siga el seu gènere.
4. Si ets una dona cisgènere, perquè totes les dones lluiten pel mateix: per no haver de lluitar.
5. Perquè no hi ha res més subversiu que la diversitat, els ortodoxes no saben per on agafar-la.
6. L’argument de la tolerància respecte de la normalització es una mica pervers, perquè sempre hi ha un que tolera i un que és tolerat, del llatí tolerare, suportar, aguantar. I qui aguanta, al final es cansa, i si es cansa, la tolerància acaba en intolerància, la llei de la compensació d’Anthony de Mello, però en pla mal rotllo, imagineu.
7. Us heu plantejat per què les disfresses que més us han fet riure són les que juguen amb els canvis de gènere?
8. Per “nosaltres”, aquell gran desconegut.
9. Per la paradoxa quàntica del “gat d’Schrödinger”, amb universos paral·lels on els punts de ramificació en el temps fan que pugues ser tu i un altre alhora, al mateix temps, diferent, aquí i allí, en móns totalment reals que no poden interactuar entre si, i clar, millor estar de bon rotllo amb el gat que ets i no ets alhora.
10. Un dia, Mort Pfefferman va decidir que allò que es considera “normal” no existeix, des d’aquell moment, quan als seus fills els preguntaven “Com es troben els teus pares?”, responien: “Mamà està bé. Papà és ara una dona, Maura Pfefferman”. Oblideu els 9 punts anteriors, soles per homenatjar Jeffrey Tambor i la seua recerca de la identitat en Transparent serà serà raó suficient.
*Cisgènere: persones la identitat de gènere de les quals coincideix amb el seu gènere biològic, concepte complementari d’aquelles que són transgènere, en totes les seues possibles combinacions.
