La trilogia més màgica d’Alcoi es fa realitat (de nou)

ALICANTE. En Alcoi hi ha un costum, entre molts altres: agrupar les grans celebracions de tres en tres. Així ocorre amb els Moros i Cristians, per exemple, que condensa en tres jornades els seus actes clau. En el cas del Nadal alcoià, la festa comença amb l’acte de les Pastoretes. És, probablement, el dia més simpàtic de tots. L’acte que engega la trinitat més màgica a Alcoi està previst aquest any pel proper diumenge, 29 de desembre, a partir del migdia. Una desfilada, relativament recent si comparem amb la resta de l’agenda, que compta amb una participació massiva, de prop de 1.500 persones.

“És molt humil, pot participar qui vulga, unint-se en el mateix moment”. El regidor de Cultura d’Alcoi, Raül Llopis, és un amant de les Pastoretes. La idea és, precisament, que la baixada pel carrer Sant Nicolau, fins al pessebre instal·lat a La Bandeja, a la plaça d’Espanya, es convertisca en una riuada de gent, sent el més popular possible. “Només cal una brusa i/o un vestit d’alcoiana”. 

La formació, en el que és un clar homenatge a la música, comença amb la Corporació Musical ‘Primitiva’, com és tradició. “Fan sonar la peça ‘L’Entrà dels Reis”, explica l’edil. Seguidament, els dos grups de danses existents a Alcoi, Sant Jordi i Carrascal, amb dolçaines; i els pastorets i pastoretes amb carros, portadors quasi sempre d’herbes aromàtiques de les muntanyes properes. Tanca la comitiva un ramat de cabres i ovelles. En definitiva: una hora i mitja de ‘convoi’ a l’alcoiana.

Veïns i visitants hauran d’esperar fins l’any que ve per gaudir d’un altre acte molt màgic. El vespre de cada 4 de gener no és el mateix a Alcoi sense el Ban Reial. És el preludi de la Cavalcada de Reis Mags, i es té constància des de principis del segle XX, encara que segurament siga anterior. “És el govern municipal de finals dels huitanta qui encarrega al Grup de Danses Carrascal que marque l’estructura”. De fet, l’objectiu és clar: donar vida a les estimades titelles del Betlem de Tirisiti.

L'emissari de Ses Majestats –Ricard Sanz, en aquesta ocasió- declama repetidament al llarg del recorregut una peça literària de versos escrits en valencià (el bàndol, conegut com ‘ban’ reial) –signat per la periodista Mireia Pascual-, en el qual anuncia la imminent arribada dels Reis Mags a la ciutat. Al final del festeig s'incorporen unes ‘burretes’ que porten sobre els seus lloms unes bústies, en l'interior de les quals els xiquets i xiquetes dipositen les cartes que han escrit als Reis, sol·licitant-los els joguets dels seus somnis.

Moments previs al seu inici, sobre les 18.00 hores, enfront del Naixement de la plaça d'Espanya té lloc el 'Pregó del Tio Piam'. “És qui incita als xiquets i xiquetes a buscar als Reis Mags, portant-los fins la porta d’Alacant, mentre ells fan la seua feina”. El grup ascendeix pel carrer de Sant Nicolau, recollint en la Glorieta a l'Ambaixador i als personatges vivents del Betlem de Tirisiti, i s'uneixen al seguici, que espera a la Font Redona.

El recorregut del Ban Reial, igual que el de la Cavalcada, ha estat objecte de crítiques aquest any a Alcoi. El motiu és el fet d’haver escurçat tots dos actes. “No arribaran fins a Sant Roc, estalviant-se aquest pont i el de Cervantes. Es perdia la màgia i els participants patien fred, ja al final del trajecte”, justifica el regidor alcoià.

Tirisiti, la titella immortal que arrossega masses

Si hi ha existit mai un veí ‘influencer’ al centre d’Alcoi, aquest ha estat Tirisiti. Un personatge icònic de la ciutat que es deixa veure d’any en any, coincidint amb època nadalenca. Del tipus anomenat ‘de peu i vareta’, Tirisiti es caracteritza pels seus moviments irreverents i extranys, transmissor de l’actualitat amb to sarcàstic, molts cops, fent burla inclús de l’alcoià ‘ad hoc’.

Primer costava un duro, després 100 pessetes. Aquest any, veure el Tirisiti són prop de cinc euros, en Internet o en taquilla. Comparteix la distinció de BIC amb la trilogia nadalenca, a més a més. “El Betlem de Tirisiti és un espectacle de masses. A les funcions, d’uns vint minuts solament, acudeixen cada temporada prop de 30.000 espectadors, en les dues campanyes, tant l’escolar com la del públic general”. Ho remarca el regidor de Cultura, que recorda que aquesta última campanya, que es va obrir el passat 19 de desembre, va vendre per Internet “més de 5.000 entrades en sols deu minuts”.

Si cal posar-li edat -encara que sembla que tots els alcoians i alcoianes hagen nascut coneixent-lo-, Tirisiti podria tenir perfectament uns 200 anys. Personatge alcoià centenari que ha passat per moltes mans. “Jo he vist Tirisiti en set o hui espais diferents de la ciutat. La gent comprava la titella a títol personal”. Des del famós barracó dels Esteve, passant per la representació de Diamante y Rubí, no serà fins finals dels huitanta que el regidor del moment, Josep Pérez i Tomàs, decideix que l’Ajuntament esdevingués “el pare” del Betlem on comparteixen tertúlia personatges tan mítics com Tereseta, parella de Tirisiti, l’Agüelo, el Sereno i, fins i tot, el rector de la comunitat vivent. 

A aquell temps es remonten les figures actuals. L’artista local Alejandro Soler i la seua companya, Paqui Dènia, s’encarregaran del disseny i l’escenografia, comptant, des de 2013, amb un personatge fet a imatge i semblança dins del reconegut pessebre. Així mateix, La Dependent serà la companyia que desenvolupe les funcions al Teatre Principal des d’aleshores; aquelles que compten innombrables cues cada Nadal a la ciutat d’Alcoi.