ALACANT. L’arquitecte nord-americà Matthew Frederick explica al llibre ‘101 coses que vaig aprendre a l’Escola d’Arquitectura’ que “la carrera d’arquitectura és un monstre desconcertant i indomable que exigeix llargues i pesades hores, textos densos i, amb freqüència, una instrucció fastijosa”. Però a les aules de la Universitat d’Alacant no es queden a passar nits entre plànols i maquetes.
“Quan eixim de l’escola estem molt desvinculats de l’obra. Hi ha una línia de separació entre el projecte i l’execució, però a nosaltres ens apetia molt treballar com a obrers”, conta l’estudiant Rocío Ferrández Hernández. Entre vint i trenta alumnes han participat en un curs de Projectes Arquitectònics interdisciplinar, capitanejat pels arquitectes Francisco Leiva i Ágata Alcaraz amb la sociòloga María Teresa Molares i el dissenyador Fernando Abellanas.
L’objectiu: posar el focus en l’amagada refineria de la Britànica, investigar i experimentar sobre el seu futur davant la inacció de les administracions, que encara la mantenen tancada. “La Britànica és una sèrie de galeries subterrànies que pertanyen a una antiga refineria”, oculta al Molinet, un tossal entre el Benacantil i la Serra Grossa d’Alacant. “Una sèrie de corredors i un total de 24 cúpules acollien enormes depòsits metàl·lics de petroli amb més de vint metres d’altura”, conta Ferrández Hernández. Una catedral subterrània entre el Mediterrani i la Serra Grossa tancada i barrada des dels anys 60.
Tres intervencions elaborades durant cinc mesos per enllaçar els drets humans i la història de la ciutat. “La Britànica era un nucli important que s’hauria de conéixer i valorar. És important entendre la història d’Alacant i la vinculació amb el lloc”, recorda el grup d’alumnes amb la coincidència de l’aniversari de la Declaració dels Drets Humans. La seua efemèride a Alacant, coordinada per Molares, inclou també esta intervenció urbana..
“Normalment a les escoles d’arquitectura et donen un enunciat i un lloc prefixat. Però ací tant Leiva com Alcaraz ens han transmés la connexió amb el lloc i la importància de situar-se. Res de fer una obra aïllada i que es puga incloure a qualsevol espai”, defensa Ferrández Hernández. “La Britànica és un lloc increïble per a qualsevol que el visite, ha sigut un curs molt especial i tot l’alumnat estem molt contents perquè pensem que estem fent alguna cosa útil per a la ciutat”.
La primera proposta és un reclam per prestar-li atenció a la Britànica. El complex compta amb tres accessos propers a l’estació del tram de la Sangueta, des d’on es pot observar una reflectant instal·lació feta amb CDs reciclats. “La peça visibilitza que hi ha un lloc màgic que fins ara ha sigut menyspreat”, conten els seus productors. “La seua orientació assenyala la direcció a un dels principals accessos a l’antiga refineria i és visible des del tramvia”.
En contrast amb l’obscuritat cavernosa del seu interior, esta instal·lació apunta al vincle entre l’interior i l’exterior de la Britànica. “A les galeries, dins de la muntanya, està tot obscur. Per això l’experiència d’eixir i trobar-te amb el mar és especial: reflexos, llums, la sal... D’alguna manera es trasllada l’experiència que es viu quan s’entra i s’ix de la Britànica”.
El segon projecte és una generosa contribució al coneixement de la Britànica. Fa just un any, a Alicante Plaza ja s’apuntava la necessitat de “bons dibuixos, un estudi geològic i un inventari arqueològic” de la refineria. Este grup d’alumnes de la UA han generat una reproducció virtual de tot el complex mitjançant la fotogrametria.
“A partir d’unes 300 fotografies per cada cúpula, unes 7000 en total, esta tècnica ha sigut capaç de calcular els volums a partir de les llums i les ombres de les fotos. L’ordinador genera una malla en tres dimensions a partir d’esta informació i amb este modelat podem traure tota classe de dibuixos i plànols”, explica el grup d’alumnes. “D’esta forma volem oferir una oportunitat per a altres equips de treballar a la Britànica amb les ferramentes que oferim”.
Però este model tridimensional no només serà una ferramenta per a arquitectes i artistes. “Anem a fer alguna cosa pareguda al StreetView per a poder recórrer virtualment el lloc. Volem brindar l’oportunitat a tota la ciutadania perque ho coneguen encara que siga virtualment, ja que encara no es pot accedir”.
Descobrir tot el potencial de les galeries excavades a la muntanya és l’objectiu de la tercera pota del projecte. “Visitar la Britànica de normal és increïble, però el seu interior té una atmosfera extraordinària. No ens podem limitar a pensar que sols es pot obrir com un museu arqueològic”, explica Rocío Ferrández.
Una instal·lació metàl·lica rematada amb làsers i un joc d’espills multiplica l’experiència que es viu a l’interior de la muntanya. “Evoca sons, llums, aigua... Esta peça és només una xicoteta aproximació a tot el caràcter sensorial que té l’antiga refineria”. Un treball artesanal al qual ha sigut imprescindible Fernando Abellanas: “des de l’estudi Lebrel comparteix eixe esperit reivindicatiu de conèixer llocs perduts de la ciutat. Però a més a més treballant és una fora de sèrie: ens ha explicat tècniques, hem treballat el metall a mà...”, expliquen els alumnes.
Ara la seua intenció és rematar les tres faenes i realitzar una presentació pública al centre de la ciutat i al web paisajesdejuego.com a finals de mes. Si 2019 serà l’any de la muntanya màgica d’Alacant, estos arquitectes-productors tenen molt clar el camí a seguir.
