L'autor del cartell, Gilberto Dobón, a la nau d'Alcoi on es conserven totes les restes de maquinària industrialALCOI. La Mostra de Teatre d'Alcoi complirà trenta anys en la seua propera edició, prevista, si no hi ha cap altre avís, del 25 al 28 de maig. Des de les entranyes del departament de Cultura de l'Ajuntament, encarregats de fer moure l'engranatge durant tot aquest temps, ha eixit en aquesta ocasió la que serà la imatge de la fira de les arts escèniques per excel·lència al País Valencià. Un rostre desdoblat que trasllada inequívocament als orígens del teatre, a aquelles màscares venecianes contraposades de la tragicomèdia, Melpómene i Talía. De les dues muses que han estat abanderades arreu del món, solament la segona es reflecteix en el cartell d'enguany: una oda al teatre d'objectes, així com al passat industrial d'Alcoi. L'artífex és Gilberto Dobón. "La cosa ja està prou malament (riures), per això vam decidir que no hi hagués tragèdia, sinó comèdia, solament". El creatiu porta dues dècades com a encarregat de les arts finals de la Mostra, realitzant les adaptacions a totes i cadascuna de les necessitats comunicatives que té el certamen. "En són moltes, perquè ha de prevenir-se el format vertical, l’horitzontal, per a catàleg, també", explica. "Jo faig milers de cartells a l'any. Encara que molts són anònims, són fàcils d'identificar, jo pense que tenen un cert estil, una marca". Ell és l'encarregat de tot el disseny i la carteleria de l'Àrea de Cultura i de l'Ajuntament en general, també de la Mostra de Teatre Escolar, per exemple. Estaria bé doncs que, després de tot aquest temps, no hagués creat l'obra tan acurada i directa que finalment ha estat el resultat del seu bon treball.
"A mi m’agrada molt la tipografia, però en este cartell no he jugat amb models estàndards, sinó que he utilitzat els de la impremta Berguer". Una tipografia de fusta –abans era tradició utilitzar el plom als cartells- amb lletres d'uns sis centímetres d'alçada, cedits per la tenda del carrer Sant Mateu i fotografiats durant un matí en un muntatge ideat a la mateixa fàbrica on es conserven aquestes peces de maquinària, la nau municipal que es troba al barri del Camí, i que alimentarà el futur museu industrial del Molinar. Al passat més industrial d'Alcoi, entre decenes de telers, va trobar, des de l'ull perfecte per il·lustrar la seua imatge -una completa reminiscència a Alan Parsons i el seu Eye in the Sky-, fins a la coberta del registre d'aigua –un dels orificis del nas-, o les orelles magnífiques derivades d'unes rodes dentades, i un boca vampírica resolta finalment amb cons de bobina, després de provar diferents dentadures. Ah, i tela de sac com a teló de fons, i un barret comprat a Roma, en la postproducció. "A mi m'agrada molt la cacharrería, un poc estil steampunk, encara que açò és metalurgia pura", confessa. "El tema d'emprar maquinària industrial és una picada d'ull al teatre d'objectes, últimament molt de moda. De coses que no són, convertir-les, donant-los una segona vida", detalla el dissenyador.
Una feina imperfectament simètrica, que ha vaticinat la neta divisió dels dos rostres en el cartell que es penjarà a la Casa de la Cultura d'Alcoi, donant la benvinguda a la Mostra. "És, en certa manera, la continuïtat d'un altre cartell que vaig fer a la Mostra de 2005 –el rostre d'un àngel esculpit, que pot trobar-se a vàries façanes alcoianes-. Jo sempre faig broma i dic que em toca fer-lo cada quinze anys (riures)". Ara, amb l'experiència de seguir les seues pròpies directrius. La proposta per tal que Dobón dissenyara el cartell de la trenta edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi d'enguany va vindre del mateix director, Miquel Santamaria. Fins el moment l'ha estat realitzat gent del sector, com dissenyadors especialistes en teatre – la magnífica proposta del valencià Assad Kassab, en 2014-, però també l'alumnat de l'EASD Alcoi. "Ho vam plantejar durant uns quatre, cinc, anys com un treball pedagògic pels estudiants de Disseny; van eixir cartells molt originals", detalla Dobón.
El seu, de segur, quedarà marcat en la retina del record. "Ha tingut bones impressions. Tenia la idea de fer una cosa més barroca, però crec que ha quedat quelcom molt memorable; després voràs eixa cara i te'n recordaràs. És un dibuix de línia clara", reconeix. Sembla que no hi ha cap dubte.
La Mostra de Teatre guarda alguna que altra sorpresa –sobretot, als offs- per a la seua propera edició, la número trenta que, com la resta d'activitats culturals i també les festes de Moros i Cristians, que han estat ajornades sense data definitiva encara, penja d'un fil. "Estem pendents de conjuntar totes les peces del puzle i, si cal, reubicar el calendari de la Mostra", assegura el director del certamen, Miquel Santamaria, que recorda que l'Escola Municipal de Teatre també romandrà tancada de manera indefinida des d'aquest dilluns. "No seria una feina senzilla haver d'aplaçar-la, ja que s'hauria de consultar la disponibilitat de teatres i altres fires; de totes formes, la nostra prioritat ara és col·locar la programació del Calderón", que ha estat congelada fins el 31 de març, igual que la resta d'activitats a altres espais, com ara l'IVAM CADA Alcoi. "Tenim la programació de la Mostra tancada, prop de 28 funcions, de 24 companyies diferents, que volíem haver presentat aquesta passada setmana", confessa Santamaria.
L'avanç de la programació contempla el Romeo y Julieta del Teatro Clásico de Sevilla, el dues voltes premi Max Espejismo, dels andalusos El Espejo Negro, Una història real, amb la Villarroel, i Acampada, la nova creació col·lectiva de Pont Flotant. La Mostra de Teatre d'Alcoi ja va anunciar la recepció al mes de novembre de 525 propostes per a valorar dins d'aquesta edició, a més d'avançar que el Premi de Teatre aniria dedicat –i portaria el seu nom- a Pep Cortés, actor alcoià que va faltar el passat mes de desembre, i que comptaria aquest any amb una partida reservada en el pressupost de la Generalitat de 100.000 euros, 10.000 més que en 2019. Tot, com la resta del món, ara mateix, penjant d'un fil.
