ELX. Elx tornarà a ser, el proper 17 de desembre, capital de la música d’autor. El Gran Teatre d’Elx acollirà la Final del XXVIIIé Certamen de Joves Cantautors. Un Festival que compta ja amb el bagatge d’haver tingut en el seu escenari les interpretacions i les veus d’Ivan Ferreiro, Concha Buika, Jorge Drexler, Ismael Serrano, Marwan o El Kanka, que s’ha fet asidu de les programacions il·licitanes des d’aleshores.
A les 21 hores començarà la cita, amb la participació del guanyador de la passada edició, l’any 2015, l’alcalaí Rafa Álvarez, premiat per la seua originalitat en interpretació i lletres. Els cinc finalistes desgranaran les seues virtuts davant del públic, comptant enguany entre ells amb dos cantautors en valencià/català: Jordi Montàñez (Barcelona, el Barcelonès) i Arturo Deltell (Monòver, les Valls del Vinalopó). Optaran tant al premi a la millor cançó en valencià/català (recuperat enguany amb una dotació econòmica de 400 €) com a la resta de premis del certamen: premi a la millor cançó, premi a la millor música, premi a la millor lletra i premi especial del públic, on els assistents podran votar pel cantautor/a que més els haja agradat, en competència directa entre tots cinc: Pilu Verver (Madrid), Arturo Deltell (Monòver), David Torrico (Leganés), Ale Castellanos (Elx), Jordi Montañez (Barcelona), Reserva 1 Francisco Bullón (Saragossa), Reserva 2 - Alvaro Iniesta (Novelda). També és ressenyable la presència entre els finalistes de l’il·licità Ale Castellanos.
El gruix de la gala anirà a càrrec de la cantautora gaditana Carmen Boza, presentant el seu primer àlbum, La mansión de los espejos, amb un estil interpretatiu que ens recorda el de la Zahara de La fabulosa historia... y Lucha de gigantes junto a Santi Balmes. Boza va començar pujant els seus vídeos cassolans a YouTube, fins a convertir-se de la nit al dia en un fenòmen viral, el que la va empènyer a encetar una campanya de crowdfunding per editar este primer disc. L’èxit de la iniciativa, 25.000 € sobre els 10.000 que havia començat demanant, la va fer repensar el seu futur i abandonar la seua faena de dissenyadora gràfica en una empresa de videojocs, per dedicar-se a la música en exclusiva. La segona edició del disc ja ha anat a càrrec de la multinacional Warner. Carmen, que compon (també és guitarrista) per necessitat vital, segons diu, tracta de mirar cap a dins per a plasmar sentiments que connecten irremeiablement amb l’oient. I ho fa amb llenguatge senzill i comprensible però en absolut usual.
