Eva Ortiz i Gàlvez: "volem ser com la sal de cocó, la sal de la tradició, que dóna sabor a les arrels"

ALICANTE. Entre les moltes músiques que acompanyen les Fogueres de Sant Joan a Alacant, el so de la xirimita i el tabalet s’encasta en el nucli mateix de la festa, evocant les melodies tradicionals que han perdurat, navegant entre l’embranzida de la cançó lleugera, el pop i l’electrolatino. Gràcies al treball de gent que està sent capaç de conjuminar tradició i modernitat, s’han format darrerament un grapat de colles que agafen el testimoni de generacions pretèrites de xirimiters i tabaleters. Una d’elles és la Colla del Cocó, vinculada al Raval Roig, de la qual és membre principal Eva Ortiz i Gàlvez, que ha estat guardonada enguany amb el Premi Ceràmic d’Honor de la Foguera la Ceràmica: “ha sigut un honor i un plaer acompanyar en l'ofrena de flors a la foguera guanyadora del primer premi de categoria especial. Per primera vegada desfilant i no tocant”, ha expressat en els seus perfils de xarxes socials.

-Qui sou la Colla del Cocó?

La Colla el Cocó es va constituir oficialment el 22 d’agost de 2011, és una colla jove, formada per gent amb llarga trajectòria musical, cultural i d’associacionisme que es va ajuntar en un projecte comú, molt vinculat al barri del Raval Roig, per això vam triar el nom, per la platja del Cocó, que és la més pròxima i vinculada al barri, a banda que el terme Cocó ens va agradar perquè per definició de diccionari, un cocó és un clot en la roca, on s’acumula l’aigua, bé aigua dolça, o, com en el cas de la pròpia platja del Cocó, d’aigua de mar i, quan s’evapora, queda la sal del cocó, que és una sal molt valuosa, molt apreciada. Per nosaltres simbolitzava un poc això, la intenció de ser la sal de la tradició, que dóna sabor a les arrels.

-Què fa una colla, especialment en festes de Fogueres de Sant Joan, a Alacant?

En festes fem actes oficials, com les ofrenes de flors i les entrades de bandes, les presentacions, acompanyament i moltes Fogueres encara tenen el bon costum de fer despertaes, així que ahí anem, a l’aguait de rebre un poal d’aigua, hehehe. Enguany no tocarem al carrer, però ho hem fet moltes voltes amb les Fogueres de la Plaça del Pont, el Bulevar del Pla, la Barraca el Cabasset. El que sí que fem són moltes coses al voltant de l’activitat cultural de les Fogueres. L’any passat, per exemple, vam participar en les activitats de la programació de Fogueres Culturals de l’Ajuntament d’Alacant, aprofitant un concert d’intercanvi, que s’ha estés de la Federació de Bandes a d’altres, com la de dolçainers. Enguany hem tocat en la presentació del llibret de la Barraca Quina Fumaguera, en el qual he participat jo mateixa com a directora i coordinadora, barraca vinculada a la Foguera la Ceràmica.

-I quina de música toqueu?

Les músiques que toquem són melodies tradicionals o de nova composició, però de caire tradicional. Per exemple, la Barraca el Cabasset volia que durant el desfile només tocàrem La manta al coll i el cabasset, perquè clar, el tenen com a himne de la Foguera. En els concerts ja toquem obres de més complexitat compositiva, amb més ornamentació i major instrumentació, acompanyats no només de tabalet i bombet, sinò amb timbals, darbukes…

-I aquí acaba la vostra activitat…?

El nostre projecte incorporava la idea de fer una escola, amb estudis reglats -jo, per exemple, tinc titulació de grau mitjà o professional de dolçaina, i vam presentar el projecte fa dos anys a l’Aula Oberta i al regidor de Cultura, en el qual no només es tractava de la dolçaina, sinó d’abastar tota la cultura tradicional. Ara mateix tenim uns quants del nostres membres inicials de baixa de l’associació, perquè treballen o estudien a París, uns altres preparant oposicions, i va entrant gent nova, com un grup que s’autonomenen Colla Disfuncional de Percussió d’Aporrejaors de la Pell, gent molt divertida, molt involucrada i compromesa.

-La vinculació al Raval Roig és només una qüestió emocional o també social i cultural?

No, clar, no només és emocional. Des del 2007 coordine el cicle cultural al voltant de la dolçaina en el Raval Roig, una iniciativa que prové de València i en el segon any de fer-se allà, vaig decidir traslladar-lo a la nostra ciutat, i des que la colla és Colla, que està participant activament en l’organització i coordinació d’aquest projecte. Un projecte que va durar fins l’any passat, en què vam decidir posar-lo en pausa, una mica cansats de tant de temps, dels canvis en les subvencions i que ja se’ns feia una mica costera amunt poder tirar avant concerts, exposicions, xarrades, tallers i totes les coses que fèiem en aquest cicle al voltant de la dolçaina.

-Tanta activitat n’hi ha?

A banda d’actuacions contractades i concerts, col·laborem amb la Colla Corball de Cultura Tradicional de l’Alacantí, una colla muixaranguera i de bastons, i amb la Colla de Nanos d’En Romeu, els nanos més antics de la ciutat d’Alacant. I també, és clar, amb la Colla de Nanos del Raval Roig. Enguany, tot just acabar les festes de Fogueres de Sant Joan a Alacant, anirem a les festes de Tabarca amb ells, ja és la segona vegada, estem encantats.

-Tradició i modernitat, fins i tot en la imatge...

Sí, hehe. L’any passat Lluís Amat, dissenyador gràfic, ja jubilat, ens va regalar el logo de l’associació, que trobe que ens representa molt bé i li estem molt agraïts. Però el nostre greu problema és que no tenim un local on poder fer les nostres activitats, tirem d’un local de lloguer per per fer els assajos, les classes, les reunions, però clar, no reuneix les condicions adients. Va haver algun projecte de cultura en campanya electoral que ens podia aixoplugar, en aquest sentit, però ja vorem com van les coses.

-Alguna cosa especial per enguany?

Per al dia 24 tenim prevista una cosa que ja vorem… un dels nostres membres, l’Antonio Sánchez, ha sigut agüelo i vol fer un bateig fogueril, on la colla anem a tocar. Ja ho va fer amb el seu fill i, com no, li va posar de nom Joan, hehehe.