Hoy es 5 de diciembre

15 propostes DE FEBRER A JUNY

Espectacles de producció pròpia, els protagonistes de la programació cultural de la UA

15/01/2020 - 

ALACANT. "Sempre hem treballat fixant-nos la idea que la Universitat supose una matriu perquè els estudiants puguen crear i formar-se per mitjà de la cultura". Un objectiu que es pot marcar amb un tick verd a la llista, però que mai no s'hi podrà esborrar per tractar-se d'un desig constant, d'una contínua persecució. El fet de situar al centre la cultura com a element formador l'exposa Faust Ripoll, director del Servei de Cultura de la UA, qui, juntament amb Carlos Cortés, vicerector de Cultura, Esports i Llengües, va presentar ahir, dimarts 14 de gener, la programació cultural de la Universitat d'Alacant (ACUA) per al segon quadrimestre, que comprèn els mesos de febrer fins a juny. Amb 15 propostes de teatre, cine, música i dansa, el director del Servei anota que, "encara que no de manera exclusiva, es tracta d'un programa molt centrat en la producció pròpia de la UA", amb estrenes de l'Aula de Teatre, de Dansa i de Música. Si bé els mesos de setembre a desembre -primer quadrimestre-, la guia d'espectacles no s'orienta d'una forma tan notable cap a la programació pròpia, aquesta sí "està feta per l'estudiantat i dirigida a ells i elles, però també al públic en general, ja que considerem que una universitat, com a entitat pública i formativa, ha de fomentar la cultura i la creativitat de l'alumnat amb propostes com aquestes", recolza.

Mirando al mar, una projecció del cineasta alacantí Ángel Puado serà l'activitat que trenque el gel el divendres 7 de febrer, seguida pel monòleg teatral de Xavi Castillo, La Biblia, el dimecres 19. Completa el mes de febrer (dimecres 26) la companyia Bambalina amb Hamlet, un espectacle teatral que integra actors, marionetes, objectes e imatges sobre l'escena, i inaugura març (dimecres 4) Trobairitz, amb la folklòrica veu de Mara Aranda. Continuant amb la música, el dimecres 11 es comptarà amb la presència del grup barroc Miralls, per donar pas, el dimarts 17 al primer dels espectacles propis de la Universitat, Contra l'amor, de l'Aula de Teatre, una producció estrenada el passat any 2019. Encuentro con el coreógrafo Sharon Fridman tancarà març el dimecres 25, aportant el distintiu de la dansa a aquesta guia cultural, amb una peça dansada, un documental i una xerrada.

La programació d'abril serà curta però intensa (dimecres 29 i dijous 30), convertint-se la UA en seu de la II Biennal de Teatre Universitari de la Xarxa Vives, "celebrada l'anterior ocasió a València", apunta Ripoll. "Serà una mena de marató oberta al públic, però dirigida a l'alumnat, perquè aquesta comunitat puga conéixer espectacles d’altres universitats i aconseguir una sinergia". El 5 de maig serà un dia rocker amb l'espectacle La historia del rock, contraposant-se al V Certamen de Teatre Grecollatí des del dilluns 11 fins el divendres 15. La mirada contemporània l'aportarà l'Aula de Dansa de la UA, amb El festí de les bèsties (dimarts 19), per deixar pas a la seua companya, l'Aula de Teatre, amb l'obra Medea (dimarts 26).

La mateixa Aula de Teatre obrirà l'últim més de cultura a la Universitat amb Un bell cadàver (dimarts 2 de juny), que servirà com antesala al concert de primavera de la coral de la UA, el dimecres 3. Gente que habla sola, una producció del Grup de Teatre de la Universitat Permanent, escriurà el punt final d'una programació que estableix preus populars -espectacles gratuïts o reduïts- a l'abast de l'alumnat: "Com a institució pública, som conscients que mai un estudiant no ha de tenir impediment per assistir a cap espectacle cultural. És una filosofia que seguim des de sempre", assegura el director del Servei.

La programació està organitzada fins a la clausura del curs acadèmic 2019-2020 a causa del proper canvi de legislatura, unes eleccions que encara no estan convocades però que s'han de resoldre abans de l'acabament de les classes en maig. "Tot fa pensar que tindran lloc a mitjans de març", vaticina el vicerector de Cultura, Esports i Llengües. A més, assenyala que el balanç de la programació cultural al llarg d'aquests huit anys és "altament positiu" i demana als candidats que es presenten com a rectors que "si volen mantenir els canvis que s'han fet a cultura, els donen continuïtat. Òbviament, la programació s’ha d’adaptar als temps, perquè les modes canvien, però si volen poden continuar el llegat d'unes propostes que s'ajusten a la proximitat de la universitat, de la ciutadania i del pressupost", llança el seu desig en forma de petició.

Els dos mandats del rector de la UA Manuel Palomar (2012-2020) que aquest any es tanquen, s'han distingit a l'àmbit cultural pel manteniment "d'una programació formativa per a la comunitat universitària però, al mateix temps, oberta a la ciutadania; que ha sabut anar en concordança amb les noves tendències; que no s'ha regit per criteris comercials; que ha donat cabuda a totes les arts -escèniques, plàstiques, visuals, etc.- i que ha entroncat la producció pròpia elaborada per estudiants, PAS o PDI amb altres espectacles vinculats a l'interés formatiu", enumera Cortés. És a dir, s'ha procurat elaborar "una programació cultural imprescindible per a la Universitat", resumeix.

Per la seua part, el vicerector qualifica la programació com a "especial", per coincidir amb el 20 aniversari del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA), una efemèride que es commemorarà amb un acte el dijous 23 de gener, per a "presentar la publicació del 20 aniversari del museu, que dóna testimoni de tot el que ha passat per ell", manifesta. A aquesta mena de gala està previst que assisteixen els directors amb què ha comptat el museu al llarg d'aquestes dues dècades i els seus responsables, així com alguns dels comissaris de les exposicions i els artistes més destacats.

A més, la mostra expositiva comissariada per Pepe Piqueras, la qual celebra aquest aniversari, ja es pot visitar al MUA, "un museu que va nàixer amb la voluntat de ser universitari, on la formació i la investigació estigueren al costat de les noves tendències d'arts plàstiques", conta. Un projecte que s'ha anat consolidat amb el pas del temps i que, segons valora Cortés, "s'ha convertit en el paradigma del què ha de ser una universitat pública com la nostra. Un edifici obert en el qual és possible la formació, la investigació, la docència i les exposicions".

Noticias relacionadas

next
x