Els cinc hotels que poden contar la nostra història de l’últim segle

ALACANT. A les portes de l’estiu més massiu de la història, repassem com ha evolucionat l’arquitectura turística i com ha canviat el perfil dels visitants... i de la terra. 

1. El Balneari d’Aigües

L’antic edifici dissenyat per l’arquitecte Garcia Farias en 1816 està ubicat als afores d’Aigües, un poble de mil habitants a la falda del Cabeçó d’Or, l’imponent massís de l’Alacantí. De les cavernes de la muntanya brollaven aigües termals –probablement l’or del Cabeçó segons l’etimologia àrab- que al segle XIX van permetre la construcció de l’Hotel Miramar, un balneari propietat del marqués de Bosch i comte de Casas Rojas.

La burgesia i la noblesa madrilenya buscava sanar els pulmons amb una doble combinació: l’altitud del poble fa que estiga molt prop de la mar sense la humitat de la platja. Una desena de finques senyorials van acompanyar la construcció de l’hotel i van consolidar l’Horta d’Alacant com a paradís burgués, que ja havien descobert algunes famílies, principalment franceses, des dels Decrets de Nova Planta del segle XVIII. El marqués va acabar perdent l’hotel —diuen que a una partida de cartes— i es va acabar convertint en un preventori regentat per monges mercedàries i famós per programes de fenòmens paranormals. L’edifici encara continua abandonat des que les monges van abandonar l’edifici als anys 70.

2. L’Hotel Palas d’Alacant

Probablement, el primer gran hotel d’Alacant que continua encara en peu, encara que el seu interior va ser radicalment transformat amb la rehabilitació de Juan Antonio García Solera per a convertir-se en seu de la Cambra de Comerç d’Alacant a principis dels 2000; després d’anys d’abandonament.

L’edifici va ser construït pels comtes de Soto Ameno i poc després es va començar a utilitzar com a magatzem del port. Però ja a finals del segle XIX es va convertir en l’hotel Simón, que poc més tard passaria a ser Hotel Ivorra i Hotel Palas. La seua rehabilitació sí que va rescatar el caràcter original de la planta baixa com a basament de l’edifici, que repetiria un patró geomètric per als balcons a les dos plantes superiors. Això sí, a la cornisa original García Solera li va afegir una nova estructura metàl·lica per acollir la part ‘noble’ de la Cambra de Comerç, que pocs anys després va ser rescatada per l’Ajuntament d’Alacant, qui ara l’ha convertit en les oficines centrals d’atenció a la ciutadania.

3. L’Hotel Don Pancho de Benidorm

És un dels establiments més emblemàtics de la ciutat, no només perquè va ser un dels primers grans hotels en construir-se. Juan Antonio García Solera és també l’autor d’este edifici, inaugurat el 1971. La geometria corba de la façana li dóna dinamisme, generant un arc convex que apunta cap a l’avinguda del Mediterrani, a la segona línia de la platja de Llevant.

A la part darrera es troba probablement la seua part més interessant. És una de les primeres vegades on apareix a estes comarques l’escalera exempta. A l’estil dels populars edificis de Nova York, una escala metàl·lica dóna accés des de l’exterior a totes les plantes de l’hotel. La normativa urbanística de Benidorm va permetre que a la part alliberada pels gratacels es poguera construir una planta baixa que acull tots els serveis de l’hotel i una piscina al terrat.

4. L’Hotel Poseidón de Guardamar

L’arquitecte alacantí Alfonso Navarro signa este edifici situat al sud de Guardamar del Segura. Una ubicació d’extrem impacte, a tocar de les dunes i la pinada de la platja del Moncayo, situada entre esta ciutat i Torrevella. L’edifici té forma d’H amb dos blocs situats en perpendicular a la platja, de manera que totes les habitacions tenen vistes al front litoral.

A l’interior de la peça s’ubiquen els corredors del que primer es va conèixer com a Hotel Tio Chus l’any 1974, després Campomar i finalment Poseidón. Originalment construït amb formigó vist, a l’estil d’altres edificis de l’arquitecte a Calp o les Canàries, l’hotel ara s’ha repintat d’un blau vistós que ajuda a percebre millor la geometria seriada dels balcons i els seus detalls corbs.

5. L’Hotel Bali de Benidorm

Hui fa 34 anys i 18 dies que va començar la construcció de l’anomenat Gran Hotel Bali a la platja de Ponent. En aquell moment anava a ser la torre més alta de tota Espanya i a la seua inauguració, quinze anys després, va poder presumir de ser l’hotel més alt d’Europa. Una demora gens habitual a estes construccions, ja que el promotor es negava a endeutar-se per finançar el projecte.

L’arquitecte d’Albacete Antonio Escario la va dissenyar amb 186 metres d’alçada distribuïts en 52 plantes. Com si fóra una pasta fullada, la seua part més singular és el remat que es desmembra en dotze arestes que arranquen des del lobby de l’hotel com a benvinguda a la zona de banys. Es tracta de l’últim gran hotel de la ciutat, l’arquitectura de la qual els últims anys ha estat protagonitzada per edificis residencials que s’han convertit en actius financers per a fons d’inversions.