Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

CARTOGRAFIES DOMESTICADES  

El riu Sec torna al Verd: un taller per reactivar “el riu d'Alacant” actualitzant la seua història

Des que el regadiu és subterrani, la importància del riu Sec és invisible a ulls de la majoria. Ara els equips d’Idensitat i Drassana proposen decapar un riu que són molts rius.

27/09/2020 - 

ALICANTE. El riu Montnegre naix a la Serra d’Onil —conegut com el riu Verd i relativament prop del naixement del Vinalopó— i tarda només uns cinquanta quilòmetres en arribar a la mar pel Campello. Al seu curs s’emmagatzema a Tibi, al pantà més antic d’Europa, i es converteix en un riu invisible.

L’aprofitament de les seues aigües per a regar amb un sistema dissenyat fa segles, han fet que el riu Montnegre siga més conegut com el riu Sec... fins ara. La inauguració de la depuradora de l’Alacantí Nord el 2011 ha fet créixer durant estos anys un verger amb els 2’5 milions de litres anuals que acaben a la mar.

“Des de la depuradora fins a la desembocadura han aparegut ànecs, amfibis, garses... Des d’ací s’escolten les granotes”, apunta Carlos Aliaga, tècnic de la planta de tractament d’aigües ubicada entre els termes de Sant Joan d’Alacant i Mutxamel. “L’aigua per a depurar ve del Campello, Sant Joan, Mutxamel i Busot per gravetat. Per això al Campello i Sant Joan calen estacions de bombeig per a portar l’aigua fins ací”, apunta.

A la depuradora, un procés interescalar neteja les aigües brutes gràcies als bacteris. “Hem de cuidar-les perquè estiguen contentes. El disseny de la depuradora, de 70 per 80 metres de longitud, està pensat per a afavorir la vida d’estos bacteris, especialment l’alimentació i l’oxigen”, conta Aliaga. “Creixen i s’alimenten pels residus dels humans i ens ajuden a netejar l’aigua al procés biològic, després de retirar els residus al procés de biotractament”.

Helicòpters fumigadors de mosquits i ramats propers de cabres i ovelles s’han convertit en nous actors essencials d’un ecosistema inventat pels humans. Encara i tot, prompte es construirà la canalització i l’estació de bombeig per elevar estes aigües depurades al Pantanet de Mutxamel. Una operació que aprofitarà estes aigües per al reg mentres un xicotet cabal ecològic conservarà el verger de la desembocadura.

Amb este context, el taller Fake Rius desenvoluparà entre el 30 d’octubre i el 20 de novembre la idea que el riu Montnegre són molts rius. Dins d’Ecosistemes de Ficció —una iniciativa d’Idensitat recolzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana a Alacant, Castelló i València—, el taller és la segona acció d’un projecte que enguany s’ha fixat en rius intermitents com el Túria de València o els rius Sec de Castelló i l’Alacantí.

Mentres Jorge Núñez desenvolupa una residència artística a Les Cigarreres que explora el riu Sec a partir d’un curtmetratge de ciència-ficció, Fake Rius és una proposta de Drassana Arquitectes per a “revisar i replantejar els imaginaris vinculats al concepte de riu”, entenent-lo a partir de les agències del “seu ecosistema, usos, sabers vinculats a l’ecologia, a l’agricultura, al paisatge local i a les infraestructures humanes que componen els espais naturals del l’antropocé”.

Es tracta del segon projecte de l’estudi alacantí Drassana Arquitectes a l’àmbit fluvial, ja que l’any passat l’equip capitanejat per Ester Gisbert Alemany i Alfonso Cuadrado Mulero estrenava Camins de l’Aigua, un plànol impulsat per la regidoria de Cultura de Mutxamel per recórrer la xarxa de regadiu mutxamelera com un tauler de joc.

El taller —adreçat a públic interessat en la cultura, l'art, l'arquitectura, l'ecologia o la memòria— combinarà recorreguts pel riu amb la producció de reflexions a Les Cigarreres els 30 i 31 d’octubre i el 7 de novembre i les inscripcions limitades estan disponibles al web d’Idensitat. Durant estes sessions, es treballarà “amb la construcció de narratives que apropen estos ecosistemes als participants a partir de ferramentes subjectives i de lectura física del territori”. D’esta forma, “es representarà la fauna i flora del riu, les tradicions i la convivència amb noves infraestructures”.

D’esta forma es podrà discernir un riu que són moltes capes. “Per un costat, el riu Verd, un connector natural entre l’interior muntanyós, amb major pluviometria, i la zona àrida de la costa. Per altre costat, el riu Sec, una rambla de pluges torrencials que des de l’Edat Mitjana són canalitzades per assuts i séquies”, generant un sistema de regadiu que durant segles va convertir l’Horta d’Alacant un autèntic delta construït per humans. “Més recentment, el riu antropocèntric que comença als lavabos de les seixanta mil cases que depuren les aigües negres a la depuradora”, que des del 2011 ha generat el nou ecosistema de la Punta del Riu.

Amb el nou bombeig de l’aigua depurada o amb les afeccions que tindrà la dessaladora de Mutxamel, ubicada al costat de la depuradora i amb un emissari marí uns quilòmetres enllà de la costa, van apareixent nous rius. “Tots estos rius, les notícies de les seues transformacions i els seus sistemes de gestió, els relats, ficcionats o vinculats a la memòria oral local, els sabers i usos, són grans desconeguts per a la població”.

Fins a la presentació pública el 20 de novembre de Fake Rius i The night flyer, el projecte produït per Jorge Núñez, assuts, ponts, autopistes, plantes de formigó, pedreres, abocadors, hivernacles, transvasaments i camps de golf es connectaran per teixir una nova història per al riu.

Noticias relacionadas

CARTOGRAFIES DOMESTICADES  

Quan la ciutat és el teu camp d’entrenament

Por  - 

Pràctiques esportives emergents com el parkour, la corda lliure o les acrobàcies ja han passat de fase. El seu objectiu és moure’s àgilment amb tot el cos, encara que al carrer no sempre és fàcil

next
x