ALTEA. Sant Llorenç, el sol, la calor intensa d’agost, la festa, la música i els focs artificials, la conxorxa a la que, des de 1987, la Confraria del Castell convida a participar cada dissabte més proper a la festivitat de Sant Llorenç, el 10 d’agost, encalçant any rere any la possibilitat d’il·luminar el cel de la badia d’Altea sota les admonicions del sant torrat. Enguany s’aproparà al límit de l’encert, ja es celebrarà el dia 11.
En els seu inicis, l’esdeveniment va néixer com un homenatge al pirotècnic local Blas Aznar, el tio Blai, el coheter, mort fa anys. En el seu honor es va llançar un castell de focs artificials especial i des de llavors, el Castell de l’Olla ha anat evolucionant, fins arribar al que és avui dia.
El Castell de l’Olla és pirotècnia, pirotècnia amb nocturnitat i alevosia, pirotècnia marítima, ja que es llança completament des de plataformes que suren damunt de les tranquil·les ones de la Platja de l’Olla, a 300 metres de la línia de costa, un raconet que manté l’esperit salvatge de l’intocable. Els encarregats de l’espectacle seran Ricardo Caballer S.A. (Ricasa), una de les pirotècniques històriques del panorama valencià, que per enguany ha preparat "una eclosió de llum i color que farà tremolar el litoral alteà", amb 1242 kilos de pólvora.
Però com en cap altre cas d’entre els moltíssims exemples d’estima dels valencians pel foc i la llum, el Castell s’empara en una estreta relació amb d’altres arts: plàstiques, culinàries, poètiques, com ve li va expressar en l’edició de l’any passat José Pérez, Pepe el Picarraco, president de la Confraria, al nostre company alteà Joan Borja: “Volem que el Castell siga alguna cosa més que no un simple acte d’entreteniment turístic: la idea és que dialogue amb el món de les arts plàstiques, de la literatura, de la cultura…”.
Aquest diàleg es produeix des de la tria de la imatge que servirà per publicitar l’esdeveniment, cada any un o una artista plàstic que aporta la seua mirada particular al cartell anunciador, enguany la dissenyadora Lina Vila, que ha tirat d’iconografia i conceptualitat per arribar a l’instant de la mirada pura sobre els focs. A la imatge li acompanya la paraula, i enguany, el testimoni del company Borja -mantenidor l’any passat-, l’ha agafat la periodista Silvia Zarza, fent ús de la lírica per a rememorar les seues vivències alteanes. Magnífiques hereves dels noms que van encetar aquesta tradició: Pepe Azorín, Miguel Calatayud, Lluís Racionero, Andrés Amorós, Ignacio Carrión, Vicente Molina Foix, José Miguel Ullán, José Luís Ferris, Fernando Sánchez Dragó, Juan Ant. Masoliver Ródenas, la que uns anys més tard seria Ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, o el editor alteà Barranquí.
La gastronomia és una altra de les arts convocades aquesta nit, tan en el sopar de gala en què personalitats distingides acompanyen els membres de la Confraria en els moments previs al llançament dels focs, com en la més casolana versió del sopar de cabasset que les vora 50.000 persones que es combreguen per tot el litoral i diferents punts de la vila blanca, preparen per passar l’espera, moltes vegades en forma de ressopó.
Però tot i la imprescindible flaire de la pólvora i el soroll acompassat de ritmes festius dels trons, l’espectacle és, per damunt de tot, un festí visual, un festí, també, pels fotògrafs, tant professionals com aficionats, que deixen testimoni anual, a les galeries nodrides dels seus mitjans, els professionals, o participant en el concurs fotogràfic que per al cas organitza la mateixa Confraria, tant uns com altres.
Entre l’any 2000 i el 2008, l’espectacle es va convertir en piromusical, amb l’acompanyament de bandes il·lustres, com la Filharmònica Alteanense o la Primitiva de Llíria.
l Castell de l’Olla ha estat reconegut amb la distinció del premi al Mèrit Turístic, en la categoria d’or de l’edició de 1999, atorgat pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca i en 2007, declarat Festa d’Interès Turístic de la Comunitat per la Generalitat Valenciana.