D’avinguda a passeig: així va transformar Pare Esplà el projecte de Subarquitectura

ALACANT. Quan va arribar l’encàrrec a les oficines, Andrés Silanes i Fernando Valderrama tenien clar que no es tractava només d’un rentat d’imatge per a una avinguda amb una imatge obsoleta i una trama urbana descosida. “S’havia de fomentar el trànsit de vianants, la mobilitat sostenible i el comerç local. Si mantenim l’ús del cotxe, la gent ho té fàcil per agafar-lo i anar-se’n a comprar al centre comercial. Però si és més fàcil caminar, la gent es queda a comprar al barri”, explica Silanes.

L’àmbit d’intervenció era complex: entre el carrer Dr. Nieto i la glorieta de la periodista Clara Forner, l’avinguda travessa el barri del Pla, un complex esportiu privat i desenes de tipologies diferents de cases; des de residències en planta baixa fins a blocs de pisos de set altures.

“Era un espai poc amable amb el vianant, i encara que és ben ampla, no oferia espais per a passejar ni per a anar en bicicleta”, afegeix Valderrama. Una diferència considerable amb espais propers com el Bulevar del Pla per a un barri que necessita aire lliure com respirar, ja que només compta amb xicotetes places com Pius XII, Manila o Olivereta.

L’avinguda ara s’ha transformat d’obstacle a passeig. I la primera clau ha sigut la geometria. “Les finques no conserven la mateixa alineació al llarg del seu recorregut, per això nosaltres vam començar a dibuixar mantenint com a eix el carril bici central”, explica Fernando Valderrama des de les oficines de Subarquitectura. “A banda d’ubicar-lo al centre per donar seguretat als ciclistes, es va convertir en la referència geomètrica de tot el projecte”.

Flanquejat per dos carrils per a cotxes, un per sentit, la secció del vial es completa amb el que han denominat una “banda flexible”. Es tracta de l’aparcament en cordó per a vehicles, però amb un ús flexible durant els centenars de metres de la nova avinguda. Les parades de bus o algunes àrees de descans per a vianants ara s’ubiquen a estes dos noves franges. Una tàctica que pot anar experimentant amb l’ampliació de zones per a vianants o amb la introducció de terrasses que no resten espai a l’ample de la vorera.

“Si fem un balanç del conjunt de la intervenció, només hem restat noranta places d’aparcament. Però, en canvi, el trànsit de cotxes ara és més fluid i hi ha més gent passejant”, apunten des de Subarquitectura. Les jardineres apareixen per tota la intervenció: rodegen el carril bici, rematen els cantons i flanquegen les voreres.

La plataforma única era una premissa bàsica del projecte: tot està a la mateixa cota, sense obstacles per a ningú. Una decisió que, això sí, ha provocat que les jardineres, també més accessibles, tarden més a arrancar el seu creixement. Mentrestant, l’Ajuntament ha instal·lat uns perímetres amb pals de pi i corda per evitar que es trepitgen.

Però a més de transformar la secció transversal del carrer, les obres han portat una xicoteta revolució per a la vida quotidiana de l’avinguda. L’antiga plaça de l’Olivereta s’ha ampliat i ha abraçat tota una mançana de cases, i ara s’ha sumat una nova plaça al barri.

On la foguera Sagrada Família planta la seua barraca cada any, ara hi ha una nova superfície verda que ha portat la vida a la capçalera de l’avinguda. El projecte inicial contemplava una estructura de llums i acer que recreava, permanentment, una revetlla, però finalment l’Ajuntament s’ha compromés a portar-ho avant en una segona fase del projecte.

La geometria de les noves places segueix el mateix patró: un sistema de cercles que facilita la integració del mobiliari urbà i de l’arbrat —el projecte ha conservat totes les espècies existents i ha plantat centenars de noves. Però no tots els cercles són iguals: n’hi ha de terra, de paviment portuguès, de cautxú... “Això ens permetia combinar les necessitats de la foguera amb mantindre l’espai amb vida tot l’any. I a més, fem el terreny més permeable per filtrar l’aigua de la pluja, sense que estiga completament segellat”. Una forma efectiva d’anar cosint la ciutat.