Maria del Mar Bonet arriba a Elx amb Borja Penalba

ELX. Si en la seua dilatada trajectòria, Maria del Mar Bonet haguera signat algún projecte com a MMB Project, o flirtejat amb els sons electrònics, tal vegada el gran públic de festivals indie l’hauria col·locat al costat de mites com la Diamanda Galás, però mai no ha abandonat l’experimentació al voltant dels sons orgànics, la veu i la llengua, una llengua profundament arrelada en la sal de la mediterrània.

Després de més de 45 anys en actiu, de col·laboracions amb Quico Pi de la Serra, Lluís Llach, Toti Soler, Martirio, Manel Camp, Amancio Prada, Loquillo o Kepa Junquera, de ser reconeguda i estimada per companys com Mikis Theodorakis, Milton Nascimento, Nena Venetsanou, Jackson Browne o Maria Dolores Pradera, amb qui ha compartit escenaris i presència al llarg del món, la gran dama mallorquina de veu intensa i profunditat oceànica es troba en un moment d’introspecció i intimitat.

No importa l’amplitud de l’auditori, si una xicoteta sala, si un camp obert en unes festes patronals, si un acte multitudinari, o si, com és el cas, es tracta de l’entorn acollidor i alhora imponent del remodelat Gran Teatre d’Elx, un espai escènic i musical d’una especial sonoritat i caliu.

Per a aquest viatge Maria del Mar Bonet ha trobat la companyia de la veu i la guitarra de Borja Penalba, music valencià amb qui Bonet fa una aposta per noves cares del planter de la música d’arrel. No es tracta tant d’una aposta pel virtuosisme, sense desmeréixer les qualitats tècniques de Penalva, com d’un estil i un força interpretativa. Potser siga pel bagatge de la Bonet, potser per la plasticitat de Penalba, però pràcticament des del primer moment ha donat la sensació de bona simbiosi, de conjunt, en cap moment de gran solista amb acompanyant, el que diu molt de la qualitat del músic valencià, donat la potència vocal i emocional de la mallorquina i el seu recorregut al llarg de gairebé tot el darrer terç del segle XX i el que portem de mil·lenni.

I què podran trobar les nostre oïdes i els nostres sentits? Una passejada tranquil·la i emotiva per aquest temps i aquest espai que han segut els seus: Estellés, Ovidi Montllor, Rosselló-Porcel, Al Kiram, Theodorakis, Seferis, Turquia, Grècia, Tunísia, València, Mallorca, Barcelona, en versions arranjades per a dues veus, una guitarra, de vegades dues, una d’elles a les pròpies mans de Maria del Mar Bonet, unes percusions rítmiques moltes vegades imprescindibles en les sonoritats procedents del nord d’Àfrica, i la promesa d’alguna composició nova.

Elx s’ha convertit en un punt nuclear per als concerts del duet per terres valencianes, i és que no podem oblidar que la relació de Maria del Mar Bonet amb la ciutat ve de lluny, formant part de l’imaginari de la ciutat, com una de las tres veus responsables de un dels millors homenatges musicals i emotius al gran referent cultural elxà, el Misteri d’Elx. Junt amb Lluís Llach i Marina Rossell van recrear aquella composició del primer, titulada “Cant de l’Enyor”, que en forma de minimalista canon, recreava la baixada de l’Araceli.