'Antoni Miró: Antològica', sis dècades de resistència

ALCOI. Passades les 20h, divendres 17 de desembre, arriben les autoritats, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, i el conseller de Hisenda, Vicent Soler. La periodista Reis Joan conduïx la inauguració de l’exposició Antoni Miró: Antològica a l’IVAM-CADA d’Alcoi. Acull obres provinents del MUBAG, la Fundació Mediterrani, la Fundació Bancaixa i el Patronat Martínez Guerricabeitia de la UV, però també de col·leccions privades, de manera que no serà fàcil tornar a veure-les juntes en una exposició tan nombrosa i atractiva.

Els assistents meravellats davant l’imaginari que plasma Antoni Miró (Alcoi, 1944), declarat Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi aquest 2021, desvela fins a quin punt guardem d’ell una herència en la manera de veure el món. "Des del primer dia ens escridassa amb la seua obra posant el punt de mira en aquell lloc, en aquella situació en la qual es vulneren els drets, on es patix fam, misèria, abús de poder i tot l’exemple que vullguem posar", declarava Reis Joan. De bell antuvi, l’artista sent inclinació pels vençuts i desheretats. No tarda a manifestar-ho entre uns anys seixanta i setanta de geometries. Focalitza escultures de bronze, com ara El gran es fot el petit (1976) i acrílics i metall sobre llenç en un paratge moral arreu del món: A Che Guevara (1970) o Guerrer àrab (1973), Retrat d’un poble (1987), Grècia al British (2002), Burka políptic (2010), la seua popular obra Senyera (2012), Stop desnonaments (2013), Rescat de migrants (2019), Oceà plàstic (2020)...

Ara bé, l’obra d’Antoni Miró no solament denuncia, sinó que manifesta la fascinació pel cos, per l’eros, especialment pel de la dona, aspecte que li ha valgut acusacions de masclista i d’immoral. Contemplem Juliet (2017) o Tere asseguda (2017). L’art de Miró i els eufemismes estan renyits. 

En aquesta mostra de contingut general, es poden resseguir les petjades d’Antoni Miró. Recordem la seua renúncia de l’art sotmés al mercadeig mentre que homenatja mestres com Velázquez i Magritte. Emfasitza en la desforestació del país, la contaminació i el canvi climàtic: Finestra i nuclear (1987) o Procés de camuflatge (1993). Tampoc no hi falta el dret a l’autodeterminació dels pobles. En efecte, trobem A favor del Sàhara (2013); la precediren pintures objecte com Llances imperials (1976-77) o l’obra gràfica Lo comte-duc (1980). Reis Joan considera Miró el Pintor de la Llibertat.

Acudiren a l’acte bons amics i coneguts d’Antoni Miró. L’escriptor Jordi Botella destaca "el sentit de justícia i la recerca constant de la bellesa" de l’artista. La forma i el contingut que caracteritzen la seua obra plàstica impedixen refutar-lo. La paleta de colors característica de Miró i la grandària de les peces embadalixen el visitant. "Esperona la consciència del ciutadà i desperta el seu esperit crític per tal de convertir la barbàrie en civilització".

A continuació, el cantant Jordi Gil amenitza la inauguració amb un poema i una cançó que comencen amb ironia. Ressona una trajectòria íntimament lligada a Antoni Miró: de la poesia realista a la nova cançó en valencià.

Seguidament, intervé la màxima institució local, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés: "L’art d’Antoni Miró representa també la ciutat d’Alcoi". Finalment, el conseller de Hisenda, Vicent Soler, adreça unes paraules: aquells que creem en aquest país i que les coses han de canviar han d’eixir de la zona de confort. "Ens agrada saber que tenim gent com Toni. Ens agrada pensar que hi ha gent que reexplica les coses". L’exposició Antoni Miró: Antològica queda inaugura. Podrem visitar-la fins el 30 de juny de 2022. L’IVAM-CADA d’Alcoi vos espera.