Una casa amb vistes a la vall de Guadalest per a la cultura de Benimantell

BENIMANTELL. Des de ben xicotets, hi ha una forma ràpida i fàcil de dibuixar una casa. Una icona que recorre totes les escoles i icones de la majoria de les cultures del planeta. Un quadrat i un triangle identifica la idea de casa. Esta abstracció geomètrica està basada en les cases que tenen teulada a dos aigües. Una construcció que permet evacuar ràpidament l’aigua de la pluja sobre el terrat dels edificis. I com més al nord, les teulades s’inclinen més per evitar que s’acumule la neu.

Un perfil que s’ha perdut a la majoria de ciutats, però encara perdura als pobles, que conserven intacta la seua morfologia des de fa segles. Construir nova arquitectura que responga a les necessitats del 2021 és tot un repte a estos casos, però beure de les referències de l’entorn casi sempre resulta un encert.

És el cas de l’aposta que Daniel Solbes, José Luis Duran i Javier Yáñez, amb l’aparellador Juan Miguel Mayor i tot l’equip d’Eneseis van fer a Benimantell. Als peus de la serra d’Aitana i a només un quilòmetre de Guadalest, esta localitat de vora 500 habitants estrenarà les properes setmanes un nou equipament públic.

Amb un encàrrec del Pla d’Obres de la Diputació, el nou edifici resol una doble missió amb un pressupost mínim. No només es tracta del primer espai cultural de Benimantell que permetrà acollir qualsevol activitat interior, sinó que a més genera un nou espai central al xicotet municipi. Situat al costat de la biblioteca, el nou edifici s’ha construït pensant en ajudar també l’antic espai de lectura. Com en una relació de simbiosi, ara l’accés, les escales i els lavabos de la biblioteca estaran al nou centre cultural, el que permetrà duplicar la superfície per a llibres amb una obra que ara comença.

“Formalment, l'edifici és la simplificació d'una casa de poble, amb les modificacions necessàries per a mostrar-se com un edifici públic reconeixible i icònic, però conservant la capacitat d'integració a l'espai urbà rural”, conta Daniel Solbes a Alicante Plaza. Situat a l’antiga Casa del Metge, l’accés al Centre Cultural és per la carretera d’Alcoi, on només apareix amb una altura i un revestiment de monocapa blanc, camuflat amb la resta de cases de la travessia de Benimantell.

“Al carrer sempre hi ha hagut només una altura i volíem que se seguirà veent la casa tradicional de teula, però al mateix temps que es trencarà i es mostrara com un edifici públic”. Per això, les dos façanes oposades a la carretera s’obrin amb un enorme vidre amb unes vistes privilegides.

Encara que semble una casa d’una planta, en realitat el centre amaga dos altures més, ajudat per la topografia muntanyosa de Benimantell. A la planta principal s’accedirà a la biblioteca i a una enorme sala d’actes presidida per una finestra que emmarca una privilegiada vista sobre la Serrella i la vall de Guadalest.

Escales avall, un canvi al paviment marca el recorregut que porta fins al carrer de darrere, on Benimantell projecta el seu futur eix cívic. Acompanyant el camí es reparteixen al nivell inferior tres xicotetes sales que l’ajuntament demanava al programa. Així l’edifici no només proporciona un nou equipament públic, sinó que respon a una escala urbana: “El centre servirà de nexe entre la carretera i el poble, unint-se amb la resta d’edificis públics, com passarà amb l’annexada biblioteca o el proper ajuntament”, apunta Solbes.

Més enllà d’inspirar-se en la tradicional forma de la casa, la segona variable que es va tindre en compte per a projectar l’edifici va ser l’economia i el temps. “És una obra industrial i hem utilitzat sistemes que es podrien usar a una nau. El revestiment exterior és SATE, uns panells prefabricats que serveixen com a aïllant tèrmic i acabat al mateix temps. Per a fer la sensació de ser una construcció pesada, els murs semblen grossos com els de les cases tradicionals. Però en realitat hem col·locat unes plaques separades cinquanta centímetres de la façana i l’espai entre la façana i este mur interior l’hem convertit en armaris”.

El sostre també està conformat per panells prefabricats —en este cas sandvitx— i els revestiments interiors estan fets amb OSB, uns taulers de fibres de fusta. Un ambient càlid remarcat per unes tires de llum LED que contrasta amb la fredor austera del formigó fratassat per al paviment.

“Tindre tantes restriccions fa que projectar siga més divertit”, explica Solbes. “Amb un pressupost limitat, hem aconseguit aprofitar 750 m² útils, amb totes les limitacions que tenia la parcel·la i el programa específic que demanava l’ajuntament. Amb tot açò, per a nosaltres era fonamental fer una casa de poble, però alhora donar-li un aspecte públic amb un gran mirador. S’havia de fer notar que era un edifici públic, donar-li l’esquena a la carretera i obrir-se a la vall. Que destacarà que era la casa de la cultura i que es gaudisca de la muntanya”.