La segona edició del Premis Altea de Literatura i Investigació ofereixen una nòmina de guardonats que representa a les tres darreres generacions posteriors als baby boomers: generació X, millennials i centennials, en els noms de Rafael Roca, Mercè Climent i Tom Colomer, que acompanyen a la família del pintor alteà Juan Navarro Ramon per arreplegar els quatre trofeus dissenyats expressament per aquests premis. Una vegada més la nit de la literatura alteana ha estat plena de màgia.
ALTEA. Sota l’amenanaça d’una ciclogènesi explossiva, la segona edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació 2018 han celebrat la seua gala de lliurament en un sopar al Palau d’Altea Centre d’Arts. Si la predicció meteorològica a les nostres terres és més un art d’endevinació que una ciència aproximativa, tot i la dedicació dels professionals, l’art literària que els promotors d’aquests premis promouen és d’una qualitat contrastada. Van començar a fer camí l’any 2017, agafant el relleu d’altres certamens convocats en la localitat de la Marina Baixa, com ara el premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, que entre 1981 i 1985 va estar sota la mirada del seu promotor, el bibliotecari i investigador alteà Ramón Llorens Barber, o el Certamen Poètic Vila d’Altea, amb les seues convocatòries de la primera década del segle XXI.
En una nit profundament literària, amb una hora fantasma en la matinada que condueix al diumenge, una hora que despareix en l’oblit de la burocràcia europea, i que potser compte enguany amb la seua darrera perpretació, a les 20:00 hores de la nit del 24 de març començava la cerimònia d’aquesta segona convocatòria dels Premis Altea.
Sota la direcció del director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant, Joan Borja, una nodrida representació institucional i social va anar desgranant el seu suport a aquest esdeveniment cultural que ja en el seu segon any, dóna la sensació de què perdurarà en el temps. Diego Zaragozí, regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Altea; Javier Barrio Navarro, nebot i hereu del pintor Joan Navarro Ramon (Premi Estela d'Honor); José Ferrándiz, director de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert; Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura; Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant; Tatiana Sentamans, vicerectora de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández; José Miguel Cortés, president de la Fundació Caixaltea; Enric Morera, president de les Corts Valencianes; i Jaume Llinares, alcalde d'Altea. Una nòmina prou extensa i variada com per confiar en la consolidació del certamen.
L’hora desapareguda durant la matinada li pot servir a algun dels premiats i premiades per a una celebració que pot quedar només en la memòria de la literatura.
La rèplica de l’estela funerària ibèrica d’Altea la Vella, a càrrec de Teresa González, ideada per a a reconéixer la memòria dels creadors o els escriptors alteans que, ja desapareguts, han destacat i excel·lit vitalment en l’àmbit de la literatura, l’art o la investigació, s’ha lliurat enguany a la família de l’artista alteà Joan Navarro Ramon.
Nascut a Altea el 1903, Joan Navarro Ramon inicia la seua formació com a artista a València i Madrid. El 1928 es casa i fixa la residència a Barcelona. El 1934 fa el seu primer viatge a París, ciutat on l’any 1937 serà convidat a participar en el ja mític Pavelló de la República: hi va exposar l’obra Et venjarem, al costat del Guernica de Pablo Picasso, la Font de Mercuri d’Alexander Calder, El segador de Joan Miró o el Cap de la Montserrat cridant de Juli González.
La seua obra, exposada en multitud d’institucions i museus, ocupa un lloc de privilegi en la història de l’avantguardisme valencià i, en general, de l’art europeu del segle XX. Fins fa pocs mesos, la major antològica del autor es podia visitar a la Fundació Frax de la veïna L’Alfàs del Pi, que li acaba de posar el seu nom a la seua sala més lluminosa.
El trofeu La mà del sol, dissenyat per l’escultor Pepe Azorín, que premia la categoria Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la i prosa creativa ha anat enguany a un autor joveníssim, Tom Colomer Saus (Sabadell, 1997), per la seua obra Gens il·lustres, que, en un exercicio d’autoficcinalització, s’inclou entre els personatges de la seua novel·la: “El Tom és el primer de tres germans. És el primer de la unió Colomer i Saus, a excepció del rellotge, clar. És un estúpid que vol escriure”. Estudiant de filologia clàssica i d’Estudis literaris en la Universitat de Barcelona, dedica les (poques) hores lliures a escriure i dirigir teatre. "Aquesta història és fruït de la impotència de veure morir gent al meu voltant i adonar-me que amb ells es perd la seua memòria, irremeiablement. És per això que m’he ficat en el món de la literatura: per provar d’emmagatzemar tot el patrimoni familiar possible".
Gens il·lustres és un text escrit per un jove de 17 anys que ha agafat els seus propis cognoms des de mitjan segle XIX i els ha analitzat en el període d’uns cent-cinquanta anys, és a dir, remuntar-se cinc –fins i tot sis– generacions, i ha narrat el que va passar, enllaçant-ho amb el context de la important industrialització de la ciutat de Sabadell.
El premi Altea de Literatura infantil i juvenil, amb el seu trofeu Aila, de l’Àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea, ha recaigut enguany en l’escriptora alcoiana Mercè Climent Payà, nascuda el 1981, per la seua obra Murta i els minairons. Enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica. En l’actualitat viu a Gandia i compagina l’escriptura amb la tasca d’editora de Lletra Impresa Edicions.
Escriu per a xiquets i per a adults, però sempre amb la consigna de crear bellesa amb les paraules. Així, ha escrit obres per a públic infantil com La Flauta màgica i El misteri dels Reis d’Orient i també per a públic adult, com ara Somiant amb Aleixa (XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida), Amor a la ciutat dels ponts, Mariola i el poemari Infinitamant (X Premi de Poesia Ibn Jafadja d’Alzira).
"Guanyar el Premi de Literatura Infantil i Juvenil d’Altea ha estat una alegria immensa. De fet, encara que he publicat algunes novel·les infantils, com ara Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps, La flauta màgica o El misteri dels Reis d’Orient, mai cap d’elles havia rebut un guardó", ha declarat l’autora, "aquest premi em fa especial il·lusió perquè tinc ganes de mostrar-lo a la xiqueta que va inspirar aquesta història: Murta. Sí, sí, Murta existeix. (Pot ser els seus minairons també)".
Murta té nom de flor i de paratge natural, viu entre les comarques de la Safor, la Ribera i el Pallars Sobirà i diu cambuleta i voliana en comptes de tombarella i papallona. Un poc per casualitat i un poc per curiositat, trobarà un canut de minairons i se l’emportarà a casa. Que no sabeu qui són els minairons? Murta tampoc ho sap, però prompte descobrirà que són uns ésser tan menuts que poden viure milers en un canut de canya... i fins aquí podem explicar.
El premi Francesc Martínez i Martínez d’assaig i investigació i el seu trofeu Penell, dissenyat per Serafín Cortés, ha anat a mans de Rafael Roca (Alaquàs, l’Horta, 1971), per l’estudi La germanor cultural valencianocatalana a través d’un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910), una anàlisi de les 151 epístoles que mai no han vist la llum –o que varen ser reproduïdes fa molts anys i de manera marginal– que Llorente redactà i envià a un total de 24 autors (vint de catalans i quatre de mallorquins) en les quals l’investigador arriba a conclusions com ara que Llorente sentia una gran admiració i estima per la història, la llengua i la cultura catalanes, de les quals pensava que els valencians, com els balears, n’érem part integrant. No debades definia el seu idioma matern com «la llengua comuna que es parla des dels Pirineus fins a Elx». Exemple d’això és que entre alguns dels seus millors amics catalans i balears es comptaven escriptors de tant de renom i qualitat com ara Joan Maragall, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Víctor Balaguer, Narcís Oller, Francesc Pelai Briz, Jaume Collell, Francesc Matheu, Francesc Miquel i Badia, per la qual cosa el desig de fomentar les relacions humanes i culturals entre el País Valencià i Catalunya fou una de les seues constants vitals.
Rafael Roca és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i Secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la mateixa universitat. A més, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), acadèmic corresponent a València de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB), i forma part de la Societat Verdaguer d’estudis literaris (SV), del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents (GELIV) i de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA. Membre del Consell de redacció de la revista Saó, també és el secretari de redacció de dues publicacions filològiques d’àmbit acadèmic: Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna i la Revista Valenciana de Filologia.
Representants de tres generacions consecutives en la línea temporal de la literatura per a aquests premis Altea de 2018, la Generació X representada per Rafael Roca, la millennial (tot i trobar-se en la frontera de 1981) Mercè Climent, i el benjamí generació Z, el centennial Tom Colomer.