X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

JOAN NAVARRO RAMÓN A LA FUNDACIÓN FRAX 

La més important exposició del pintor alteà Joan Navarro Ramón, desde la seua mort el 1989

13/06/2017 - 

L'ALFÀS DEL PI. Durant molts anys, el principal refugi de la memòria del pintor Joan Navarro Ramón es podia trobar al número 14 de la Costera Pont de Moncau, Altea, dins del casalot restaurat de finals del segle XIX  que acolleix la Casa de Cultura i la Biblioteca Pública Municipal. Les seues estances eren un recorregut quasi inconscient per l’obra del pintor nascut a Altea l’any 1903, i mort a Sitges a tocar de les darreries del segle XX, el 1989. De vegades es feia difícil mantindre la concentració en una reunió, en una conversa, en una classe, totes elles activitats habituals d’aquell territori d’exili interior de l’obra pictórica, davant de la seducció dels seus colors, de les seues composicions, de l’estranya sensació de trobar-se davant d’objectes cabdals d’un instant de la història de la cultura.

Emmarcat en el context de les avantguardes del primer terç del segle XX, amb un notori domini del dibuix i la curiositat de l’experimentació en els camins que coetanis seus transitarien en exclussiva, des de Pablo Picasso a Joan Miró, Navarro Ramón toca aquí i allà, gestiona el seu talent amb la reserva de l’home solitari, compromés i alhora lliure. Integra en la seua pintura influències i tendències, aconseguint un traç propi que l’identifica, més enllà de la firma, amb una il·luminació que el lliga permanentment al seu lloc d’origen, Altea. Si la localitat és un secret a veus, també és un lloc que alberga secrets amagats, i tal vegada el més gran siga la figura “reivindicable” d’un fill del poble que va exposar al costat del Guernica de Picasso, a instàncies del Govern espanyol, que li encarrega una obra per al seu Pavelló a l’Exposició Internacional de París de 1937. 

Integrat en l’ Aliança d’ Intel·lectuals, es trallada a Collioure junt a la seua dona, en la retirada de Catalunya, i des d’aquí a París, per participar en el Pavelló de la República, ja el 1937.

“El arte abstracto es, sin duda alguna, consecuencia lógica de la evolución de la sociedad en todos los aspectos de la vida y concretamente en su apreciación moderna de la belleza, no es intrínsecamente perfección […], el artista tiene el deber de expresar su sentimiento, prescindiendo de todo lo que le ligue al pasado y le influya a través de lo expresado por otros”, reflexionava en un article, publicat l’any 1956, el propi artista.

Aquesta mímesi creativa li fa anar des de la carnalitat d’un despullat que recorda l’anatòmica sensualitat de Modigliani, al geometrisme d’un Jean Arp, però sempre, amb la seua imprompta particular. Navarro Ramón esdevé un pintor secret.

Ara, la Fundación Frax, amb seu a la veïna Alfàs del Pi, una “Fundació Privada de caràcter cultural que té com a objecte el foment de la Cultura, les Arts i les Ciències en totes les seues manifestacions i, en particular, en aquelles que contribueixen en la promoció del Turisme com a factor d’empenta i amillorament de l’Economia i Cultura de la Comunitat Valenciana”, inaugura la que es presenta com la més important exposició de l’autor, des de la seua mort, el 1989. Comissariada per Esperanza Durán, compta amb gairebé 120 obres, entre olis, esmalts, litografies i escultures, amb el que es vol mostrar que Navarro Ramón fou “un dels grans, que lluny d’inventar tècniques i tendències, és un dels pocs del seu temps que va plantejar, i va aconseguir, integrar en la seua pintura totes les innovacions per les quals es va sentir atret i l’interess, assolint una obra global absolutament sorprenent i magistral”.

Amb el nom d’ El lenguaje de los colores / El llenguatge dels colors, s’inaugurarà el proper divendres, 16 de juny, i es podrà visitar, de manera totalment gratuïta, fins el 17 de setembre.


next