El passat 23 de juliol de 2023, els valencians i les valencianes vam tindre la possibilitat de votar una opció unitària que feia confluir les diferents propostes transformadores, d’esquerres, valencianistes i ecologistes en una sola papereta, sota la denominació, al nostre territori, de la coalició Sumar - Compromís.
La nostra opció electoral va aconseguir quatre escons: tres per la circumscripció de València, un per Alacant, i es va quedar a poc de marge d’obtindre’n un altre per Castelló. En definitiva, quatre diputats i diputades dels 31 de la coalició Sumar que van ser decisius per a mantindre el govern de coalició de progrés a Espanya, evitar l’assalt de l’extrema dreta a l’Estat i poder continuar consolidant els avanços en matèria social i de drets. Un mes abans, però, les forces progressistes del Botànic van perdre el Consell de la Generalitat a mans del Partit Popular i Vox, després que més de 85.000 vots de l’aleshores confluència entre Podem i Esquerra Unida no aconseguiren arribar al 5% necessari per a repetir representació a les Corts. És un fet objectiu que una candidatura similar a la del 23J, en les eleccions autonòmiques, almenys hauria dificultat l’ascens de Mazón al poder.
A les darreres complicacions de la legislatura, després dels casos de corrupció que afecten directament persones que van ocupar càrrecs importants al PSOE, hem d’afegir que no hi ha una majoria progressista al Congrés per a traure endavant amb agilitat els principals acords als quals van arribar Sumar i el Partit Socialista. Malgrat això, es continua avançant en qüestions clau per a la millora de la vida de la gent, com l’augment del salari mínim interprofessional, el reforçament de la progressivitat fiscal o la protecció estatal de l’economia davant les crisis.
Mentrestant, al País Valencià, sense fer un recorregut exhaustiu per estos dos anys de mandat del Partit Popular, ens hem trobat amb la ignomínia de la seua gestió de la DANA i els 228 morts, el cas del Ventorro i la nul·la catadura ètica del govern de Mazón, motius més que suficients per a exigir la seua dimissió. Però, sobretot, i tenint en compte que això no passarà, cal treballar per la reconstitució d’una alternativa d’esquerres i verda que pose punt final a l’etapa més fosca de la nostra Comunitat, amb permís de Camps i de les víctimes de l’accident de metro de València.
La ciutadania valenciana interpel·la les esquerres plurals a arribar als màxims nivells d’acord possibles en el nou cicle electoral que s’obri. Ara, no només com a mur de contenció contra els autoritarismes que ja gestionen moltes autonomies i esperen a l’altra banda de la porta de l’Executiu de l’Estat, sinó, sobretot, com a eina possibilitadora de governs progressistes que mantinguen l’agenda social al centre de la vida política, construïsquen un país més just i aborden reptes per transformar el sistema des d’una mirada pública, plurinacional i verda.
Des de Moviment Sumar País Valencià, entenem que el nostre full de ruta per als pròxims mesos passa per reimpulsar novament l’Espai Valencià de Progrés que va tindre èxit el 23J, amb mirada de futur i amb l’aprenentatge d’eixa experiència que, tot i estar lluny de ser perfecta i no exempta de tensions, va suposar un alè d’esperança i il·lusió a la nostra terra. Cal tractar de repetir-ho, i per a això cridem a totes les organitzacions polítiques i socials que ho van fer possible a tornar-ho a fer, per a que la llum torne a encendre’s al País Valencià.
Xavier López i Carmen Padilla: Coordinadors de Moviment Sumar País Valencià
