ALICANTE. El món romà ens recorda a Juli Cèsar, als gladiadors i les seues lluites, als amfiteatres, a les curses al circ, a l’estil de Hollywood, però hui parlarem de la vida quotidiana, del més bàsic d’aquesta vida, l’alimentació i, en concret, el producte estrela, el vi, en concret a l’època romana. El món vitivinícola romà ha fet córrer rius de tinta per part d’investigadors i les troballes arqueològiques d’època romana fan que el gran públic tinga interès en conèixer aquesta civilització que ens va dur tantes i tantes coses.

Fa més de dos mil anys, els romans es van establir en aquest raconet de la península Ibèrica i es van mesclar amb els pobladors indígenes, els ibers, i van fundar ciutats noves com Dianivm, que tindria un hinterland que estaria ocupat per una mar extensa de vinyes cap al segle I dC, i que va fer de l’exportació de vi i d’uns altres productes agrícoles la major font d’ingressos. En la segona part de l’article parlarem de la producció, el consum, i el comerç d’aquest producte tan apreciat que es produïa a les nostres terres.

Si parlem de producció, és ben conegut que abans de l'aplegada dels romans a la Marina Alta les poblacions indígenes ja coneixien la tècnica de la producció de vi, si bé era d'autoconsum principalment; atès que el vi s'emprava de forma ritual, sols destinat a grans elits, a causa del valor simbòlic i com ja sabem a l’Alt de Benimaquia tenim la primera producció documentada de vi a la península Ibèrica.

En el segle I aC, a jaciments com la Penya de l’Àguila, al Montgó, s’han trobat evidències d’importació de vi de la zona de Nàpols, on el vi gaudia d’un prestigi gran, i d’on era importat per abastir les tropes. Amb la derrota de Sertori (segle I aC) i la fundació del municipium de Dianivm el món romà es desenvoluparà a la comarca i es formarà un autèntic ager dianensis o territori de la ciutat de Dianivm, fet que marcarà el poblament romà de la comarca.

Aquest s’estructura en villae, poblaments rurals petits dedicats a la producció agrícola que rodejaven el municipivm de Dianivm. D'aquesta forma la romanització de la Marina Alta té un caràcter agrari purament, i s’han documentat les centuriacions (divisió del territori entre les famílies romanes colonitzadores).