ALCOI. “Durant el segle XX el món va canviar per complet. La moda no fou una excepció i va evolucionar a la mateixa velocitat que ho feia la societat i fins i tot en alguns aspectes va ser capaç d’avançar-se a aquests canvis”. Caminar per la ciutat d’Alcoi aquest cap de setmana és una delícia per a tots els sentits. Un riu ben ordenat de jupetins, en el cas d’ells, i faldes travades, cabells arrissats i ombrel·les, en elles, sense oblidar els bombins, barrets de copa o canutiers, per a tots dos, transcorre frenèticament i en totes direccions pels carrers del casc històric de la ciutat. La tercera edició de la Fira Modernista a Alcoi ha superat expectatives. Un amplíssim programa ha teixit els esforços de tot un any sense deixar-se cap detall, fins i tot, pensant en una sèrie de consells per saber com eixir al carrer i no quedar ‘fóra d’època’. La primera frase d’aquest article és la que encapçala precisament la ‘Guia Pràctica d’Indumentària (Modernista 1900-1919)’, un llibret que s’està repartint per tota la ciutat amb la intenció de donar a escollir idees pel millor vestit modernista, tant per a home com per a dona. “La guia és el resultat de les inquietuds del nostre grup per vestir-se bé”. Lirios Reig és component del Grup de danses Sant Jordi, qui s’ha fet càrrec de l’elaboració del dossier, junt al seu company Jonhatan, recolzats per l’Ajuntament d’Alcoi. Les fonts han estat diverses: des de webs a Internet, fins arribar al ‘Museo del Traje’, a Madrid, o la cerca a biblioteques. El resultat? Veritables joies precioses, com els complements inspirats en la natura amb formes que evocaven insectes, flors, ocells, fades i nimfes, detalla la guia. “Això era per a qui s’ho podia permetre”. Perquè, com a qualsevol època, la moda la feien les classes més adinerades; els pobres, imitaven.
Una moda de rics
Parlar de moda a Alcoi és endinsar-se en algunes de les seues botigues més veteranes per entendre millor la seua història i evolució. Una d’elles és De fil de Vint, que ha regentat durant vint-i-cinc anys Macu García. Un quart de segle que li ha servit per col·lecionar la seua gran passió: milers de documents escrits i visuals de temps passats, molts d’ells, contextualitzats dins l’era modernista. “En aquell moment, prop del 25% de la societat era burguesa; la resta ja tenia prou en preocupar-se per poder menjar”. Macu assegura que el Modernisme era un terme dels rics, i ho compara amb el seu ampli coneixement d’un segle anterior, el XVIII, on s’emmarca gran part del gènere de la seua tenda. “En aquesta època ocorre igual: als inventaris i dots del segle XVIII veus el que és ric, perquè tenia deu faldes, i el que és pobre, que solamenten tenia una”. Per a mostra, un botó, que diuen. Ens mostra moltes fotos: el millor reflex d’una època, junt al retalls de premsa, que també conserva. Entre els seus preferits, destaquen dos fotògrafs del moment: Carlos Laporta Roig i Julio Matarredona Valor. “La gent encara portava roba interior, un saragüell, pantalons no hi havia, amb una camisa, la falda i damunt una brusa, ‘batetes’; tot això és el que he trobat en antiquaris –com Juan Carlos Miró, al carrer Sant Nicolau d’Alcoi-. Moltes no s’han conservat, ja que eren elles qui s’ho teixien, i tampoc no portaven totes barret”. Macu té reproduccions modernistes dels complements de l’època, com ara arracades, que assegura que busca molt la gent d’Alcoi per a aquesta fira. Entre els seus coneixements, a la botiga s’acumulen teles per a vestir a grups de danses, associacions de teatre i també vestits de núvia, de festa, en un recorregut que arriba fins al segle XX. Cap aspecto vinculat amb la moda i el voler reviure una època és, doncs, casual en la ciutat d’Alcoi.
El ball del vetlatori
“Era típic quan es moria un xiquet que no tenia encara set anys, un ‘albaet’”. Un dels costums de finals del segle XIX i principis del XX al País Valencià, com recorda Macu, era precisament aquesta “festa” que es feia, el conegut com a ‘ball del vetlatori’. “Es ballava al costat del xiquet perquè es considerava que havia mort sense pecat i, per tant, anava al cel”, recorda.
