CASTELLÓ. En aquests dies de confinament es parla molt de crisis. Una crisi sanitària en la qual sembla que estem atrapats però també una crisi econòmica de la qual, probablement, no podrem eixir fàcilment. Però, espera't, realment isquérem de l'anterior? Si ens endinsem, per exemple, en el treball que fa l'artista Agustín Serisuelo podem trobar incomptables espais que foren abandonats amb la bombolla immobiliària de 2008 i que encara avui continuen així, en desús. Tant de bo, pareix que aquests anys han sigut oblidats, mentre que com manifesta aquest creador de Betxí, la precarietat social que es va gestar aleshores "continua vigent" avui. Pel que fa als artistes, Serisuelo assegura que seguiran treballant com sempre, però ho faran de nou en mig de la més absoluta incertesa. "La cultura ha notat totes les crisis quatre voltes més que altres sectors. Hi ha molta inversió en cada treball expositiu, veurem com eixim d'aquesta".
No obstant això, en el seu cas, el creador castellonenc respira tranquil -almenys de moment- i és que entre els seus projectes futurs es troba Espacio intermedio, una investigació que ha sigut seleccionada pel programa 'Cultura Resident' de la Generalitat Valenciana o Ecosistemas de ficció, un taller coproduït per Idensitat, projecte que engega el Consorci de Museus, i amb el qual posarà el focus sobre el Riu Sec de Castelló. Serà doncs en aquest cas l'absència d'aigua la que capte tota l'atenció. La seua simbologia, el record d'eixa aigua que ara no està i la forta presència del seu traçat físic que estableix top tipus de realitats imaginàries. Serisuelo ho explorarà, com és habitual, combinant la fotografia i l'escultura per a fragmentar i reconstruir així l'espai arquitectònic.
"M'interessa gastar la fotografia dins dels processos escultòrics com si fóra un material més. L'evolució digital ha fet que es desmaterialitze el seu suport, ja no s'imprimeixen tantes imatges i el format digital li dóna una naturalesa molt fàcil de distribuir, però també molt volàtil. El que m'interessa és contraposar eixes idees per a entendre la mateixa fotografia com un document. Quasi totes les meues obres estan impreses sobre fusta, aleshores el mateix material també li dóna altres connotacions", explica l'autor. Així mateix, abans de xarrar més amb l'artista, aquest ens explica que el seu treball s'està tornant cada cop més complex i menys obvi. Què vol dir açò? Doncs que, "mentre que la investigació és cada colp més profunda, necessite menys artificis per a representar el que vull". Anem a conèixer més.
