Aprofitant la demora: així podria ser el Parc Central d'Alacant

ALACANT. No, el soterrament de trens no és la solució més habitual perquè el ferrocarril no es convertisca en una ferida a la ciutat. Als Països Baixos, França o Alemanya, amb una trama ferroviària que ja voldríem per a casa, les vies del tren no trenquen la vida diària ni embruteixen la ciutat.

A Alacant no podem dir el mateix. L'eterna situació de provisionalitat i la poca estimar per acabar els projectes fa que el pas de les vies del tren pel front litoral i l’arribada a l’estació terminal siguen un obstacle.

Fins al 2022 no es van poder obrir quatre passos de vianants que connectaren Alipark i la Florida amb Sant Blai, deu anys després del primer soterrament del tren que va coincidir amb l’arribada de l’AVE.

El problema segueix sent l’actual platja de vies, que separa completament Benalúa de Sant Blai i és podria convertir en el gran espai públic de la ciutat a peu de carrer. Ara es troba en redacció el pla urbanístic que traurà rendiment econòmic a l’espai alliberat per poder sufragar gran part de l’operació del soterrament i la nova estació. Un soterrament a priori incompatible amb un espai verd?

1. L’estació central de Logronyo

Urbanísticament l’entorn és molt menys complex perquè està a la perifèria de la ciutat. També és un dels pocs casos d’estació estatal de ferrocarril que ha generat una zona verda amb el soterrament. Però és que el parc comença a la coberta de la pròpia estació.

Després d’un concurs internacional d’idees per dissenyar tot l’entorn, l’equip capitanejat per Iñaki Ábalos i Juan Herreros —posteriorment amb Renata Sentkiewiczvan— van dissenyar una estació de tren i una estació d’autobusos unides per una cúpula i amb un parc al seu sostre, dissenyat amb la paisatgista Teresa Galí. 

Una coberta amb una estructura triangular metàl·lica amb formigó ha permés el creixement de xicotetes espècies vegetals per un nou passeig que uneix els dos costat de l’estació, convertint, així, una barrera infranquejable en un parc lineal fantàstic.

2. La nova plaça de les Glòries de Barcelona

A la zona de la plaça de les Glòries hi conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat de Barcelona: l'avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'avinguda Meridiana. Ara, mentres se soterra el trànsit de la Gran Via i es pacifica als altres dos eixos, era fonamental reordenar aquesta zona per generar una zona de benestar.

El projecte ha fet compatible el soterrament de les vies amb la creació d'un sòl continu, sense trencaments amb els barris adjacents, que facilita el flux de vianants i genera una terra viva. Açò permet restaurar els intercanvis hídrics i biològics interromputs, que suposen la primera condició per afavorir l'aparició d'un espai viu, divers a nivell biològic i capaç d'actuar com a regulador climàtic potent.

Però ademés, el projecte dissenyat per l’oficina Irbis també pensa en les capes altes de la nova plaça. Amb el nom de ‘canòpia urbana’, planteja la instal·lació d’una estructura vegetal que configura un nou ecosistema urbà d’altes prestacions ecològiques. I és que si la ‘canòpia’ és la part alta dels arbres, este projecte està configurat mitjançant un gran sostre vegetal compost per les copes dels arbres.

3. Una autovia soterrada al costat del riu Manzanares

Va ser un projecte faraònic enquadrat en l’època del boom immobiliari, però ningú pot negar ara l’èxit de l’operació Madrid Rio. El soterrament de la M-30, la primera circumval·lació de Madrid, al seu pas en paral·lel pel riu de la ciutat ha permés primer generar un nou espai públic a una zona sense àrees de respir. I amb una estratègia posterior, va permetre fins i tot recuperar la vida animal al riu.

Dissenyat per Porras La Casta Arquitectos amb Burgos & Garrido, Rubio & Álvarez-Sala i West 8, el projecte va incloure desenes de nous ponts i pasaral·les per connectar les dos riberes del riu i la nova zona soterrada, àrees esportives, senders i zone de joc. Però també miradors, una platja urbana i la connexió amb Matadero, el centre de cultura contemporània de la ciutat.