El grup de rap valencià ha publicat el seu tercer disc 'La por'. Un treball amb el que s'enfronten al sistema i als qui controlen el poder fent servir una eina simple i directa: els temors que acompanyen a la societat
VALÈNCIA. "La meua por es que el meu fill no tinga treball després dels estudis. Per a mi no conseguir les metes professionals. No tindre papers per resiure a Espanya. Ser ilegal. No saber cap a on anar o què fer. Jo soc claustofòbic. A mi em dona pànic que la societat no m'acepte per ser dona 'trans'." Aquests són els testimonis de diferents persones perteneixents a distints esglaons socials o a diverses ètnies. Totes representen La por. No sols fent referència al propi concepte, sino a més perque formen part del tercer disc del grup valencià Vadebo. Què seria i d'on naix aquest sentiment? El que l'agrupació volía era tractar de reflectir la major qüantitat possible de testimonis en un treball on la paüra siga el fil coductor. El resultat, deu cançons on s'escolta "impotència, ràbia, repressió, fástic, indignació, vergonya, llàstima, injustícia, involució..." Tot disposat front "a la mordassa y la censura".
Tant de bo, la por no sols assumeix una connotació negativa, es tractaria de donar-li la volta a tot allò que "ens afecta, silencia i paralitza" per fer-li front i convertir-ho, en este cas, en música.
Sols fa dos anys des que Vadebo va publicar el seu anterior àlbum Actitut (Maldito Records), i tres de Travesses (MalditoDigital). Quatre anys de vida i 120 concerts a l'esquena. Vuit músics que ja havien integrat altres formacions en el seu passat: Pau i Dani (veu), Raül i Víctor (guitarra), Toni (baix), Agustí (percusió i veus), Álvaro (teclat), Santi (batería) y Zapy (DJ).
Als calendaris ja es pot apuntar la seua participació al Cullera Marítim Festival o al Viña Roc. Tot i aixó, segons conten Dani i Victor (POSAR ELS COGNOMS) la seua màxima paüra seria que tot aquest treball no valguera la pena: "L'única cosa que ens pot donar respecte es que els notres problemes personals acaven afectant al rendiment del grup. Al final cadascú te la seua vida i les seues feines, perquè ningú vivim d'açò. Dona por per si al final res ha valgut la pena, però pensem que si que ho val. La realitat es que estem molt contents perquè hem tingut sort de tocar per molts pobles, ciutats i coneixer a gran qüantitat de gent. El nostre somni és seguir arribant al major nombre de persones i gaudir. Estaria bé fer un vídeo millor que abans, o un disc, o poder aplegar a 10.000 persones, en lloc de a 500. Però, seguir fent-ho sobretot.
Així mateix, aquest tercer disc s'ha convertit per a la banda valenciana en "eixe punt de trobada a nivell musical" amb el que tots els membres es senten "completament còmodes". Les lletres parteixen principalment d'una tornada entre els cantants i els guitarres, "no solem ser més de cinc persones composant, però fem un treball cooperatiu amb el que acavem perfilant i completant-ho entre tots". La seua principal referencia vindria en tot cas de les propies veus que tenyisen la primera cançò del disc: "Ens ajuda a reforçar i donar més significat al missatge, degut que malauradament la por és un sentiment rutinari i del nostre dia a dia. Són pors totalment reals."
La música asoleix uns ritmes més electrònics i de rap on resonen les seues lletres de protesta contra el sistema política, econòmic o social. El missatge seria clar (MIRAR UN POC LLETRES). "Pablo Hasel és un dels exemples de que els músics i tuiters estan sent condenats. S'oblida que la música ha de provocar reacció i tractar de fer pensar dintre d'un sistema dur i difícil de canviar. Hi ha massa cançons comercials. El que es faça no és suficient per afrontar les injusticies que les entitats o persones amb poder estan exercint de cara a la societat. Per a nosaltres és important que ja que fem música, que siga amb un tipús de missatge que vaja més enllà del que coneixem i sabem o del que ja no es deixa qüestionar. Tota està decadència a més deuria d’aplegar a un moment de colapçe, perquè sinó aplega un punt en el que ho parem, estem perduts".
Des que la industria va anar assolint els canvis als que s'afronta la música degut l'auge de les xarxes socials o les plataformes on-line, no pareix extrany veure treballs compelts a YouTube o Spotify. Tot i això, com conviuen els grups emergent dinte d'aquesta nova filosofia de 'música a l'abast de tot el món'? Vadebo, en efecte ha publicat el seu full àlbum a YouTube.
Per a Víctor "es un poc contradictori. D'una banda, nosaltres en tot moment hem cregut que la música ha d'estar per a la gent i pareix que si no estas en aquests canals la teua música és molt difícil que els arribe, degut que la gent depèn molt d'ells per a informar-se. Així que o t'infiltres i participes, o no tens opció. Però, també ens genera problemes a nivells interns perquè el que representen eixes empreses va un poc en contra del que nosaltres volem cantar i volem transmetre". "Bueno si que tindriem opció, podriem posar el nostre disc complet en possibilitat de desgarrega gratuïta, però clar és imposible" afegeix Dani.
