X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 17 de noviembre y se habla de benidorm alicante hostelería RUIDO

HABITEM EN COMÚ

Si ja es comparteix a casa... Haurien de ser mixtos els banys públics?  

El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?

22/10/2019 - 

VALÈNCIA. Va ser només per un dia, però el passat març la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I va experimentar un canvi als seus banys. Amb un cartell improvisat amb els símbols masculins, femenins i transgènere, els lavabos d’una planta de la facultat podien usar-se per qualsevol usuari.

“És una bona iniciativa perquè contribueix a fer vore a una part de la societat que no hi ha una correlació entre tindre un tipus de genital i el gènere al qual t’associes”, explicaven alumnes de la UJI. “Als banys inclusius es trenquen rols i estereotips i es reduirien les possibles situacions de conflicte”, afegia un company. “No entenc perquè ha d’haver-hi un bany de xics i un bany de xiques”, afirmava una alumna a la unitat SaluSex. 


Eixe mateix mes, la Universitat del País Basc transformava almenys un bany de tots els seus edificis en ‘komun mixtoa’ de forma permanent. Per a fer-ho, es van adequar lavabos que compliren tres criteris: accessibilitat, discreció i absència d’urinaris. La universitat pública basca ja inclou des del 2017 una tercera casella als seus formularis per a l’alumnat que es defineix com a “no binari”.

Però no es tracta d’una qüestió que afecte només a persones transsexuals o no binàries: “crec que és clau per al tema de les cures. Els banys mixtos permeten eliminar conflictes a l’hora d’acompanyar a una criatura o una persona major”, apunta l’arquitecta Mariola Fortuño Bort. “Sovint ens trobem al conflicte quan un pare ha de portar la seua filla al lavabo”, una situació innocent que pot tornar-se violenta: “què fem al cas de les persones majors?”.

“D’altra banda, la millor manera de recollir tota la diversitat de gènere crec que és no diferenciar”, apunta l’especialista en gènere i paisatge. “Ara, segur que hi ha controvèrsia i rebuig per part de dones sobretot perquè, mite o no, els banys dels homes solen estar més bruts -i açò ja és un conflicte de comportament i educació- o també rebuig perquè és una qüestió cultural que arrosseguem”.

Lavabo a Santa Rosa (Nou Mèxic) fotografiat per Stephen Shore. Foto: The Met Museum

Un aspecte que sembla menys important del que és: per a denunciar la importància del sanejament es va fundar el 2001 l’Organització Mundial dels Inodors que el 19 de novembre celebra el Dia mundial de l’Inodor. Esta organització dóna unes pautes orientatives per al disseny dels lavabos, encara que a Espanya els requisits mínims per als lavabos els marca el Codi Tècnic de l’Edificació i algunes normatives autonòmiques.

“Pixem assegudes, això vol dir que he d'entrar i poder girar-me -o entre de cul i ja em posicione-, que si acompanye una criatura, hem de cabre les dues, encara que ja m'he acostumat a ajudar la meua filla amb la porta oberta perquè no puc tancar-la si jo estic dins amb ella...”, explica Mariola Fortuño. “Altres detalls, penjadors per exemple, ja no només pensant que les dones porten bossa... qualsevol persona, pots portar bosses de compra, jaqueta... Qui els dissenya no pensa mai en açò”.

Espais més segurs o banys més exposats a la violència?

Més enllà de qüestions d’higiene, un bany mixt podria agreujar els problemes de seguretat per a les dones a l’oci nocturn? “Pense que no, precisament és de les vegades que més ens ha tocat compartir, especialment quan la cua del bany de dones és inacabable i el bany d'homes està buit... Qui no ho ha fet? Almenys les joves estan més acostumades”, explica Fortuño Bort.

Bath House, New York City, May 1975 de Deborah Turbeville. Foto: MoMA

Al cas de les persones transsexuals sí sorgeixen dubtes sobre si seria un entorn segur: “moltes voltes depèn del punt del procés on estiguem i les inseguretats que patim. Entrar per primera volta al lavabo amb el qual t’identifiques és complicat. A voltes et genera inseguretat perquè no saps qui et pots trobar dins del bany”, explica Alan Marín Ramírez, membre del Grup d’Assessorament en Temes Trans de Lambda València. “Al meu cas personal, jo sí entre al bany d’homes però sempre tens por de no saber que et trobaràs, un bany públic no sempre és segur”.

“L’ideal seria entrar al lavabo al qual tu t’identifiques, perquè no volem que els banys mixtos siguen una excusa perquè les persones trans que s’identifiquen amb un gènere no puguen utilitzar el lavabo que vulguen. Sí pot ser positiu per a les persones no binàries, que no s’identifiquen ni amb el gènere masculí ni amb el femení”, afegeix Marín Ramírez.

Rebedor dels banys públics del Turia dissenyats per Marina Bernardo i Isabel Señer.jpg

Un debat que tardarà a saltar al carrer perquè a penes hi ha banys a l’espai públic, i això també denota manca de perspectiva de gènere per qui dissenya la ciutat: “moltes persones necessiten acudir amb major freqüència que altres a orinar, i el fet de no tenir un bany a prop limita la seua llibertat per a moure's com la infància, la gent gran, dones embarassades o postpart o les persones amb alguna malaltia”, afegeix l’arquitecta Mariola Fortuño. De moment, els nous lavabos al Jardí del Túria sí estaran segregats per gènere.

Noticias relacionadas

ARQUITECTURA

Veinte años de vanguardia en la UA

Por  - 

La revista Plaza reencuentra a Alfredo Payá con Lola Alonso. Ellos son los autores de los edificios más representativos del campus de la Universidad de Alicante. Ambos arquitectos alicantinos comparten y confrontan sus ideas entre unas paredes que ahora cumplen dos décadas

next
x