Hoy es 18 de noviembre

L'ESPLET INFANTIL-JUVENIL

'Petita a la jungla': la capacitat d’arriscar-se

Marta Altés presenta un àlbum il·lustrat per a superar els reptes, perdre la por i alimentar la curiositat per aconseguir tot allò que ens proposem.

18/04/2017 - 

VALÈNCIA. La llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa és un dels relats clàssics més coneguts. Aquesta història d’una princesa indefensa que és a punt de ser devorada per un drac i d’un cavaller destinat a ser un heroi perquè és l’únic que pot salvar-la de les urpes de la fera és recordat cada 23 d’abril, tot coincidint amb la commemoració del Dia Internacional del Llibre. La narració explica com, després d’un combat sever entre el cavaller i el drac, i sota l’atenta mirada de la princesa, la bèstia va sucumbir travessada per una llança; a més, del doll de sang de la ferida que va caure en terra va nàixer un roser que refloriria cada mes d’abril. Aquesta és precisament l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la Diada de Sant Jordi i a la qual s’hi afegiria, un temps després, la pràctica d’obsequiar, juntament amb aquesta flor, un llibre. Ara que s’aproxima aquesta festivitat i que es succeeixen les llistes de recomanacions, tot i que s’ha de reconéixer que no és exactament un llibre relacionat amb aquesta temàtica jordiana, Petita a la jungla, de Marta Altés (Blackie Books, 2017), és sense dubte, una opció a considerar.

Petita, és el nom de la protagonista d’aquest conte, una denominació amable que apel·la directament tant a les seues mesures reduïdes com a l’edat d’aquesta. Es tracta, per tant, d’un mico menudet però sobretot valent que, un dia decideix que la jungla, com tots li volen fer creure, no és ni massa gran ni massa perillosa i, per a demostrar-ho, s’enfilarà fins la copa de l’arbre més alt. I, així, i a diferència de la princesa de la llegenda que es resigna amb el seu destí i espera amb conformitat l’arribada del drac, Petita, en canvi, s’enfronta al perill amb una determinació aclaparadora i sense adonar-se’n que, un monstre ferotge, o més bé, un tigre famolenc i de proporcions desmesurades, li corre incessant al darrere intentant, sense cap èxit, devorar-lo d’un sol mos. Amb tot, intrèpid, decidit i agosarat com n’és, aquest mico es mou lleuger per la selva i esquiva el risc sense cap necessitat que un cavaller armat l’auxilie però sempre sota l’atenta i angoixada mirada dels companys que, des de la llunyania, l’observen i intenten previndre’l.

Aquests últims, però, no són els únics que criden alarmats perquè una bestiola salvatge li corre al darrere, ja que el lector, i ho dic amb coneixement de causa, es sorprén, de sobte, xisclant i exclamant que hi vaja alerta, alhora que el text explica que així ho fan també, improductivament, la resta dels micos. Aquesta implicació emocional i total amb el relat és conseqüència no sols d’una redacció àgil i de bon ritme sinó que és principalment la il·lustració la que reforça l’argument i la que ofereix una lectura visual complementària, diferent i enriquidora. És per això que la presència d’aquest tigre, que en cap moment es nomena en el text, es desvetla mitjançant unes imatges que destaquen per la seua força narrativa i que juguen amb el misteri, amagant aquesta figura subtilment entre el fullatge i descobrint-la a poc a poc amb la presentació d’escenes divertides, com ara quan Petita s’agafa al que sembla ser una liana però en realitat no és més que una cua ratllada. Finalment, tot i que ja l’havíem intuït tots excepte la protagonista, l’aparició estel·lar d’aquest animal que l’ha perseguit durant tot el trajecte s’esdevé quan aquest reposa al seu costat una vegada ja hi són, sí, tots dos, al capdamunt de l’arbre més alt de la jungla.

Marta Altés va deixar el seu treball com a dissenyadora gràfica a Barcelona i es va traslladar a Londres, on va estudiar il·lustració infantil a l'Escola d'Art de Cambridge. El que realment desitjava era contar històries i ha assegurat en alguna ocasió que aquesta va ser la millor decisió que ha pres. No debades, en sis anys no ha parat de fer-ho ni tampoc ha deixat de publicar ni de rebre premis, nominacions i elogis pels seus llibres. Altés és, doncs, una de les autores catalanes amb més projecció internacional del moment i una autora de referència en l’àmbit dels àlbums il·lustrats però, tot i l’àmplia obra publicada i les nombroses traduccions d’aquesta, crec, sense por d’equivocar-me, que aquest és el seu millor llibre. La qualitat de les il·lustracions, d’una maduresa plàstica evident i d’un admirable esclat cromàtic, juntament amb la sinergia que estableixen amb el text a l’hora de narrar tots dos el mateix relat però des de perspectives diferents, n’acrediten fermament aquesta declaració.

Amb tot, cal reconèixer que l’edició acuradíssima, amb un paper de qualitat per a l’interior i una portada folrada amb un paper d’imitació de tela i encunyada en relleu contribueix, i molt, en la resolució final. Aquesta exigència estètica i formal és, de fet, part del segell de Blackie Books, una editorial catalana que, com bé han definit els editors, publica llibres lents, és a dir, que no caduquen, que perduren en el temps i en la memòria, com les bones llegendes. En definitiva, per Sant Jordi, Petita a la jungla és un conte que no decebrà: perquè és un àlbum il·lustrat deliciós i perquè, en el fons, tracta sobre un ésser innocent que, sense ser-ne conscient, corre —com la princesa— el perill d’acabar engolit per un monstre despietat. Ara bé, el final del conte de Marta Altés —com comprovarà el lector una vegada devorat per la lectura— ja és una altra història.

Noticias relacionadas

next
x