Il·lustració de Mar Azabal.Ekaré publica un àlbum il·lustrat on la poesia de Germán Machado es combina amb l’estil oníric de Mar Azabal fins a aconseguir una fusió visual i literària fascinant
VALÈNCIA. Cada matí, quan la llet es refreda i s’hi fa una capa de nata, la xiqueta protagonista d’aquesta història escolta la mare que li xiuxiueja a l’orella: «Baixa dels núvols, dormilega!». Aleshores, interromp la conversa amb l’ós grisós, que també desdejuna com ella, i es beu la llet de pressa per a no arribar tard a l’escola. Efectivament, hi ha qui pensa que sempre està distreta, pensant en altres coses, però no és del tot així, ja que, en realitat, està massa ocupada amb altres activitats molt més seductores i plaents, com ara ajudar l’ovella miop a fer calça, observar amb fascinació com treballen les formigues enfeinades, muntar en un cavallet de mar entre peixos voladors i prendre café i assaborir les cireres dolces del pastís amb el seu amic el rinoceront.
Baixa dels núvols! (Ekaré, 2018), de Germán Machado i Mar Azabal, amb traducció d’Anna Gasol, és un àlbum il·lustrat que s’inspira en el valor de la imaginació i en la sorprenent habilitat d’abstracció i aïllament dels més menuts, per a enveja de molts dels que ja són grans i, malauradament i amb els anys, han restringit aquesta destresa. Sembla que, Machado, però, la conserva i la manté ben en forma, ja que ara és capaç d’assumir-la i literaturitzar-la mitjançant una història que transita deliciosament entre els marges de la quotidianitat i la fantasia infantil. Així, amb un lirisme encisador, originari dels seus treballs com a poeta, barreja els anodins quefers diaris, com ara desdejunar, anar a l’escola i el bany d’abans de dormir, amb el deliciós plaer de fugir de totes aquestes obligacions establides, malgrat que, aparentment, tan sols puga ser per uns instants.
La presentació d’un mateix esquema narratiu que es repeteix al llarg de tot el llibre i que juga amb l’alternança d’aquestes dues realitats és un recurs que aprofita excel·lentment Mar Azabal per a compondre les seues il·lustracions. De fet, els efectes plàstics creats per l’ús del llapis i l’aquarel·la, i el caràcter oníric que desprén l’obra d’aquesta il·lustradora, contribueixen en la comprensió del text de Machado i s’hi conjuguen amb una sintonia visual francament captivadora. Les seues són unes imatges sense estridències gràfiques, amb un gust pel classicisme compositiu i el realisme figuratiu en les quals destaca una paleta dominada pel blau que es combina alhora amb altres tocs de colors brillants que resplendeixen entre la suavitat cromàtica, com per exemple els rojos i els ocres dels cabells i altres detalls del dibuix.
Altrament, Azabal, construeix un relat paral·lel, que només una lectura més perspicaç descobrirà, a partir de la introducció de tot un seguit de motius enginyosos que es camuflen entre una galeria de personatges que actuen i presenten actituds i comportaments diversos i d’animals variats, entre els quals els peixos ocupen un paper hegemònic. Una petjada d’ós quan la protagonista travessa la porta de la cuina, un dibuix a llapis en la seua taula de l’escola relacionat amb els somnis i un núvol en forma de balena són una mostra d’aquesta pretensió creativa que amb la imatge, i sense interposar-s’hi, augmenta el significat textual. Amb tot, cal reconéixer que aquest àlbum és, sobretot, un extraordinari exercici editorial en què text, il·lustració i suport es posen al servei de la història, com es comprova també en el format horitzontal, les guardes i els efectes de la tipografia.
Ara bé, que no us enganye aquest llibre. La capacitat imaginativa dels adults és infinitament superior a la dels infants, ja que, forçosament, han acumulat moltes més experiències i vivències però, alhora, la contenció d’aquests pensaments s’aguditza, amb el temps, cada vegada més i més. Una llàstima, perquè tot i els adjectius de badoca o despistada amb què els més grans defineixen la xiqueta pel seu comportament absent, no hi ha res més estimulant que deixar-se portar pels capricis de la fabulació i abstraure’s una mica de les obligacions i les rutines imposades, això sí, fins que algú de sobte ens les torne a recordar amb un concís i diligent «Baixa dels núvols, somniadora!».
