'El viatge de Marcos': una narració d'amor lliure enfront d'un país amb repunt d'atacs homòfobs

VALÈNCIA. Quan Óscar Hernández Campano (1976, Donostia) va escriure El viatge de Marcos fa més d’una vintena d’anys va sentir que no podia traure aquelles pàgines a la llum. El que contava a través d’elles era una intensa i vertadera història d’amor entre dos homes. Un relat que a més tenia el seu marc històric en el final del règim franquista als anys 70, quan un grup de jóvens- anomenats al llibre com els Fills del General- tractaven de mantenir els símbols del moviment i de reprendre qualsevol comportament que anara en contra dels principis morals de la dictadura. Tant de bo, el que va impedir al mateix escriptor donar a conéixer la seua obra era la seua pròpia por de fer visible una orientació sexual que no era tan exclamada com en l'actualitat. “Per a mi era un alliberament que la gent sabera qui sóc, però el fet que a més ho llegiren em va costar molt”, manifesta l'escriptor.

Tot i això, decidit al fet que aquella novel·la no podia seguir més temps tancada, l'any 2002 es va presentar als Premis Odisea -guardons especialitzats en temàtiques LGTBI- guanyant el primer premi juntament amb Marta Fagés, qui es va presentar amb Amores prohibidos. Des d'aleshores la seua obra s'ha continuat editant interrompudament, assolint fins i tot les dotze edicions en castellà. Un èxit que li ha portat ha traduir-la ara al valencià- i per primera vegada a una altra llengua- amb l'editorial Alupa. En efecte, Óscar Hernández ha estat aquests dies participant en la mateixa Fira del Llibre, on precisament aquest dissabte, a les 17:00 hores, signarà exemplars en la caseta 85 de BiblioCafé.

El viatge de Marcos es presenta com una història que connecta dues etapes en la vida del protagonista. La principal es desenvolupa l'any 1995 quan Marcos torna a Molinosviejos, el poble de la seua àvia Palmira, vint-i-cinc anys després de viure un dels estius més emocionals de la seua vida. Durant les hores de tren són molts els records que evoquen a aquell 1970 quan, sent un adolescent, va visitar la seua àvia junt amb el seu germà bessó Gús. Aquestes vacances van ser claus per a conéixer l'amor, el sexe, l'odi, la mort i, lògicament, per a canviar la seua persona. Molts d'aquests sentiments van anar arrelats a la seua relació d'amor amb el jove Álex, el qual li va obrir la finestra a un món diferent.

Amb un missatge alliberador sobre com és de plaent voler i que et vulguen sense importar res més, l'obra aconsegueix extrapolar eixe primer amor homosexual a qualsevol tipus de relació o de parella. I és que al cap i a la fi encontrem moments de fàstic, de molt de dolor però també de la màgia d'eixos "amors eterns que duren un cap de setmana" passant d'un estiu a tota una vida. Per a l'autor la clau de l'obra es troba precisament aquí, en eixa "universalitat i atemporalitat" d'uns sentiments que no entenen de sexe perquè sorgissen d'un amor que "es troba amb moltes traves" per a continuar.

No obstant això, és evident que un dels principals propòsits de El viatge de Marcos és adoctrinar a una societat que "encara està molt lluny d'assolir una completa diversitat afectiu-sexual". És per aquest motiu que s'ha de concebre com una eina "molt important i útil" per tractar l'acceptació a les escoles i instituts. En efecte, són molts els mestres que han agraït la seua obra a Óscar Hernández. "M'explicava un professor d'ètica que feia anys que estava treballant amb la meua obra perquè els alumnes conegueren diferents modes d'estimar. Temps després aquests els agraïren la lectura perquè van ser conscients que tenien comportaments, frases, acudits i bromes homòfobes. És el mateix que ocorre amb els micromasclismes, que estan interioritzats de per vida i no ens adonem que ho estem fent mal. Són comentaris sense malícia que comporten una càrrega de menyspreu i de malestar en persones que poden agafar una depressió. Per això és tan rellevant educar amb diversitat des de xicotets", indica l'escriptor. Amb aquest sentit, Hernández anima als centres escolars a organitzar col·loquis i tallers per intercanviar idees al voltant d'una llibertat que li va ser privada al protagonista.

 
Que aquesta obra siga traduïda al valencià setze anys després ens fa veure a més que el problema de fustigació encara no està resolt. "En els últims anys hi ha hagut un repunt d'atacs homòfobs per part d'una minoria molt poc empàtica que, com té moltes coses a amagar, reacciona a la desesperada". I és que sols a la província de Madrid l'any passat va haver-hi 287 agressions violentes contra persones arran de la seua condició sexual, una xifra que reunia 47 episodis més que a l'any anterior. Tant de bo, Hernández afirma que aquests són "els últims moviments d'una manera de fer i de sentir que ha impregnat aquest país" des de l'antiguitat. "En una o dues generacions la diversitat s'haurà normalitzat i acceptat, afortunadament tots podran estimar sense problema. Però de moment, El viatge de Marcos és una novel·la molt necessària".