Pau Alabajos reconstrueix la història d'amor d'Estelles i Isabel Lorente amb un nou videoclip

VALÈNCIA. Amb quins ulls miraria, amb quins versos revisaria ara la seua vida i el seu gran amor Vicent Andrés Estellés. La resposta és impossible però aquest dimars, el dia en què el poeta haguera fet 94 anys, es pot gaudir d’uns instants de la seua existència amb qui va ser la seua companya de vida, Isabel Lorente. Pau Alabajos estrena el videoclip de 'Sonata d’Isabel', adaptació del poema que Estellés va dedicar a la seua dona i que forma part de Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018), el disc amb què el músic homenatja el genial escriptor valencià 25 anys després de la seua mort.

La idea d’esta peça sorgeix d’una fotografia on els jóvens Isabel i Vicent miren a càmera somrient, a 1948. Eixa imatge va acompanyar el poeta tota la seua vida, situada a la taula on va escriure alguns dels versos més brillants de les lletres valencianes, i forma part també de l’arxiu emocional dels descendents de la parella. Amb ells va compartir vesprades de conversa Alabajos durant la preparació de Ciutat a cau d’orella, i aleshores va obtenir les peces que li faltaven per reconstruir la gran història d’aquells enamorats. El fil principal ja estava als versos de Sonata d’Isabel, on Estellés agraeix tota una vida junts a la seua companya, sense la qual, deia, haguera sigut impossible que escrivira molts dels seus textos.

Amb eixa postal estimulant la imaginació, el músic i tot l’equip de producció de Blat van situar el rodatge a Burjassot, perseguint les petjades de la parella. El videoclip va ser gravat als carrers de la localitat i al Museu Intercomarcal de l'Horta Sud, a Torrent, durant el passat mes d’agost. A la peça apareix el mateix Alabajos, narrador d’un relat que protagonitzen l'actor Ramón Rodenas com un jove Estellés i l’actriu Marina Mulet en el paper d’Isabel Lorente. La fotografia en blanc i negre dels dos serveix com a punt de partida per explorar els records del seu amor.

El poeta i la ciutat

'Sonata d’Isabel' és un dels dotze talls que componen Ciutat a cau d’orella, un àlbum on Alabajos quadra el cercle que va obrir fa cinc anys amb Pau Alabajos diu Mural del País Valencià (Bureo Músiques, 2013). En aquella ocasió, el músic recitava amb acompanyament musical algunes de les peces que més l’havien influït d’Estellés, i li va quedar la sensació que podia anar més enllà.

Cinc anys després va reprendre els textos del seu referent i va entrar a l’estudi. Volia Alabajos mostrar l’Estellés més vivencial, el que es troba i es perd pels carrers de València. Per vestir les noves adaptacions, ja no recitades sinó musicades, va contactar amb els productors Santos&Fluren, coneguts per treballar amb grups com Supersubmarina, Love of Lesbian o Sidonie. Així és com el músic i el poeta es van retrobar en un nou espai, ple de melodies del pop més actual. Ciutat a cau d’orella va vore la llum la passada primavera.