Il·lustració de Raúl Salazar per a Culturplaza. VALÈNCIA. La setmana fallera de València atrau una fauna molt diversa de l'autòctona, espècies invasores omplin la ciutat per a mimetitzar-se entre els locals. Sembla un Bioparc gegant d'espècimens exòtics que només es poden aguaitar una setmana a l'any.
Són els reis dels carrers i els millors comercials per als antiàcids estomacals. Perquè hi ha alguns que ai mare! No canvien l'oli en una setmana! Menjar-se una dotzena de bunyols el dia 19 en mig de la cremà es considera esport de risc: de fet el color fosc dels bunyols no és de la carabassa, és del refregit. Hi ha alguns xurrers mediàtics com Dennis Canuto i altres que tenen la paradeta oberta 24 hores al dia durant 12 dies... el millor de tot és que una volta passen falles, desapareixen i se'n porten l'olor... i el xocolate a 20 € el litre (ni que fóra whisky) ben lluny.
La damisel·la d'Àngel Guimerà està tot l'any al peu del canó. En canvi per falles, apareixen per les rodalies de la plaça de l'Ajuntament, Batmans, la família del ratolí Pérez, equilibristes moters, víctimes d'Aliens, aquells que fan com si estigueren flotant en l'aire, els Simpsons, Mario i Luigi i una altra sèrie estranyament nombrosa de mims hipermaquillats i gent disfressada. I el més impactant de tot és comprovar com hi ha més gent mirant als mims que mirant la falla!
La proliferació de mercats medievals, mercats "hippies", paradetes de bijuteria i d’altres souvenirs que aleatòriament s'han guanyat un lloc als carrers és sorprenent. El que més crida l'atenció són aquells disfressats de mercaders medievals: hi havia falles fa 600 anys? Ja venien productes a un maravedí fets a la Xina? Et cobraven el menjar a preu d'or del Perú? Quin rigor històric té? Tot siga per fer l'agost al mes de març!
L'home orquestra que no vol que li graven vídeos, la banda de música tradicional andina, el cantautor turmentat amb la guitarreta i molts altres músics de carrer apareixen en falles per a afegir més soroll encara a l'ambient. No sé qui compra el cd de la versió de "La vida es un carnaval" tocada en la flauta de Pan, però ahí estan, tots els anys tornen per no defraudar al seu públic. I clar, se sumen a les bandes de música, a les xarangues i a les batucades, i per això vore a gent eixir al carrer amb cascos reductors del soroll comença a ser una realitat.
D'acord, igual n’és només un, però m'ha cridat molt l'atenció vore en la plaça de la Reina un xaval venent bandes de fallera major antigues i originals penjades d'un paraigua. 10 euros les menudes, 15 les grans i en una d'elles ficava "Cort d'honor infantil 1996". Dóna per a fer una investigació a fons de la misteriosa procedència de les bandes, i continuar l'estudi comprovant què faran amb elles els turistes més enllà de ficar-se-les una hora per a fer el moniato. Estarà Itàlia omplint-se de bandes de fallera com si foren les bandes que allí porten els alcaldes?
De sobte, en falles, tot el món és DJ. I això és molt perillós perquè no hi ha res més detestable que algú sense criteri musical que es pensa que és David Guetta i, en compte d'estar atenent les peticions del personal, es dedica a crear una "sessió mítica". Tan perillós per a la salut del veïnat és aquell que en una hora punxa 4 voltes el Despacito, com aquell que comença a barrejar cançons alternatives sense massa ordre i trellat, envaït per l'esperit JU-JA i tal volta pel vi "peleón" JU-JA.
El tema està un poc més controlat i a la mascletà ja no hi ha tant de venedor de cerveses. Tot i això encara apareixen amb la promesa d'oferir llaunes de refrescos i birres molt fresques. Brollen com el líquid que carreguen en castells, revetlles, o al mig del carrer. I, quan no és cervesa, són directament mojitos i altres barreges les quals són capaços de crear a preus reduïts i a risc per als consumidors d'acabar amb el fetge tremolant per la procedència poc clara de l'alcohol.
El turista bufat que et pregunta com arribar a la plaça de l'Ajuntament, intenta colar-se en un casal i pixa al mig del carrer.
El venedor de bufes en motius de Disney que mai s'empina com la casa d'Up o com el catxirulo pasqüer per moltes bufes que duga damunt.
Els saltimbanquis que fan rogle i passen la gorra en acabar el show, l'artista de les pompes de sabó o el de seguretat que es queda tota la nit vigilant que ningú no toque la falla.
La fauna en falles és salvatge, cal anar ben armat de paciència o pots acabar més cremat que un masclet.
