ALCOI. Res perdura per sempre excepte la premissa de què tot canvia. Una mostra d'aquesta evolució és la societat, que permuta d'un model a un altre, d'un present que ja és passat a un futur que ara és present. Aquest canvi és un dels temes de transfons que es representa a La societat del rendiment, l'exposició que es va inaugurar ahir, divendres 15 de novembre (i que es podrà visitar fins el 22 de març), a l'IVAM CADA en Alcoi. El concepte el va plantejar un filòsof d'origen asiàtic resident a Alemanya, Byung-Chul Han, qui parla sobre la idea de la societat del rendiment (descrita al seu llibre La societat del cansament) comparant-la amb la societat disciplinària plantejada per Focault, "els espais de la qual eren les presons, els psiquiàtrics o els hospitals, és a dir, llocs de disciplina. Byung-Chul Han descriu com eixa societat ha canviat a una altra on la positivitat domina, la productivitat es veu com a una cosa bona i on eixos espais disciplinaris s'han convertit ara en centres comercials, aeroports o gimnasos", aclareix la comissària, Sandra Moros.
Agafant com a model la societat del rendiment, que es pot percebre com a contemporània, la comissària li va plantejar el projecte a set artistes de la seua generació -d'entre meitat dels anys 70 i meitat de la dècada dels 80-, ja que representen, segons el seu punt de vista, aquest exemple de comunitat establida per Byung-Chul Han: "Som una generació que tenim en comú que ens hem desenvolupat de manera professional en un període de crisi, el que ha provocat que replantegem el nostre treball i el nostre mode de vida", manifesta.
The Tale of the Mas, the Grid and the Mesh, Andrea CanepaManu Blázquez, Andrea Canepa, Nuria Fuster, Irene Grau, Lluc Mayol, Lorenzo Sandoval i Juan Sánchez han intervingut amb la seua art, la qual té una vinculació amb la societat del rendiment, encara que són treballs molt diferents formalment. "No tenen res a veure els papers tallats de Manu Blázquez, que quan les veus no saps si els ha fet un home o una màquina, amb la instal·lació d'Andrea Canepa, que remet als playgrounds de Noguchi i, al mateix temps, a espais de treball que es poden confondre amb espais de joc, com ocorre a empreses com Google", compara les obres. Tanmateix, amb aquestes diferències formals, les obres guarden una característica en comú, ja que ambdues "estan parlant del procés de producció", les relaciona.
Lligada amb la producció, Moros desvetlla la importància del fet que l'exposició es desenvolupara a l'IVAM d'Alcoi, "una ciutat amb un passat industrial molt fort i que inclou eixes parts de la societat preindustrial, industrial i postindustrial. Em pareixia el lloc adequat per a treballar el tema de la societat del rendiment i dels sistemes de producció". És per aquest motiu que tres dels artistes van dissenyar projectes específics per a la mostra, encarregats per la mateixa comissària: Lorenzo Sandoval, "qui ha treballat sobre la història d'Alcoi i ha fet un taller amb els alumnes sobre el tèxtil" i Lluc Mayol, "qui ha elaborat una gràfica d'imatges sobre una fàbrica d'Alcoi que va tancar i es va convertir en una discoteca, simbolitzant que eixos espais de treball es van reconvertir en espais d'oci", anota.
La tercera artista que presenta un projecte específic és Irene Grau, l'obra de la qual ha esguitat tota la sala per ajudar a dotar l'exposició d'un recorregut circular, on les portes d'entrada i d'eixida juguen a intercanviar-se: "L'artista treballa a partir del passeig. Ha creat un projecte que s'ha materialitzat en fotografies perquè va realitzar un recorregut pel riu, que era el mateix que seguia la seua àvia quan anava a treballar a una de les fàbriques que per allí s'ubicava. Va capturar amb imatges eixe passeig i la realitat actual d'eixes fàbriques i de l'espai del riu", compta.
A banda de les tres branques principals sobre les quals es construeix la mostra -la idea de societat del rendiment, Alcoi com a ciutat industrial i la generació afectada per la crisi-, l'exposició inclou "moltes més temàtiques, com una visió de gènere, una part d'ecologia, el museu com a centre de producció o el paper de l'artista contemporani i jove vinculat a la precarietat. És complexa perquè hi ha moltes idees i l'espectador o l'usuari del museu ha de deixar la passivitat i fer un esforç per muntar una espècie de collage", anima la comissària.
Seguint l'exemple de les exposicions que han habitat anteriorment l'espai de l'IVAM, s'han programat activitats al voltant de la mostra: "Ja hem dut a terme un taller per a estudiants de la Universitat d'Alcoi. Per tant, el departament d'educació de l'IVAM ha organitzat quatre activacions, dues d'elles realitzades per Lluc Mayol i Irene Grau -dos dels artistes que han creat projectes específics-, altra vinculada a una persona del context d'Alcoi, com és Felip Pineda, llibreter, qui farà una visita a l'exposició a partir de textos, i per a concloure jo organitzaré una visita des del punt de vista del gènere", comenta Moros.
