La 'Creu dels Caiguts', entre els passeigs de Soto i Gadea, en Alacant.
3/11/2019 -
ALACANT. L’exhumació de Francisco Franco a Cuelgamuros és el primer pas per a la resignificació del monument a la dictadura. Però quina és la situació dels monuments franquistes a la Terreta?
1. Creu franquista a Callosa del Segura
La matinada del 30 de gener de l’any passat els operaris retiraven la Creu dels Caiguts que presidia la plaça Major de Callosa del Segura, al cor de l’Horta d’Oriola. Pendent des del 2016 i custodiada durant any i mig per una desena de persones, el culebrot d’este monument no va acabar ací. Un any després de l’aniversari de la retirada, una creu va ser projectada sobre la façana de l’església mentres el candidat del Partit Popular prometia tornar a instal·lar-la si guanyava les eleccions.
"A altres poblacions com Alacant es mantenen monuments similars transformats pel poble en exemples d'una concòrdia que actituds com la del [anterior] govern municipal vol destruir", assegurava l’ara alcalde Manuel Sirvent. Els tràmits estan pendents de les últimes resolucions judicials, encara que el 2018 els Jutjats d’Elx ja van avalar la retirada de la creu perquè era "un monument marcadament polític" que representava a "la facció que va guanyar la guerra" i tenia un caràcter distint al religiós.
La creu de Callosa de Segura. Foto: PEPE OLIVARES
2. La ‘Creu dels Caiguts’ d’Alacant
L’arquitecte Miguel López i l’artista Miguel Abad Miró dissenyaren el 1939 esta creu que ara presideix l’encreuament de Maisonnave amb Federico Soto i Doctor Gadea. L’escultura està conformada per dos elements de formigó: una alta creu llatina que s’entrecreua amb un arc de mig punt que serveix de contrafort.
Este monument ja va patir el seu procés de resignificació als anys 80, amb la instal·lació d’una nova placa que commemora "a tots els homes i dones que moriren en defensa dels seus ideals" durant el mandat de l’alcalde Lassaleta. El 2017 la Comissió per la Memòria Històrica d’Alacant va protestar per la seua protecció al Catàleg de Patrimoni de la ciutat.
3. El ‘Monument als Caiguts del Baix Segura’ a Aiguamarga
Al mateix catàleg de protecció del patrimoni de la ciutat, encara pendent d’aprovació, s’inclou un altre monument franquista. Situat a l’encreuament de la carretera d’Aiguamarga i l’avinguda d’Elx, este grup escultòric dissenyat també per Miguel López està conformat per cinc pilastres de formigó i una escultura de Daniel Bañuls.
Després de la seua restauració el 2009, el monument en homenatge a uns soldats franquistes del Baix Segura que pretenien rescatar a Primo de Rivera de la pressó de Benalúa va incorporar una placa en homenatge a tots els caiguts en la guerra.
Creu als caiguts de Montfort.
4. La ‘Creu dels Caiguts’ a Montfort
Més allunyada dels focus mediàtics es troba esta escultura que presideix l’escalinata de la plaça d’Espanya d’este poble del Vinalopó Mitjà. La solució per a esta creu va ser la mateixa que es va aplicar a Alacant i contrària a la decisió del Jutjat d’Elx per al cas de Callosa del Segura. Una placa commemorativa per a tots els caiguts durant la Guerra Civil.
5. Camp de concentració d’Albatera
"Una esplanada molt ampla, desconec la profunditat, pleníssima de gent. Uns cridaven, altres ploraven, altres estaven tombats al terra. Pel que diu el meu marit, cada matí anava una patrulla i assenyalava: este, este, este. Al fons del camp, i davant de tots els que hi havia, els afusellaven. Els que quedaven es tornaven bojos perquè no sabien si li’s tocaria el dia seguent a ells, com reaccionarien les families, nosaltres si aribavem i ens deien que ja no estaven", apunta un dels testimonis al documental Dins dels teus ulls, dirigit per Silvia García Ponzoda.
Traça del camp de concentració d'Albatera.
Les traces del camp de concentració ara es troben ocultes entre horts com es contempla a la imatge del 1956 de l’Institut Cartogràfic Valencià. Només queden testimonis i documents com la carta que Antonio Vilar, una de les víctimes del camp de concentració, va escriure a la seua dona i recull el documental. "No les vull llegir perquè m’angustie molt", apuntava Remedios. "¿Que si me gusta pensar que un día sabremos darnos un beso más fuerte? Sí y no. Sí porque sí, ¿sabes? Porque ese beso, esta ilusión, este sentir temía, ahora es mi vida. Es eso, es el motor de todo yo. Es todo, ¿sabes, nina? Pero no me gusta pensarlo más que una milésima de segundo, porque cada vez que lo pienso detalladamente, como lo veo todo, lo noto todo, lo adivino porque lo sé todo, pues me desespero al ver que no es. Porque aunque será, pues no es, y como hace ya tanto tiempo de deseo y desesperación, como hace ya tanto tiempo de llamarte en vano".
La 'Creu dels Caiguts', entre els passeigs de Soto i Gadea, en Alacant.
